El Govern balear escandalitza la dreta amb l’expropiació d’habitatges buits de grans tenidors

PalmaL'expropiació temporal d'habitatges buits de grans tenidors anunciada pel Govern balear ha escandalitzat la dreta mediàtica i política, que no ha escatimat qualificatius per criticar-la. El PP, l'ABC i 13 TV han coincidit fent referència a la Veneçuela d'Hugo Chávez, encara que El Mundo, La Razón, Antena 3, Ciutadans i Vox també han carregat contra aquesta mesura que forma part de la Llei d'habitatge –aprovada l'estiu de 2018–. El president del PP balear, Biel Company, ha criticat l'expropiació d'habitatges dient que la mesura és "de l'estil de la Veneçuela chavista". L'editorial d'aquest dimecres del diari ABC ho ha concretat més, en el mateix sentit, titulant: "Chavisme a l'espanyola per expropiar pisos a les Balears". Malgrat la intensitat de les reaccions, cal recordar que l'expropiació de moment només afecta 56 habitatges que feia dos anys com a mínim que estaven buits i que durarà set anys –amb un cost d'1,8 milions d'euros, perquè els propietaris no els cedeixen de franc–. Després d'aquest temps, el Govern tornarà els pisos als propietaris, que són bancs i fons d'inversió: la llei només afecta els que tinguin més de 10 immobles.

"L'atac del Govern d'esquerres a la propietat privada denota el fracàs de la política d'habitatge del Pacte", ha declarat el president del PP balear, Biel Company. "La manca d'habitatge no es pot suplir amb un atac a la propietat privada", ha afegit. Company també ha fet servir l'argument de la inseguretat jurídica i ha qualificat la mesura de "populista". El líder popular ha lamentat "la cessió d'Armengol a Podem" i que el Govern hagi estat "incapaç de gestionar el seu propi parc d'habitatge. "El repte és tenir una bona política d'habitatge, no perseguir la propietat privada a l'estil chavista", ha sentenciat. La diputada del PP balear al Congrés, Marga Prohens, s'ha mostrat molt dura amb l'expropiació a Twitter i ha oblidat que la mesura només afecta els grans tenidors que tenen deu habitatges o més. "Per què necessitam Podem si les expropiacions les ordena el PSOE? Els perjudicats: famílies, inversors, joves, classe mitjana... com sempre", ha piulat.

Per part seva, Ciutadans ha registrat al Congrés una bateria de preguntes sobre l'expropiació de pisos i critica que la compensació que pagarà el Govern als grans tenidors serà inferior al preu que marca l'índex del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per a les Balears –en lloc de 624 euros mensuals, els bancs i fons d'inversió en rebran 391–. "Creu el govern [espanyol] que les mesures posades en marxa fins ara van en contra de la seguretat jurídica i tenen un impacte negatiu en la nostra imatge i reputació a l'hora d'atreure inversió?", és una de les preguntes que ha fet el partit. El portaveu de Vox, Jorge Campos, ha advertit els ciutadans sobre els perills d'aquesta expropiació: "Avui són els grans tenidors, però amb aquest govern comunista demà pot tocar a qualsevol", ha amollat.

L'ABC considera, segons el seu editorial, que la llei balear és "ideològica i dogmàtica" i que el seu objectiu és "penalitzar qui té més propietats". "No és una resolució pionera per la seva igualtat solidària. És intervencionisme salvatge", afegeix el text. El presentador i director del programa El Cascabel, de 13 TV, Antonio Jiménez, ha qualificat l'Executiu de Francina Armengol de "socialcomunista", i l'ha comparat amb les polítiques del difunt president de Veneçuela, Hugo Chávez. "És la pitjor imatge que el Govern pot projectar per atreure inversions i confiança", ha afegit. El Mundo ha acusat el PSOE, a la portada, d'"activar a les Balears les expropiacions com demana Podem", afirmació compartida per Expansión –les dues publicacions formen part del grup Unidad Editorial–. Per part seva, La Razón ha qüestionat la Llei d'habitatge del 2018 i ha assegurat que l'expropiació d'habitatges suposa "un torpede a la línia de flotació de la seguretat jurídica". També ha dedicat a la notícia un editorial crític titulat: "Cop de gràcia a la inversió immobiliària de les Balears".

La presentadora d'Espejo Público d'Antena 3, Susana Griso, ha entrevistat el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí Ribas, i ha qüestionat la mesura assenyalant que el Tribunal Constitucional pot tombar la Llei d'habitatge, encara que Marí ha destacat que, per ara, ni tan sols s'ha impugnat. La periodista també ha continuat criticant l'expropiació i ha demanat si no "hauria estat millor desallotjar habitatges públics ocupats". Ha afegit que "fa la sensació" que el Govern prefereix "expropiar en lloc de desallotjar".

Alarma a la patronal immobiliària

"En el pitjor moment, la pitjor mesura", ha manifestat l'Associació Balear de Serveis Immobiliaris (ABSI) en un comunicat. "Ens mostram rotundament contraris a aquesta mesura per diverses raons, totes molt perjudicials per al mercat immobiliari, perquè es generarà una inseguretat jurídica innecessària en els temps que vivim", diu el text. La patronal ha explicat que molts habitatges de lloguer vacacional "han passat a ser de lloguer residencial" i que aquest augment de l'oferta ha servit per reduir els preus de lloguer. "Si a això hi sumam aquesta nova mesura, amb més oferta i molt més barata perquè el futur llogater no pagarà més que el 30% dels seus ingressos, els habitatges destinats al lloguer hauran d'abaixar els preus", ha lamentat. "Ens sembla una mesura molt arriscada, que augmenta la desconfiança i que repercutirà molt negativament en l'anhelada recuperació econòmica que necessitam. A més, reduirà l'interès inversor de capital estranger, de gran importància per a una comunitat autònoma com la balear", continua el comunicat. El president d'ABSI, Antoni Gayà, ha remarcat que "intervenir el mercat immobiliari serà un fracàs per a la recuperació econòmica de la nostra terra" i que l'expropiació temporal xoca frontalment contra "el dret a la propietat privada, com es reconeix a la Constitució".

No s'ha d'oblidar que l'expropiació no és l'únic mecanisme mitjançant el qual el Govern ha adquirit habitatges de grans tenidors. L'Executiu va comprar el mes de gener vuit habitatges d'empreses vinculades al Banc Sabadell mitjançant el dret de tanteig i retracte que inclou el Decret de mesures urgents en matèria d'habitatge, en vigor des del febrer del 2020. Gràcies a aquest mecanisme, l'Executiu és el comprador prioritari en operacions entre grans tenidors amb immobles procedents d’execucions hipotecàries, dació en pagament o que tinguin inquilins.

Manca d'interès dels bancs

El director general d'Habitatge i Arquitectura, Eduardo Robsy, ha explicat aquest dimecres que els 56 pisos que el Govern expropiarà a grans tenidors, com bancs i immobiliàries –que han d'haver passat més de dos anys buits–, s'adjudicaran amb criteris d'habitatge protegit "a les persones que més ho necessitin". L'Ibavi gestionarà els habitatges en règim de lloguer social i, per repartir-los, s'avaluaran la renda familiar i "altres elements socials", com les situacions de dependència, els fills menors a càrrec i el temps de residència a les Balears, segons ha explicat Robsy a una entrevista a Onda Cero i ha recollit l'agència Efe.

El Govern va iniciar dimarts el primer procés d'expropiació temporal d'habitatges de grans tenidors –que tenen deu habitatges o més–, amb una resolució de cessió obligatòria per set anys per a lloguer social de 27 pisos a Mallorca, 23 a Menorca i 6 a Eivissa, amb un cost previst d'1,8 milions d'euros. Robsy ha detallat que "la mesura té un component sobretot didàctic" i que "pretén que bancs, fons d'inversió i societats immobiliàries tinguin clar que l'habitatge té una funció social que és servir de llar a les famílies, motiu pel qual no es pot mantenir buit mentre pugui ser venut o llogat".

El director general ha indicat que el Govern va intentar assolir acords "sobretot amb bancs" abans de l'expropiació. "Varen demostrar que no tenien un interès directe a facilitar la tasca i posar els habitatges a disposició arribant a acords, de manera que no ens ha quedat més remei que passar a l'expropiació", ha afegit. El Govern pagarà una compensació inferior als preus de lloguer registrats com a índex de referència per al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per a les Balears, el qual fixa un preu mensual de 624 euros, mentre que la quantitat que pagarà l'Executiu és d'una mitjana de 391 euros mensuals. Robsy ha reconegut que hi haurà "discrepàncies" sobre aquesta compensació i ha justificat que sigui inferior al preu del Ministeri perquè "la indemnització del Govern als grans tenidors es liquida en un únic moment per als set anys de manera íntegra". Durant aquest temps "no hi ha morositat o possibilitat d'impagament, i la propietat conservarà el seu valor per estar mantinguda". Després dels set anys, l'habitatge es tornarà o el Govern el podrà mantenir si s'arriba a un acord.

Robsy ha descartat que la mesura pugui dissuadir la inversió immobiliària a les Illes, perquè només afecta "pisos tancats durant anys". "No hi veim relació directa i no ho valoram com a risc o amenaça per a l'activitat immobiliària", ha continuat. A hores d'ara, el Govern té registrats 800 habitatges de grans tenidors, però no tots compleixen les condicions per destinar-se a lloguer social. L'Executiu esperarà que acabi la primera expropiació abans de començar-ne d'altres. "Volem veure com es desenvolupa aquest procediment, però sí que tenim els recursos pressupostaris i existeixen habitatges buits durant més de dos anys en mans de grans tenidors que ens agradaria que estiguessin en mans de les famílies".