El Govern col·loca 97 'pedres de la memòria' a les quatre illes per homenatjar les víctimes del feixisme

PalmaEl Govern balear col·locarà 97 'pedres de la memòria' a les quatre illes per retre homenatge a la vida de les víctimes del franquisme i el nazisme a les Balears. L'acció s'emmarca en el projecte internacional Stolpersteine, que ja ha distribuït més de 75.000 escultures –obra de l'artista alemany Gunter Demnig– a més 1.800 ciutats d'una vintena de països.

Així, la iniciativa vol recuperar el nom de 54 víctimes que varen ser recloses en camps de concentració nazi, així com de 43 represaliats del franquisme. La llista de 54 víctimes del nazisme inclou no només el nom de persones que varen ser assassinades en camps de concentració nazi, sinó també aquelles de les quals es té constància que varen ser alliberades. Elena Rodríguez, historiadora i especialista en la matèria, ha coordinat aquesta tasca.

En total, es posaran 35 plaques a Mallorca, 28 a Menorca, 24 a Eivissa i 8 a Formentera. Es tracta de llambordes fetes a mà amb una placa de llautó, que conté informació sobre cada una d'aquestes víctimes de camps de concentració nazi: nom, data de naixement, lloc i data de detenció, camp de concentració i data de la mort o l'alliberament.

Les pedres s'ubicaran a les adreces on varen viure o treballar, perquè "aquestes pedres són un homenatge a la vida de les víctimes, no a la seva mort", ha afirmat el secretari de Memòria Democràtica, Jesús Jurado. "Cada pic que algú reconeix aquestes pedres en algun indret, recupera la memòria d'aquestes persones", ha afegit.

En els pròxims mesos, Memòria Democràtica coordinarà la instal·lació de les pedres de la memòria a Mallorca i Menorca. Pel que fa a Eivissa i Formentera, s'està pendent de la disponibilitat de l'artista alemany Gunter Demnig, que és qui col·loca personalment la primera pedra a qualsevol territori on s'inicia el projecte Stolpersteine.

Visibilitzar i dignificar les dones

Vint d'aquests petits monuments portaran noms de dones que varen ser víctimes del franquisme. En aquest cas, ha estat el professor d'Història Contemporània de la UIB, David Ginard, qui ha elaborat i coordinat la llista de les represaliades del règim de Franco a les Illes. Entre elles, hi ha les roges del Molinar —Aurora Picornell, Catalina Flaquer Pascual i les seves filles, Antònia Pascual Flaquer i Maria Pascual Flaquer—, afusellades el 5 de gener de 1937.

També Juana Baño, les restes de la qual es varen recuperar al cementeri de Calvià; Pilar Sánchez Llabrés, assassinada i enterrada a Sencelles; Belarmina González, també del barri de la Soledat; Magdalena Bassa Galmés, de Son Carrió; les manacorines Margalida Jaume Vanrell, Francesca Llull Font, Francesca Salas Llull i Gabriela Grimal Sitjar; l'alemanya Irene Heinemann, exiliada a Mallorca i perseguida per la Gestapo i la policia franquista, i les eivissenques Bàrbara Garcia Doreto i Eulària Marí Torres, entre d'altres.

D'aquestes 'pedres de la memòria', dedicades a les víctimes del franquisme, n'hi ha cinc que està previst que es puguin col·locar fora de les Illes Balears. Quatre a Barcelona, en record de Teresa Bellera Cemeli, Daria Buxadé Adroher, Mercè Buxadé Adroher i Maria García Sanchís, quatre de les cinc milicianes i voluntàries de la Creu Roja assassinades pels feixistes i enterrades a la fossa de Son Coletes. De la cinquena miliciana encara se'n desconeix la identitat. Se n'instal·larà una cinquena a Madrid, en memòria de Matilde Landa Vaz, destacada militant del Partit Comunista d'Espanya nascuda a Badajoz, que es va suïcidar a la presó de dones de Palma el setembre del 1942.

"Els noms d'aquestes persones i les seves biografies a partir d'ara estaran en un arxiu internacional de víctimes del feixisme", ha destacat la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver. Cal recordar que va ser aquesta entitat qui va impulsar la col·locació de les primeres pedres a l'Arxipèlag, l'any 2019. Actualment n'hi ha 36, i en finalitzar aquest projecte seran 133 les llambordes, daurades i platejades, que recordaran les víctimes del nazisme i del franquisme a les Illes.