El govern espanyol bloqueja l'ampliació del port de Palma

PalmaL'ampliació del port de Palma que vol impulsar l'Autoritat Portuària de les Illes Balears (APB) haurà d'esperar després que el govern espanyol hagi bloquejat el projecte a la reunió del Consell d'Administració de l'APB d'aquest dimecres, segons han confirmat a l'ARA Balears fonts socialistes i de l'executiu estatal. Una de les objeccions principals del govern espanyol és que un projecte d'aquesta envergadura, amb l'impacte ambiental que implica, no es pot fer sense un consens públic i social ampli, el qual, a més dels veïns de Palma, ha d'incloure les entitats ecologistes.

Cal recordar que un dels eixos del projecte implica el trasllat de la zona industrial del port –reparació i manteniment de les embarcacions– al dic de l'Oest, que hauria d'augmentar la seva superfície. Per fer això possible, s'hauria d'omplir d'àrids una superfície equivalent a uns vint camps de futbol, amb una profunditat de 30 metres. Aquest trasllat obriria les portes a ampliar la zona d'oci del moll Vell.

Malgrat que el Partit Popular té la majoria en el Consell d'Administració de l'APB, la manca de suport del govern espanyol bloqueja de facto qualsevol iniciativa, i aquest suport és inviable si no hi ha consens social entorn del projecte per ampliar el port de Palma, que també preveu noves instal·lacions que permetrien l’arribada de més passatgers de línies regulars. L'executiu espanyol no està disposat a acceptar un ús d'àrids d'aquesta magnitud per guanyar superfície, una operació que, a més a més, no es pot executar sense un informe d'impacte ambiental.

Segons ha pogut saber aquest diari, el projecte per ampliar el port de Palma es tornarà a presentar a la reunió del Consell d'Administració de l'APB del mes que ve, encara que el govern espanyol no estigui disposat a donar suport a la iniciativa sense un consens social ampli.

L'APB parla de "reordenació d'usos"

Per part seva, l'APB defensa que el projecte que vol tirar endavant és un reordenament dels usos de la infraestructura i es nega a parlar d'ampliació, malgrat l'increment de superfície que projecta al dic de l'Oest. Com ja s'ha dit, a més d'augmentar l'àrea destinada a l'oci, aquesta "reordenació" també permetria l’arribada de més passatgers, segons han assenyalat fonts de l’APB a l’ARA Balears. Les mateixes fonts subratllen que es tracta de passatgers de línies regulars, en part per fer front a l’augment de població de l’illa, i que aquesta remodelació en cap cas implica l’arribada de més creueristes a Ciutat. Cal tenir present que en 2023 varen arribar a Mallorca un milió de passatgers de línies regulars, amb els pics més forts en temporada alta, segons les dades d’Ibestat: 114.770 varen arribar al juny; 136.408, al juliol; i 176.388, l’agost. El primer trimestre de 2023 hi va haver 145.071 passatgers de línies regulars, mentre que enguany ja n’han arribat, a Mallorca, 168.720 (un 16% més).

El PSIB ha denunciat que, en realitat, l'Autoritat Portuària vol "posar en marxa un macroprojecte que afegirà més pressió i més càrrega a tota aquesta zona". L'ARA Balears ha contactat amb l'APB per saber quina magnitud tindrà la zona per a esbarjo, i si implicarà que s'obrin més bars, restaurants i locals d'oci, però fonts de l'Autoritat Portuària s'han negat a donar resposta a la petició d'aquest diari.

D'altra banda, l'APB també ha assenyalat que es planteja "desenvolupar una zona nova destinada a la nàutica recreativa", és a dir, als iots, encara que aquest organisme assegura que "se'n descarta l'ús per a megaiots".

La Plataforma contra els Megacreuers també ha rebutjat l'ampliació del port de Palma que pretén tirar endavant l'APB i ha exigit al batle Jaime Martínez que renunciï al projecte, "per coherència" amb les propostes per limitar el turisme que va fer la setmana passada. Segons l'entitat, aquesta ampliació tindrà "conseqüències negatives" per a la ciutat i els residents, perquè l'augment de l'activitat portuària implica un increment de la contaminació. La Plataforma també ha criticat que aquest projecte no s'hagi consultat de manera adequada amb els residents, un fet que minva la participació ciutadana en decisions importants. Per això, l'entitat reclama que la gestió portuària "tingui en compte les necessitats i els desitjos de la comunitat local"