El Govern controlarà les operacions immobiliàries dels grans tenidors
Els inspectors de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge revisaran periòdicament el registre de la propietat i el cadastre
PalmaUn dels punts inclosos en el Decret de mesures urgents en matèria d’habitatge, el qual va entrar en vigor divendres, és que el Govern serà el comprador prioritari en les operacions entre grans propietaris -majoritàriament entitats bancàries i fons d’inversió- amb immobles procedents d’execucions hipotecàries, dació en pagament o que tinguin inquilins -aquesta norma no afecta les noves promocions. Però per exercir el seu dret de tanteig i retracte l’Executiu haurà de tenir constància de les transaccions que es duguin a terme. Per això, la Conselleria d’Habitatge controlarà les operacions immobiliàries entre els grans tenidors mitjançant el registre de la propietat i el cadastre, a més de la informació que puguin aportar els ajuntaments.
En principi, el decret obliga els grans tenidors a informar l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) de la seva intenció de vendre els habitatges, però el Govern reconeix que “les operacions immobiliàries poden passar per sota del radar” de l’Administració, segons assenyala el director general d’Habitatge, Eduardo Robsy. “Identificarem els habitatges de la Comunitat Autònoma que ens interessi seguir i en farem un contrast periòdicament per controlar-ne l’estat”, explica Robsy.
“Si hi ha canvis en la propietat, haurem de requerir la informació adient sobre les operacions que detectem. Si hi ha hagut una venda a una persona física, no hi haurà res a dir. Però si ha estat una operació entre grans tenidors, s’obrirà un expedient sancionador per no haver-ne informat abans. A més, exercirem el dret de retracte si l’import i les condicions de la compravenda són adequats per tal que el Govern en sigui el comprador”, afegeix. En principi, aquesta vigilància la faran les 11 persones que formen part de l’equip d’inspectors de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge, encara que el Govern preveu un increment de la plantilla a causa de les “noves obligacions” que implica aquesta normativa.
Habitatges protegits
En el cas de les operacions entre grans tenidors amb habitatges protegits (HPO), la normativa és molt més dura i fa molt més complicat que les entitats financeres i els fons d’inversió no informin el Govern. “És molt clar el que han de fer. No es pot vendre cap habitatge protegit sense el certificat de preu màxim de la Direcció General d’Habitatge. Cap notari acceptaria una operació sense complir aquest requisit”, subratlla Robsy. A més, el decret amplia el dret del Govern de compra preferent al sòl reservat a HPO.
També serà relativament senzill que l’Executiu tingui controlats els habitatges que ja figuren en el registre dels grans tenidors per destinar-los a lloguer social. En aquest cas, “s’ha de comunicar que hi ha intenció de vendre abans de donar de baixa l’habitatge. Si no es fa, també hi haurà sancions”, explica el director general. “Per aquesta via, estam relativament coberts”, afegeix.
De moment, el Govern no ha rebut cap reacció al Decret d’habitatge per part de la patronal bancària, però a la Conselleria de Mobilitat i Habitatge estan convençuts que en tindran “notícies”. “Durant l’exposició pública de l’esborrany de la llei d’habitatge, els grans tenidors varen insistir en la inconstitucionalitat del registre d’habitatges buits”, comenta Robsy. “Però els fets han demostrat que això no és així i cada vegada hi ha més comunitats autònomes amb sistemes i registres semblants”, continua. El director general considera que hi haurà una mesura del decret especialment polèmica per a la patronal dels bancs, més que no el dret de compra preferent del Govern: l’obligació d’oferir un lloguer social que no superi el 30% dels ingressos dels afectats abans de poder iniciar un procés de desnonament.
“Suposam que hi haurà reaccions quan analitzin la normativa, com ha succeït amb altres lleis, com la de canvi climàtic. Però estam molt tranquils i preparats per defensar el decret, perquè és el moment de fer una aposta decidida, dins els límits que permet la legalitat”. De fet, Robsy lamenta que no existís una mesura com aquesta “durant els anys de la crisi econòmica”.