El Govern va aprofitar el decret de simplificació per permetre noves construccions a zones inundables
La norma va derogar la prohibició que havia imposat el Pacte l'any 2020 a totes les zones de risc
PalmaLa comarca del Llevant de Mallorca és una de les zones de l'illa a la qual afecten especialment les inundacions. Basta recordar la tragèdia de Sant Llorenç, de la qual s'han complert ara sis anys: les 13 víctimes mortals no només varen provocar molta tristor i consternació, sinó que varen deixar una pregunta sobre la taula que encara continua vigent: per què s'ha deixat construir durant tants anys a zones inundables?
No hi ha una resposta senzilla a la qüestió, però "els interessos urbanístics" n'expliquen part, segons un expert en ordenació del territori que treballa a l'Administració pública i que demana l'anonimat. Ara bé, durant poc més de tres anys va estar prohibit aixecar una casa en una zona inundable. Una prohibició que el Decret llei de simplificació administrativa de Marga Prohens ha derogat de manera fulminant. D'aquesta manera, avui dia torna a ser possible construir cases en sòl rústic, per molt que es faci a un terreny inundable.
Poc després dels fets de Sant Llorenç, l'any 2020, el Govern del Pacte va aprovar un decret en matèria territorial que precisament prohibia la construcció d'habitatges en sòl rústic, considerat de risc. Aquesta norma no només incloïa el risc d'inundació, sinó també els d'esllavissades, erosió i despreniment.
La normativa era molt clara en el sentit de prohibir qualsevol construcció a totes les zones on hi hagués un dels riscos assenyalats. Aquest instrument evitava que s'autoritzassin habitatges unifamiliars a zones on potencialment es pot concentrar l'aigua en cas de plogudes torrencials. De fet, el decret llei establia que, per molt que es complissin la resta de requisits urbanístics, si la zona estava catalogada com a de risc, no s'hi podia atorgar cap llicència.
Molts ajuntaments varen criticar aquesta norma del Pacte durant anys, sobretot per la manca de concreció i una delimitació de les àrees de risc amb poca justificació tècnica. "Era un defecte. Es va fer servir un criteri poc treballat, poc elaborat, però el que calia era millorar la cartografia, no eliminar la norma", lamenta l'expert consultat per l'ARA Balears.
Però una de les mesures del Decret llei de simplificació del Govern de Prohens ha estat posar fi a aquesta prohibició, de manera que les zones amb risc d'inundació tornen a ser edificables, sempre que el seu promotor disposi de la parcel·la mínima i la resta de requeriments que estableix la normativa urbanística.
Només edificacions agropecuàries
L'article derogat des de fa prop de mig any establia que "no es poden ubicar nous habitatges unifamiliars aïllats en els terrenys que estiguin inclosos dins les Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'erosió, esllavissada, incendi i inundació, llevat que estiguin vinculats a explotacions agropecuàries". En el cas que un promotor demanàs poder aixecar una nau agrícola o construcció similar, aquesta s'havia d'ubicar fora de la zona estrictament de risc.
El decret de simplificació, a més de derogar la prohibició de construcció d'habitatges en zones de risc, també va impulsar la legalització de milers de cases i l'ampliació de la mida màxima dels habitatges en rústic. Des de maig es poden fer xalets de fins a 1.500 metres cúbics al camp, en comptes dels 900 que establia la normativa anterior. Aquella norma deixava clar que, independentment dels metres quadrats que tingués la propietat en rústic, només era possible arribar a aquest volum.
