El Govern augmenta un 30% més el pressupost de Turisme amb l'objectiu de "desestacionalitzar"

PalmaLa Direcció General de Turisme del Govern augmentarà un 30% el pressupost per al 2024, amb gairebé 132,6 milions d'euros, amb el focus en la desestacionalització, moderació i millora del producte turístic, segons ha explicat el conseller responsable de l'àrea, Jaume Bauzà. En aquest sentit, el conseller ha detallat a la comissió d'Hisenda del Parlament els comptes per al 2024, que en conjunt ascendeixen a 221,4 milions d'euros, un 34,7% més que l'any anterior.

La secretaria general gestionarà 6,5 milions d'euros, un 3,8% més que l'any anterior. Les partides de les Direccions Generals de Cultura (31,1 milions) i Esports (25 milions) baixen respecte del 2023, si bé, Bauzá ha matisat que es deu a fons finalistes i europeus que acaben en aquest exercici.

Garantir que el turisme "contribueixi" al malestar de la població

En matèria turística, Bauzà ha destacat els objectius de promoure la desestacionalització i la millora del treball i el producte turístic per aconseguir que el turisme "sigui respectuós amb el medi ambient i contribueixi al benestar de la població". El conseller ha incidit en el fet que l'estratègia turística se centrarà en la sostenibilitat i la innovació i ha posat l'accent principalment a la modernització i millora del sector: "Creiem, de veritat, que la part pública d'algunes zones d'aquestes illes no està al nivell de la inversió privada que s'ha fet aquests anys i creiem sincerament que cal posar-s'hi".

El pressupost de la Direcció General de Turisme inclou 16 milions de transferències a l'Agència d'Estratègia Turística (AETIB), 20,6 milions als Consells Insulars i 4,3 milions a altres ens territorials, fons destinats, segons el conseller, a millorar l'entorn turístic i la formació. "Volem continuar transmetent el missatge de qualitat com a valor diferencial de l'oferta", ha declarat. Mentrestant, els fons de l'Impost de Turisme Sostenible, que gestiona l'AETIB, ascendeixen en 2024 a 152,5 milions d'euros, enfront dels 135,8 milions de l'any anterior. Aquests recursos es destinaran a un fons finalista per a inversions en modernització, innovació i sostenibilitat. Bauzá ha assegurat que el Govern reunirà la Comissió de l'ITS abans d'acabar l'any.

L'IEB també augmenta el pressupost per assumir política lingüística

Dins de l'àrea de Cultura, per a 2024 l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) dispara el seu pressupost de 5,7 milions d'euros a 9,4 pel fet que assumeix les competències i personal de l'extingida Direcció General de Política Lingüística. Dins del capítol de l'IEB el pressupost per a 2024 manté una aportació a l'Institut Ramon Llull. D'altra banda, en matèria cultural, el conseller ha destacat l'augment de la dotació del programa 'Viu la cultura' fins als 30.000 euros per respondre a la demanda del sector educatiu, o que es duplica la dotació de la Fundació Robert Graves (75.000 a 150.000 euros), a més d'una inversió d'1,5 milions d'euros per finalitzar les obres del Centre de Creació i Investigació de Llucalcari.

Així mateix, es mantenen els convenis amb la UIB (Càtedra Ramon Llull, Gabinet d'Onomàstica) i amb l'Institut Menorquí d'Estudis (IME), augmentant l'import de les convocatòries de subvencions en 570.000 euros més per "donar cabuda al nombre més gran possible d'expedients". Per part seva, l'Institut d'Indústries Culturals (ICIB) gestionarà 2,5 milions, a l'espera d'incorporar pròximament romanents de convocatòries d'anys anteriors. D'aquest import, bona part (prop d'1,7 milions) va destinada a ajudes per a la producció de projectes culturals i audiovisuals i la seva promoció a l'exterior. A això se sumen subvencions per donar suport a inversions de modernització i innovació de les indústries culturals i creatives. Paral·lelament, l'Orquestra Simfònica de Balears comptarà amb 12,1 milions. L'activitat prevista aquest 2024 més important és pel projecte de la Caixa de Música, futura seu de l'Orquestra. Un altre projectes destacats és la Temporada Simfònica (6,3 milions).

Els patrocinis esportius "tornen a la normalitat"

La Direcció General d'Esports centrarà els seus esforços en quatre eixos durant aquest exercici: Àrea de promoció i patrocini, Centre d'Interpretació de l'Esport de les Balears, tecnificació esportiva i Velòdrom Illes Balears. D'aquesta Direcció General depèn la Fundació per a l'Esport Balear, qui gestionarà 12.846.117 euros, encaminats a la promoció i patrocini a esportistes individuals, clubs i esdeveniments i al desenvolupament de l'esport balear en general.

A preguntes de l'oposició sobre el descens dels patrocinis a equips i federacions esportives, Bauzá ha afirmat que tornen "a la normalitat", amb aportacions al voltant de 530.000 euros. "L'any passat n'hi varen haver 800.000 i eren més per qüestions electorals que de recursos", ha considerat el conseller. Així mateix, es contemplen diferents partides d'un total d'uns cinc milions d'euros per a reparació i manteniment d'instal·lacions. D'altra banda, el Govern destinarà 25,1 milions a impulsar la formació esportiva, ajudes als esportistes d'alt nivell i el manteniment del Centre de Tecnificació Esportiva de les Balears (CTEIB).

El PSIB lamenta que Cultura i Esports siguin "els germans pobres"

La diputada del PSIB, Pilar Costa, ha censurat que la Cultura i l'Esport es tractin com "les germanes pobres" de la Conselleria. A més, la diputada ha censurat que es modifiqui la llei de l'Impost de Turisme Sostenible, i que elimini que es financin nous projectes d'habitatge i ocupació. A això, el conseller ha respost que el problema de l'habitatge no s'hauria d'atallar des d'aquest impost, sinó perseguint el lloguer turístic il·legal, fet que "no s'ha fet i s'ha deixat i avui és el gran problema d'aquestes illes".

Per part seva, el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha criticat la desaparició de l'oficina de drets lingüístics per donar pas a "l'oficina política que regalen" a Vox. Apesteguia també ha qüestionat la modificació de la Llei de l'ITS. Des de Vox, María José Verdú ha advocat per "lluitar contra la turismofòbia que s'ha implantat en els últims anys" i ha apostat per impulsar el turisme nàutic i el cinegètic, a més del gastronòmic, cultural i esportiu.