El Govern ha capturat 3.000 serps en el marc del seu programa per erradicar aquest animal
La majoria d'aquests ofidis són especìes invasores que varen arribar a les Illes fa uns 15 anys
PalmaD'ençà de la posada en marxa del programa per erradicar els ofidis a les Balears el 2016, el Govern ha capturat un total 2.993 serps, a les quals s'han de sumar les de particulars i dels consells. La xifra, per tant, és molt major, ja que el Consell d'Eivissa, on s'han repartit més de 200 trampes, s'ha indicat que tot i el compromís de les persones que tenen una d'aquestes trampes d'informar sobre les captures, en realitat les dades pràcticament no arriben.
La distribució de trampes per a la captura de serps ha permès que sigui freqüent el trànsit per àrees naturals, com ara el parc de Llevant de Mallorca, i la trobada d'aquestes gàbies dissenyades per erradicar aquesta espècie que és invasora i causa problemes a la fauna autòctona.
L'estiu passat, la proliferació de serps de ferradura i blanques a la zona d'Artà va crear certa alarma, fet que va dur l'Ajuntament a encomanar una cinquantena de trampes. Tot i no ser perilloses per a les persones, les serps poden arribar a un metre i mig de llargària. Caçadors i pagesos també han denunciat els darrers anys l'increment de les serps a diverses zones del Pla de Mallorca.
En un comunicat de premsa, el Govern explica que la conferència sectorial de Medi Ambient, que reuneix el Ministeri de Transició Ecològica i les comunitats autònomes, ha aprovat, en la seva darrera sessió de juliol, l'estratègia de gestió, control i possible erradicació d'ofidis invasors a les Illes. Es tracta d'un document en el qual han treballat conjuntament les Illes Balears i les Canàries arran de la presència de serps en aquests territoris insulars, més fràgils i amb una biodiversitat més sensible precisament per aquest estatus.
"Aquesta estratègia té com a objectius l'establiment de mesures de caràcter preventiu i de control de les vies d'entrada; el disseny d'un programa de detecció primerenca i intervenció ràpida; el desenvolupament de mesures de gestió, control i possible erradicació, i la realització d'accions de sensibilització i educació ambiental".
En el cas concret de les Illes Balears, el document proposa com a objectius mantenir en la mínima densitat possible les poblacions de les serps d'aigua ('Natrix maura') a la serra de Tramuntana, reduir la població de la serp de ferradura ('Hemorrhois hippocrepis') a Eivissa i Mallorca, i promoure l'erradicació, a mitjà termini, de la serp blanca ('Rhinechis scalaris') a Formentera mitjançant un major esforç en les captures. També preveu augmentar el coneixement sobre la biologia de les espècies, tant d'ofidis com les que poden resultar afectades per aquests, fer un seguiment de les poblacions de serps i implantar mesures de bioseguretat a les vies d'entrada per complementar les fites marcades per l'estratègia.
Pel que fa a les mesures de bioseguretat en els canals d'introducció accidental d'ofidis, s'estableixen inspeccions en ports i aeroports, a més de quarantenes i protocols d'importació i exportació.
I és que des de l'any 2003 es produeix l'entrada accidental d'ofidis peninsulars a les Illes Balears. A Mallorca, on ja hi havia constància de dues espècies, se n'han detectat tres més, i a les Pitiüses, on no n'hi havia cap, s'hi han detectat la serp de ferradura ('Hemorrhois hippocrepis'), tant a Eivissa com a Formentera, i la serp blanca ('Rhinechis scalaris') a Formentera. Aquesta introducció d'ofidis a la Comunitat Autònoma s'ha relacionat directament amb la introducció d'oliveres des del sud de la Península en tràilers, per usar-les en jardineria ornamental.
