El Govern va reclamar el març de 2023 la compra de mascaretes a l'assessor d'Ábalos

PalmaEl Govern de Francina Armengol va fer un contracte d'emergència de 3,7 milions d'euros l'abril del 2020 per comprar mascaretes FFP2 a l'empresa de Koldo García Izaguirre, l'assessor de l'exministre José Luis Ábalos, que ha estat detingut en el marc de la investigació per corrupció pels contractes de mascaretes sanitàries durant la pandèmia a diverses administracions d'arreu de l'Estat. En el seu moment, quan es va detectar que aquestes mascaretes no complien els requeriments tècnics d'una màscara FFP2, el Servei de Salut de les Balears, va informar que prendria "les mesures oportunes per rescabalar", al mateix Servei de Salut, "la situació que ha ocasionat aquest fet". El document al qual ha tingut accés l'ARA Balears està signat el 20 de març de 2023. Amb això, l'anterior executiu socialista li va reclamar 2,6 milions d'euros en el seu moment, pel presumpte sobrecost.

En roda de premsa, el portaveu del PSIB al Parlament, Iago Negueruela, ha assegurat també que la reclamació dels doblers de les mascaretes fraudulentes es va signar el 20 de març del 2023, encara que l'expedient per a aquesta petició havia arrancat "molts mesos abans", malgrat que no ha concretat quan. El socialista ha dit que, tot i conèixer el sobrecost, l'Executiu va retenir el material perquè l'estat de pandèmia continuava vigent i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) instava a conservar tot el material necessari. Negueruela ha acusat el PP de mentir en assegurar que la reclamació es va fer coincidir amb el canvi de govern. Així, ha dit que els 'populars' tenien "tota la informació", perquè el subdirector encarregat de les compres continua al mateix lloc i al traspàs de funcions entre els responsables del Servei de Salut es va facilitar tota la informació sobre aquest expedient. "Ho sabien. No diuen que ja se'ls va dir", ha afirmat. "Les víctimes han estat l'anterior Govern i l'actual i, si s'investiga, exigim que s'actuï amb la màxima contundència", ha dit.

La Guàrdia Civil va requerir el 2022 la informació a l'IB-Salut

Per la seva banda, l'IB-Salut va rebre el 2022 un requeriment d'informació de la Guàrdia Civil en el marc d'aquesta investigació per presumptes suborns en contractes durant la pandèmia, per la qual han estat detinguts García Izaguirre i una vintena de persones més. En total, les administracions implicades van adquirir material per un valor de 53 milions d'euros. Fonts de l'anterior Executiu autonòmic han defensat l'actuació del Govern en el seu moment i han assegurat que els contractes es van fer "d'acord amb la llei".

L'Oficina Anticorrupció

Cal recordar que l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció de les Balears ja va deixar constància d‟aquest contracte de 3,7 milions d‟euros en un informe general sobre la compra pública d‟emergència durant la crisi sanitària. Va ser una investigació iniciada d'ofici el 2020, sense cap denúncia prèvia davant l'increment de compres d'emergència, que solen ser més susceptibles a incórrer en mala praxi.

En el seu informe l'Oficina advertia de l'ús abusiu del procediment d'emergència i la necessitat d'analitzar degudament la integritat i la solvència dels subministradors de material. També va considerar que es va fer un amuntegament de mascaretes "per a més temps del necessari, amb proveïdors desconeguts i als preus que aquests imposaven". Malgrat aquestes advertències, en la seva anàlisi va concloure que no s'havien produït sobrecostos en els preus facturats a l'IB-Salut, ateses les circumstàncies del moment de la fabricació.

Paradise Papers

Per altra banda, l'Oficina també va detectar que com a administrador únic de la companyia apareixia una altra empresa, Purdey Investment SL, que tenia també com a administrador únic José Ángel E.S. L'organisme va advertir en el seu informe que aquest directiu apareixia als Paradise Papers amb dues societats offshore a Malta.

De fet, ja aleshores l'Audiència Nacional, la Fiscalia Anticorrupció i la Guàrdia Civil havien investigat, un any abans, aquesta societat. Aquella investigació va ser per un possible cas de corrupció a Angola, en concertació amb altres empreses, mitjançant el pagament de suborns a funcionaris públics per part de l'empresa espanyola Mercasa, dins l'execució d'un contracte per construir un mercat d'abastament a Luanda.