El Govern espera trobar 70 cossos amb el tercer Pla de fosses
Memòria Democràtica preveu actuacions en set municipis i l'estudi de viabilitat de cinc possibles fosses més
PalmaEl Govern balear espera trobar unes 70 víctimes de la repressió franquista amb el Pla de fosses 2020-2021, que aquest dilluns han presentat a Ca n'Oleo la consellera d'Administracions Públiques, Isabel Castro, el secretari general de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i la presidenta de Memòria de Mallorca i membre de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, Maria Antònia Oliver.
El pla preveu actuacions en set municipis, cinc de les quals es faran a Mallorca: als cementeris d'Inca, Selva, Mancor de la Vall, la fossa del Pou de Son Danús a Santanyí i una segona fase al cementeri de Son Coletes de Manacor. A Eivissa, es posarà en marxa una tercera fase al cementeri de ses Figueretes, mentre que a Formentera s'excavarà per primera vegada al cementeri nou de Sant Francesc Xavier.
L'actuació a Formentera serà la més important per la quantitat de víctimes que s'hi podrien localitzar i també perquè és clara la delimitació de zones on seria viable fer l'exhumació. L'estudi històric d'Antoni Ferrer Abárzuza -fet dins el segon Pla de fosses- indica que en aquest cementeri hi hauria 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre el 1941 i 1942. A més, defineix tres indrets on és viable excavar per localitzar les restes.
"Les actuacions es poden incrementar", ha assegurat Jurado. Ha explicat que aquest tercer pla també inclou cinc estudis de viabilitat: al carrer de Sant Silvestre del cementeri de Palma, a Petra, a Muro i a Capdepera. També s'estudia una possible tercera fase a Porreres, "que dependrà dels resultats de les intervencions que s'han fet en el segon Pla de fosses", ha detallat el secretari general. D'altra banda, esperen la resolució judicial sobre la fossa en una finca privada de Cala Sant Vicenç, a Pollença, amb probables restes de la Guerra Civil. Depenent de la resolució, el Govern podrà impulsar-hi una intervenció.
Maria Antònia Oliver ha destacat la importància dels estudis de viabilitat com la del cementiri de Palma. "Els estudis apunten que al carrer San Silvestre possiblement hi ha una fossa comú amb unes 40 víctimes. El que s'ha d'estudiar ara és si els cossos continuen allà o es van traslladar a un ossari", ha exposat. I ha afegit que, encara que finalment no es pugui intervenir la zona, és important senyalitzar l'indret com un espai de memòria, "per dignificar-lo". Ha acabat assegurant que des del Govern es fa una feina molt important, però ha lamentat "no tenir devora la institució de la justícia".
17 fosses excavades
Aquest pla d’exhumacions del Govern de les Illes Balears va ser aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears el passat 19 de novembre, un òrgan en el qual hi ha representades les entitats memorialistes Associació Memòria de Mallorca, Memòries de Menorca i el Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera.
Des de l’any 2014, a les Balears s’ha excavat a 17 fosses: Sant Joan, Porreres, Sant Ferran, Alaró, Marratxí, Sencelles, Calvià, ses Figueretes, Llucmajor, Santa Maria, Montuïri, el Pou de s’Àguila a Llucmajor, el Pou de Son Lluís a Porreres, Son Coletes, Manacor, Bunyola, Coll d’Artà i Valldemossa; a més de segones intervencions a Sencelles, Porreres, ses Figueretes, el Pou de Son Lluís i Santa Maria.
Fruit d’aquestes intervencions s’han recuperat les restes de 92 cossos i s’han identificat 25 víctimes de la repressió franquista, ja sigui a través d’actuacions impulsades pel Govern (14 identificacions a Porreres l’any 2016 i 8 dins el Pla de Fosses 2018-2019) o intervencions prèvies per part de l’Associació Memòria de Mallorca, amb la UIB i l’Ajuntament de Sant Joan (3 identificacions l’any 2014 a la fossa de Sant Joan). Vint d’aquestes víctimes identificades ja han estat retornades a les seves famílies.
En la roda de premsa, Jurado ha assegurat que tenen moltes expectatives "però també molta prudència". Per la seva banda, Castro ha remarcat que amb aquest pla el Govern "manté el compromís amb la Llei de Memòria i en la reparació". "Les administracions haurien d'haver-ho fet abans, però nosaltres farem tot el possible per tornar les restes a les seves famílies", ha tancat.