PalmaEl Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns el decret llei de protecció del territori, impulsat per la Conselleria de Medi Ambient i Territori de Miquel Mir. La normativa protegeix 51.700 hectàrees a Mallorca, que representen el 15% del sòl rústic de total l'illa. El Pla Territorial de Menorca ja prohibia la construcció en aquest tipus de terrenys, mentre que Eivissa i Formentera queden exonerades de la nova normativa, en tot allò que fa referència als sòls rústics, perquè segons el Govern les dues illes han modificat els seus plans territorials fa menys de dos anys. D'altra banda, el decret també protegeix, temporalment, devers 600 hectàrees de sòl urbanitzable o urbà no consolidat a totes les Balears.
Mir considera que la normativa no implicarà pagar indemnitzacions perquè el decret s'ha treballat especialment des del punt de vista jurídic per tal d'evitar-ho. A la roda de premsa posterior al Consell de Govern, al Consolat de Mar, el conseller ha destacat que aquest aspecte és una de les "diferències" clau amb normes anteriors. Vint anys després de l'aprovació de les directrius d'Ordenació Territorial, pel conseller ja era el moment d'"incrementar" la protecció del sòl rústic i "contenir" l'urbanisme.
El decret prohibeix que es construeixin noves cases en sòls rústics que siguin en àrees de risc potencial d’inundació, erosió, esllavissament o incendis, llevat que siguin terrenys vinculats a explotacions agrícoles o ramaderes. Aquest és un dels punts que no s’hauran de complir a Eivissa i Formentera. D’altra banda, les cases que es construeixin en aquests terrenys no podran sobrepassar determinades dimensions. El volum màxim de qualsevol edificació en qualsevol categoria de sòl rústic haurà de ser de 900 metres cúbics, quan abans eren 1.500. La superfície urbanitzable màxima passa del 3% a l'1% en els terrenys inclosos en la Xarxa Natura 200, a sòl rústic protegit i a les àrees rurals d'interès paisatgístic.
La normativa també estableix que per construir o fer una reforma en sòl rústic, amb independència de l'ús que se'n faci, s'haurà d'aportar un projecte tècnic amb les mesures d'integració paisatgística i ambientals que s'hagin de fer. L'objectiu és que els terrenys estiguin en bon estat i aconseguir minimitzar l'expansió dels incendis forestals. La normativa aposta també per protegir les parets de pedra en sec i obliga a eliminar els tancats que no s'hagin fet amb materials tradicionals.
A més, els habitatges unifamiliars en sòl rústic no podran tenir més d'una piscina per finca, i les dimensions de les noves que se'n facin no podran ser superiors als 35 metres quadrats, amb un volum màxim d'aigua de 60 metres cúbics. Mir ha recordat que la població empadronada en sòl rústic s'ha incrementat un 40% els darrers 20 anys, creant una zona residencial extensiva on cal agafar més el vehicle privat per desplaçar-se i on manca l'aigua.
El decret llei, que el Pacte va acordar al límit divendres passat, no afectarà en cap cas les construccions agràries, sinó només les cases. La consellera d'Agricultura, Mae de la Concha, ha afirmat que la protecció del sòl rústic "amplia" les possibilitats perquè els joves puguin prendre el relleu generacional en el camp i que les persones que vulguin viure en rústic també hauran de mantenir el paisatge.
Falsos urbans i prohibició de marines seques en sòl rústic
El nou decret de protecció del territori al conjunt de les Balears també protegeixen de manera temporal aproximadament 400 hectàrees de sòl urbanitzable i 200 ha en els terrenys coneguts com a falsos urbans, o sigui, sòls urbans o urbanitzables no consolidats per la manca de serveis bàsics, com clavegueram o aigua corrent. El decret estableix una moratòria de llicències en aquests terrenys i dona als consells insulars i a l’Ajuntament de Palma fins al 31 de desembre del 2021 perquè els tornin a classificar. Si no ho fan, serà el Govern qui se’n podrà encarregar fins al 31 de desembre de 2022.
A més, la norma desclassifica els terrenys urbans a partir de vuit anys d’antiguitat i on no s’hagi arribat a construir. Això sí, no inclou els sòls destinats a habitatges de protecció oficial o amb projectes d’urbanització en tràmit. Aquesta mesura només afectarà els ajuntaments que no es varen adaptar als plans territorials dels consells insulars. El conseller de Medi Ambient i la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, no han donat noms concrets que es podrien desclassificar. En canvi, han dit que Son Puigdorfila Nou, una finca de Palma que té 23,5 hectàrees i que limita amb la Teulera, el col·legi de San Cayetano i el McDonald’s de Son Rapinya, sí que es protegirà.
La portaveu del Govern, Pilar Costa, també ha anunciat que s'ha modificat l'article 6 del decret per a l'impuls de l'activitat econòmica per impedir la creació d'espais destinats a la construcció, emmagatzematge i manteniment d'embarcacions en sòl rústic, i només es permetrà fer punts verds. Abans de la modificació, la portaveu del GOB, Margalida Ramis, va dir que el procediment es podria haver aplicat en el cas del port d’Andratx, on hi ha un dipòsit de barques en sòl rústic des de fa molts d’anys –malgrat les denúncies fetes per l’entitat– que la nova normativa hauria permès legalitzar.
El Consell de Mallorca veu el decret com una "oportunitat" per reordenar l'urbanisme
Només set municipis disposen de plantejaments adaptats al Pla Territorial de Mallorca: Alcúdia, Artà, Calvià, Costitx, Inca, Sant Joan i Son Servera. Tots ells i Palma, a més dels que els estan tramitant queden fora de la normativa aprovada pel Govern pel que fa a la regulació dels falsos urbans i dels sols urbanitzables no desenvolupats.
Cladera ha valorat positivament l'aprovació del decret llei del Govern i ha donat un missatge de "tranquil·litat" als ajuntaments de l'illa perquè la normativa dona una "oportunitat per reordenar l'urbanisme". La presidenta ha comentat que els terrenys que tinguin una part dins una zona de risc podran conservar la seva edificabilitat en la part on no hi hagi més possibilitats de patir una inundació o incendi.
Sobre per què no s'ha modificat la parcel·la mínima en rústic on està permès construir i que està fixada en 14.000 metres quadrats, la presidenta ha dit que hi ha "altres maneres" de protegir aquest sòl. Creu que les mesures que estableix el decret del Govern són suficients. D'altra banda, Cladera ha anunciat que el juny el Consell preveu aprovar definitivament el Pla d'Intervenció en Àmbits turístics (PIAT).