El Govern definirà per llei què és producte local

PalmaFa uns anys, en el marc d’una de les moltes campanyes per identificar el producte local, un camió de ciment circulava per Mallorca amb un distintiu enorme de ‘Producte Balear’ que va generar molts comentaris i preguntes:es pot considerar el ciment un producte local? Una qüestió semblant es pot plantejar amb el cafè, un fruit que no es conrea a les Illes, però que forma part d’una dinàmica indústria local, que el cou i el mol, i és considerada pel públic com a local. On es troba la frontera? No hi ha una resposta senzilla, perquè mai no s’ha aconseguit definir per llei el producte local. El Govern vol acabar amb aquesta indefinició que ha generat no pocs problemes, especialment en l’àmbit de l’alimentació, i que ha permès un ampli ventall de picaresques. I ho vol fer posant-ho per escrit amb rang de llei.

Per aquest motiu, l’Executiu modificarà la Llei agrària i fixarà els criteris i les condicions que han de complir els productes del camp per ser considerats locals i de proximitat. “No és un exercici senzill, perquè hi ha moltes realitats i moltes maneres de determinar a partir de quin moment un producte és local. Però ha arribat l’hora de fer una passa, i el Govern considera que és important establir uns paràmetres clars per fomentar la producció i facilitar el consum del producte local”, explica el director general de Qualitat Alimentària i Producte Local, Joan Llabrés.

La mesa de coordinació alimentària i de promoció del producte local es constitueix aquest dimarts, i és on el Govern presentarà el seu pla per impulsar la revisió normativa als productors i incorporar-hi les seves opinions. Tot i que la conselleria que dirigeix Joan Simonet ha treballat en una proposta concreta, serà sotmesa a la participació dels principals agents econòmics vinculats al producte local per assegurar-ne el màxim consens en una definició que tindrà conseqüències legals.

Paràmetres clars

La proposta de l’Executiu incorpora paràmetres i percentatges per fixar uns mínims a l’hora de poder identificar un producte com a local. En el cas dels productes de la terra sense elaboració, la qüestió és molt senzilla: o han estat conreats a les Balears o no ho han estat. Així, es preveu la fórmula d’identificar tot aquest segment com a ‘producte local primari’.

En canvi, el quid de la qüestió ve amb els productes elaborats. En aquest cas, es consideren diferents alternatives sobre el percentatge de producte que realment hauria de ser local i també sobre la tipologia del procés d’elaboració. Sembla que s’analitza la possibilitat de crear una classificació de producte ‘elaborat’ a les Balears.

La casuística que es pot trobar pel que fa als productes elaborats no acaba aquí. A més dels que empren matèries primeres foranes i les elaboren a les Balears, n’hi ha que també fan l’elaboració a fora de les Illes i la venen com a producte local. El 2023 es varen obrir 267 expedients per motius diversos, com la qualitat alimentària. Una part d’ells són precisament per fraus, com el de les 500 ensaïmades que es varen intervenir als aeroports de Palma i d’Eivissa i que es venien com a producte local i fresc, quan s’havien fet a la Península i s’havien enviat congelades. Un altre exemple: una important partida de brossat de la productora làctia de Porreres Prilac es venia com a producte local a una gran superfície, quan els ramaders denunciaren que aquesta empresa ja no els comprava llet des de feia mesos i es va obrir el corresponent expedient.

“Més enllà dels paràmetres exactes que volem treballar amb els sectors productius, el més important és que, sigui quin sigui el resultat final, s’elevarà a categoria de norma i es podrà clarificar bé què és i què no és [producte local]. Això serà un gran estímul per a totes les parts que hi intervenen, inclòs el consumidor, que tindrà al seu abast una informació clara i concisa i la tranquil·litat de comprar allò que és de proximitat si així ho desitja”, assegura Llabrés.

Falta complicitat dels grans distrïbuidors

Una de les principals queixes dels productors del camp illenc, exposada amb vehemència durant les darreres mobilitzacions, és la dificultat que troben per arribar amb els productes de la terra als grans distribuïdors. “Alguns es mouen i són sensibles, però la majoria dels grossos, no”, confirma Miquel Coll, president de l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA). “Les autopistes de la mar s’han imposat. Des d’un punt de vista estrictament econòmic surt més a compte importar taronges que collir les d’aquí. Una altra cosa és la seva qualitat i frescor, però jo parl en termes de preu i de marges empresarials, que no hem de perdre de vista”, afirma un directiu d’una gran empresa de distribució que demana no ser identificat.

La notícia de la modificació de la normativa per donar al producte local rang de llei ha estat acollida positivament per empreses de distribució que s’han mostrat històricament sensibles al producte local, com és Eroski. “Com més instruments hi hagi per identificar el producte local, més ens ajuda a tots. Tenim un compromís absolut a acostar els productes de la terra als nostres consumidors, i crec que basta fer una volta pels nostres establiments per comprovar-ho. Ara mateix hi ha molta demanda. Si tinguéssim més producte disponible, en vendríem més”, afirma la directora de relacions institucionals d’Eroski a les Balears, Joana Manresa.

També Hipercentro confirma aquest interès pel producte de proximitat. “És un peix que es mossega la cua. Nosaltres necessitam la regularitat en el subministrament, i sabem que, per oferir-la, els productors de vegades han de fer apostes empresarials que impliquen inversions. Les dues parts ens hem de poder donar seguretat”, explica Josep Lluís Aguiló, conseller delegat d’aquesta empresa.

Hipercentro ha posat en marxa fins i tot el seu sistema de producció de carn, per assegurar uns estàndards de qualitat. “Varia segons la tipologia de la carn, però arribam a acords amb productors per fer nosaltres mateixos els tres darrers mesos d’engreix, i així poder arribar a uns paràmetres molt concrets que el públic valora”, afirma Aguiló. “En el cas d’un pagès que, per exemple, faci molt bones síndries o melons, també intentam assolir acords d’un any per l’altre, a més de grans produccions, perquè és millor per a tots. Nosaltres sabem que tindrem bon producte i ells venda assegurada”, confirma.

Un dels segments que de moment encara no aposta clarament pel producte agroalimentari local és l’hoteler, que en general prioritza minimitzar els costos. Un dels arguments emprats per la patronal és que encara “no està definit el producte local”. Però ara ja no hi haurà excuses. “De fet, ja estam formant els inspectors de turisme perquè puguin comprovar si es compleix la Llei de turisme que els obliga a tenir un 3% de producte local”, diu Joan Llabrés.