El Govern torna a denunciar possibles crims contra la humanitat a les fosses de les Illes

PalmaEl Govern ha tornat a presentar aquest dimecres una denúncia davant la Fiscalia per la possible comissió de crims contra la humanitat –de naturalesa imprescriptible i efectes permanents– a partir de les troballes de restes humanes amb signes de violència en les fosses exhumades a les Illes. Així ho han explicat en roda de premsa el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido.

Yllanes i Garrido han recordat que la creació el passat 25 d'abril de la nova figura del fiscal de Drets Humans i Memòria Democràtica ofereix un nou ventall de possibilitats perquè aquestes denúncies arribin a bon port. Cal recordar que l'Advocacia de la Comunitat ja va denunciar el 2018 davant la Fiscalia possibles crims contra la humanitat a les fosses dels cementeris de Sant Joan i Porreres, en constatar indicis d'haver-se comès presumptament aquests crims a Mallorca entre agost de 1936 i març de 1937.

No obstant axò, aquesta primera denúncia fou arxivada per part del fiscal superior de les Illes Balears "a causa de la impossibilitat d'exigir responsabilitats criminals per uns fets perpetrats en el període a què es refereix la denúncia, que no solament es troben prescrits, sinó que, a més, s'han de considerar amnistiats en virtut de la Llei de 15 d'octubre de 1977, aprovada per un Parlament democràtic en ple procés de Transició".

Nou marc jurídic

Així, la decisió de tornar a denunciar els fets es fonamenta en les darreres modificacions en l'ordenament jurídic autonòmic i estatal. Tant el Parlament de les Illes Balears com el Parlament de l'estat espanyol han introduït dins l'ordenament jurídic noves normes i principis generals que formen part del dret internacional humanitari i que, segons la memòria justificativa aportada per la Direcció General de Memòria Democràtica i aprovada en l'últim Consell de Govern, aconsellen que l'Executiu exerceixi de nou la seva responsabilitat de posar els fets en coneixement de la Fiscalia.

"Amb posterioritat al decret d'arxiu de març de 2018, el Parlament de les Illes Balears i el Parlament de l'estat espanyol han aprovat noves normes per a la protecció de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista que configuren un nou marc jurídic en què queda garantit el dret a la investigació", ha explicat Garrido, qui ha recordat, a més, que "la nova llei estatal especifica clarament que els crims contra la humanitat no prescriuen i que la Llei d'amnistia s'ha d'interpretar d'acord amb el Dret internacional dels drets humans".

Almenys 196 víctimes de mort violenta

A més, també amb posterioritat, les anàlisis antropològiques han pogut certificar la mort violenta d'almenys 196 víctimes d'entre les 301 que han estat recuperades fins avui a les Balears. A la denúncia s'adjunten els informes i certificats dels resultats de les exhumacions dutes a terme entre el 2018 i el 2022 a les fosses de Calvià, Inca, Llucmajor, Marratxí, el Pou de l'Àguila (Llucmajor), Porreres i Son Coletes (Manacor), a Mallorca; així com les dels cementeris de ses Figueretes d'Eivissa, i de Sant Francesc de Formentera, on les anàlisis antropològiques corresponents també han determinat que hi ha cossos exhumats que presenten evidències de mort violenta.

Juntament amb això, Yllanes ha declarat que "aquesta denúncia inclou totes les víctimes amb signes de violència que hem pogut certificar des que Memòria de Mallorca va impulsar el 2014 l'obertura de la primera fossa a les Illes Balears, i fins al tercer Pla de fosses del Govern inclòs". "Hi ha més víctimes. De fet, el nombre total de víctimes recuperades fins ara a les Illes Balears és de 301; però no les incloem totes en aquesta denúncia, ja sigui perquè no hem trobat senyals de ferides d'aquest tipus de violència, o perquè només disposam de fragments", haapuntat el conseller.

Més morts per investigar

A més, les restes del quart Pla de fosses del Govern, ara mateix en execució, "encara no s'inclouen en aquesta denúncia, ja que les anàlisis antropològiques encara no han finalitzat per determinar-ne tots els detalls", ha afegit. Aquest últim seria el cas de les restes exhumades en l'última fase del cementeri de Son Coletes, a Manacor.

"Quan obrim fosses, trobam víctimes amb les mans lligades a l'esquena i dos forats de bala al cap. Això són assassinats, desaparicions que en qualsevol altre context serien investigades per les forces de seguretat i pel poder judicial, excepte quan es tracta de víctimes del franquisme. Això és una anomalia democràtica que no pot continuar succeint en el nostre país. Impulsam aquesta denúncia i demanam al poder judicial que assumeixi la seva responsabilitat cap a les famílies de les víctimes, que també són víctimes elles mateixes", ha conclòs el vicepresident Yllanes.