El Govern aprova el projecte de llei d'educació de les Illes Balears

PalmaEl Govern balear ha aprovat aquest dimecres el projecte de llei d'educació de les Illes Balears en un consell extraordinari. La presidenta de l'Executiu, Francina Armengol, i el conseller d'Educació, Martí March, han presentat la nova norma al pati del Consolat de Mar, que arriba 23 anys després que la Comunitat Autònoma assumís les competències en educació, el 1998. Abans de fer-se efectiva, la llei haurà d'entrar i debatre's al Parlament illenc.

El conseller ha demanat "altura de mires" als partits per fer "política" i impedir "una confrontació negativa". "Sabem que no hi haurà unanimitat, però sí que treballarem amb totes les forces polítiques perquè puguem tenir un mínim acord i garantir l'equilibri en l'àmbit educatiu", ha afegit.

L'objectiu –segons el responsable d'Educació– és tenir un marc estable que permeti que hi hagi "coexistència política sense que hi hagi cap trencadissa educativa". "Governi qui governi, que ho pugui fer dins uns mínims que volem acordar en aquesta llei".

El conseller ha admès que la principal batalla en seu parlamentària serà el model lingüístic que planteja la llei, amb el català com a llengua vehicular i el requisit d'utilitzar-la, com a mínim, en el 50% de l'horari escolar. Ha remarcat que "no voldria que fos el més important, perquè no és una llei de llengües".

Així i tot, la proposta de la Conselleria és "un model plurilingüe amb el català com a llengua bàsica". Cal dir que la llei possibilita que els centres educatius tinguin autonomia per posar en marxa models lingüístics propis, però March ha deixat clar que "tots els processos han de ser objectes a avaluació".

Inclusió i l'autonomia de centres

Entre els punts que aborda la nova normativa autonòmica, Martí March ha apuntat que aposta per l'autonomia de centres, la inclusió i la inspecció educativa, "que apliqui la legalitat però ajudant i assessorant els centres". D'altra banda, ha destacat que es proposa un "marc concret" que possibiliti ampliar la Formació Professional, l'educació 0-3 i els estudis artístics.

Per la seva banda, Francina Armengol s'ha referit a la llei com "una de les fites més importants de la legislatura" i ha dit que espera que s'aprovi "abans que s'acabi el 2021". Segons la presidenta, amb aquest marc legal es "garanteix estabilitat" en l'àmbit educatiu, i també l'equitat, la inclusió i el respecte a la diversitat. D'altra banda, ha destacat que el text inclou un "compromís de finançament", en referència a l'objectiu que la inversió en educació sigui del 5% del PIB balear d'aquí a vuit anys.

Finalment, la cap de l'Executiu ha remarcat que el projecte surt del document treballat per la Plataforma Illes per un Pacte Educatiu, i que és un "èxit col·lectiu". "És molt compartit i esperam que encara ho sigui més dins el Parlament", ha reblat.

MÉS celebra el "blindatge del català a les aules"

El coordinador de MÉS per Mallorca, Antoni Noguera, ha expressat la seva satisfacció davant de l'aprovació de la llei i de com "blinda el català" a les aules. Noguera també ha valorat positivament que es reconegui un finançament adequat amb el propòsit de "dotar-la dels recursos necessaris per desenvolupar un model de qualitat, gratuït i universal".

Per la seva banda, la diputada del Partit Popular (PP), Núria Riera, ha criticat que no els hagin "invitat a participar en la presentació" i que no poden fer "una valoració detallada del text perquè no el coneixem". Així i tot, ha defensat que hi ha unes "línies vermelles" que s'haurien de consensuar, en concret, "la llibertat d'escollir la llengua materna en el primer ensenyament", així com "la defensa de la concertada i l'educació especial".

La portaveu de Ciutadans al Parlament de les Illes Balears, Patricia Guasp, ha qualificat la nova llei com una "irresponsabilitat" que té com a objectiu introduir la ideologia del Govern a les aules i ha assegurat que el partit taronja "continuarà lluitant" per garantir que les famílies puguin triar el centre educatiu que vulguin. A més, Guasp ha reiterat que aquest projecte de llei no respecta ni la Constitució ni l'Estatut d'Autonomia.