El govern espanyol obliga els consells insulars a utilitzar el castellà per rebre ajudes de digitalització

PalmaPlataforma per la Llengua ha denunciat aquest divendres que el Ministeri de Política Territorial ha publicat una ordre que obliga els consells insulars de les Illes Balears a presentar la documentació en castellà si es volen acollir a una subvenció per a la transformació digital i la modernització de l'administració. Per aquest motiu, Plataforma ha informat que enviarà una carta a la ministra, Isabel Rodríguez García, per expressar-li el seu malestar.

La norma aprova les bases reguladores de les subvencions destinades a la transformació digital i a la modernització de les administracions dels consells insulars canaris i els consells insulars de les Illes Balears. Malgrat que un dels destinataris de l'ordre és justament una administració amb una llengua pròpia diferent de la castellana, a l'article 13 es fixa l'obligació que les sol·licituds i els documents que s'hi aportin siguin en castellà. Ho diu el punt 3 d'aquest article, que ho justifica en virtut de l'article 15 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.  

Així, la llei estableix que "la llengua dels procediments tramitats per l'Administració General de l'Estat serà el castellà" i només admet que els tràmits amb un òrgan de l'administració estatal es facin en una altra llengua oficial en el cas que aquest òrgan tingui seu en una comunitat autònoma en què aquesta altra llengua també sigui oficial. Se segueix, per tant, la interpretació feta pel Tribunal Constitucional a la sentència de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (31/2010), que considera que la cooficialitat del català no implica que aquest sigui vàlid per comunicar-se amb poders públics no radicats en territoris catalanoparlants i defensa que el criteri rellevant és la ubicació de la seu, i no l'abast territorial de les competències de l'organisme. Amb tot, la sentència permetria que l'Estat legislàs a favor de permetre l'ús del català en les comunicacions amb els òrgans centrals de l'Administració de l'Estat si es modificàs l'esmentada Llei 39/2015. 

Tal com ha explicat Plataforma per la Llengua, "aquesta situació també seria diferent en el context de les democràcies plurilingües avançades", i s'ha referit al cas de Suïssa com a exemple. Finalment, l'entitat ha recordat que l'obligació que els consells insulars balears hagin de presentar la documentació en castellà dificulta que el català esdevingui la llengua habitual de l'Administració. Ara, els ajuntaments que vulguin optar a aquesta subvenció del Ministeri de Política Territorial hauran de destinar personal a fer diversos documents que s'han de redactar en castellà o hauran de fer-ho en català i després assumir el sobrecost (en temps o en doblers) de traduir-ho.