Pressupostos
Societat16/11/2023

El Govern destina 154 milions a millorar l'eficiència en la gestió de l'aigua

Evitar pèrdues, lluitar contra la salinització i impulsar la regeneració, entre els objectius principals

PalmaBona part del pressupost de la Conselleria del Mar i del Cicle de l'Aigua es destinarà a un fons finalista per a una gestió sostenible del cicle de l'aigua. Del total de 204,8 milions d'euros dels comptes que avui ha presentat el conseller Juan Manuel Lafuente al Parlament, 154,4 es destinaran a aquest concepte. "Ens enfrontam a reptes sense precedents que exigeixen accions pragmàtiques i realistes, i aquest pressupost ens permetrà infondre una nova dinàmica en el maneig de l'aigua", ha explicat Lafuente que, a més, ha detallat que el fons finalista es nodreix de 86,3 milions d'euros del cànon de sanejament, 40,1 milions del fons de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) i 28 milions dels fons del factor d'insularitat. Lafuente ha fet un especial esment al fet que la meitat dels fons procedents d'ITS, vint milions, es destinaran a ajuntaments, precisament, per millorar l'eficiència de la gestió de l'aigua.

Des de la Conselleria es pretén infondre una nova dinàmica en el maneig de l'aigua, enfocant-se a millorar l'eficiència de les xarxes de distribució, la reducció de pèrdues i la protecció de la intrusió salina. La inversió en infraestructures vol assegurar la disponibilitat d'aigua, incloent-hi mètodes com la dessalinització i la regeneració. A més, s'aposta per la inversió en depuració i sanejament, amb la finalitat de protegir el medi ambient, millorar la lluita contra els abocaments il·legals i fomentar la reutilització de l'aigua.

Cargando
No hay anuncios

En aquest sentit, al llarg de la compareixença, s'han destacat les inversions destinades a l'ampliació de la dessaladora de Santa Eulària, la construcció d'un dipòsit a Formentera i la interconnexió Maria-Sineu. El conseller ha anunciat la millora del sanejament per a l'ampliació de l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) de Sant Lluís. De fet, s'hi destinen 63,6 milions a manteniment i explotació, repartits entre l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA), que gestionarà 35,4 milions, altres empreses públiques, ajuntaments i empreses privades. A més, Juan Manuel Lafuente també ha assenyalat que es destinaran més d'un milió d'euros a un pla de xoc per a torrents.

Millores als ports

Cargando
No hay anuncios

En el cas de la Direcció General de Ports i Transport Marítim s'ha previst destinar 33,2 milions d'euros a mantenir i millorar la qualitat i eficiència dels ports. En concret, es preveuen 17,6 milions per a infraestructures portuàries i 13 milions per al sistema de bonificacions de les connexions marítimes entre illes per a residents, es pretén mantenir el 25% per a Mallorca, Menorca i Eivissa, i el 39% per a Formentera. En el cas concret de Formentera es destinen 500.000 euros per mantenir el servei públic de vaixell de la darrera i de la primera hora de la ruta, especialment en temporada baixa, tenint en compte les persones amb discapacitat, que rebran una bonificació especial en trajectes interinsulars.

Per altra banda, el conseller ha anunciat que s'està treballant en un reglament específic que regirà la gestió dels camps de boies amb l'objectiu que sigui més eficient i sostenible. En aquesta línia, Ports IB, que actualment gestiona diversos camps de praderies de posidònia, planeja expandir la seva capacitat, amb una inversió d'1,2 milions d'euros per a la implantació de cinc camps de boies nous que ja va deixar planificats l'anterior govern a l'Illa de l'Aire (Menorca), Porroig (Eivissa), Cala d'Hort (Eivissa), es Caló (Mallorca) i sa Foradada (Mallorca), el que suposarà un total de 171 llocs de fondeig.

Cargando
No hay anuncios

Finalment, el conseller ha mostrat la seva confiança en rebre un tracte lleial del govern de l'Estat, tant en el tema de les inversions en depuració previstes a Eivissa i a Palma, com en el tema de les competències de costes, ja que la gestió ara és autonòmica, encara que es faci en el domini públic estatal. "Tenim un marge important que esperam que sigui respectat pel govern central i que puguem tramitar la normativa necessària", afirma.