El Govern espera incrementar l'ús d'aigua depurada a l'agricultura al 60% en 2027

PalmaTot i que les darreres plogudes han millorat les reserves hídriques de les Balears, "no ens podem posar de perfil, perquè som vulnerables i hem de garantir la sostenibilitat d'aigua a les Illes", ha explicat la presidenta Marga Prohens després de presidir les dues meses sobre l'aigua i el canvi climàtic que s'han convocat avui amb els representants dels sectors afectats. En aquest context, Prohens ha anunciat l'objectiu que s'ha marcat el Govern d'incrementar l'ús i aprofitament de les aigües regenerades per a regadiu, que preveu que passi del 40% actual al 60% en 2027, amb l'execució del Pla General d'Aprofitament i Optimització d'Aigües Regenerades amb destinació al reg. "Es tracta d'un pla dotat amb 60 milions d'euros, que inclou fins a 18 projectes a les quatre illes", ha detallat Prohens.

Prohens ha presidit aquest dilluns la primera reunió del Consell Balear de l'Aigua de 2024 i la constitució de la Comissió d'Adaptació i Resposta del Sector Agrari al Canvi Climàtic.

Després de la primera reunió, Prohens ha assegurat que el repte que s'ha marcat el seu govern és el de millorar l'eficiència, fer més infraestructures de regadiu, a més que l'aigua depurada millori la seva qualitat, i que, per fer-ho possible, es destinaran 600 milions durant tota la legislatura al cicle d'aigua. Una de les primeres accions que s'inclouen en aquest conjunt és un fons finalista de 130 milions d'euros en el pressupost de 2024 destinats al cicle de l'aigua. La presidenta ha reconegut que la situació dels recursos hídrics aquí és millor que a Catalunya o Andalusia, però "feim tard, feim massa tard, s'ha actuat massa anys de perfil perquè les inversions hidràuliques fan poca planta, encara que són cabdals per a la vida dels ciutadans".

Sequera i canvi climàtic

Avui també s'ha constituït la Comissió d'Adaptació i Resposta del Sector Agrari al Canvi Climàtic i una de les primeres qüestions que s'han plantejat en aquesta reunió ha estat la necessitat d'establir uns ajuts extraordinaris per compensar els efectes de la sequera agrària de la darrera tardor. "Hem proposat 5 milions i mig d'euros destinats a ajuts per animal, per hectàrea de cerealista i també per a la campanya de subministrament de llavors certificades que se sembren a la tardor de 2024", ha explicat el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, que ha recordat que els mesos d'octubre, novembre i desembre de 2023 ha plogut poc i hi ha hagut temperatures molt altes, "això ha provocat que les pastures que se sembren a la tardor no hagin anat bé i que els ramaders hagin hagut de fer servir reserves quan no és habitual, fet que ha generat pèrdues imprevistes, a més de les dels pagesos que es dediquen al cereal i a les lleguminoses, que també s'han vist perjudicats".

La nova mesa neix amb la idea de treballar a mitjà i llarg termini per establir línies d'actuació "que es veuran d'aquí a quatre o cinc anys", ha assegurat Simonet, que ha fet referència a la necessitat de fer feina amb varietats que puguin aguantar les peculiaritats climàtiques, amb la millora de les assegurances agràries i amb estudis de millora de la productivitat i rendibilitat. "Ja hi ha coses que s'estan fent, com varietats de vinya, estudis amb ametllers i farratge, però també demanam al sector que ens faci propostes a nosaltres. Es tracta d'una feina conjunta i que ha de tenir continuïtat. Per això és important arribar a pactes amb el sector", ha afegit.