El Govern expropiarà 56 pisos buits de bancs i immobiliàries... gairebé tres anys després
La Llei d'habitatge es va aprovar el 2018 i el març de fa dos anys Marc Pons va anunciar que l'Executiu disposava de 1.039 immobles cedits, però fins ara cap s'havia destinat al lloguer social
PalmaEl Govern balear ha iniciat el procés d'expropiació d'ús de 56 habitatges buits que són propietat de grans tenidors com ara bancs i societats immobiliàries durant un termini de set anys i a canvi d'una compensació d'1,8 milions d'euros. L'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) els llogarà a famílies vulnerables durant aquest temps. Aquesta ha estat una de les primeres mesures que ha anunciat el nou conseller d'Habitatge, Josep Marí Ribas. "Feim una passa important que ens permet treure pisos del mercat especulatiu i dissuadir que els grans tenidors els tinguin tancats i, a més, ampliam el parc públic", ha afirmat en una roda de premsa.
Cal tenir en compte que l'expropiació d'ús o cessió d'ús d'habitatges buits de grans tenidors és una de les mesures incloses en la Llei d'habitatge de les Balears aprovada l'estiu del 2018, però fins ara el Govern no l'havia fet servir mai fins ara. L'anterior conseller, Marc Pons, no la va arribar a aplicar. Així doncs, han hagut de passar gairebé tres anys perquè el Govern posi en marxa per primera vegada aquesta mesura. Tal com va explicar l'ARA Balears el desembre, Pons havia explicat el març de fa dos anys que el Govern ja disposava de 1.039 cedits per grans tenidors per mor de la Llei d'habitatge, i que al cap "d'un o dos mesos" els començaria a llogar. Fins ara, gairebé dos anys després, d'aquestes declaracions, l'Executiu continuava sense llogar-ne cap. De fet, el gener el Govern va arribar comprar vuit habitatges per llogar-los, en lloc d'utilitzar els que tenia al registre. Ribas ha justificat la tardança a impulsar la iniciativa dient que es tracta d'un procés complicat, i també ha apuntat que la pandèmia ho ha endarrerit un poc més.
La resolució d'expropiació signada aquest dimarts es publicarà al BOIB els pròxims dies i es notificarà als grans tenidors, que hi podran presentar al·legacions durant 20 dies. El director general d'Habitatge, Eduard Rosby, ha assegurat que les dificultats judicials que es puguin produir no afectaran el procés d'expropiació, i ha considerat que les peticions que faran els afectats estaran centrades en l'import compensatori. El conseller ha comentat que confia que el procés finalitzi després de l'estiu.
El preu de compensació que vol pagar el Govern pels 56 habitatges és considerablement inferior als preus de lloguer que té registrats el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. L'índex de referència de preus que fa servir l'Estat fixa un preu mitjà mensual de 624 euros, mentre que la quantitat que proposa pagar l'Executiu balear és d'una mitjana de 391 euros mensuals durant els set anys que usaria els pisos expropiats. Els pisos seleccionats han estat visitats per arquitectes i tècnics del Govern per conèixer-ne l'estat de conservació, establir un preu i determinar el cost perquè siguin rehabilitats si escau. La Llei d'habitatge estableix que els grans propietaris han d'entregar els pisos en bon estat i han d'assumir la despesa de reparació, que entre els 56 expropiats serà inferior a 400.000 euros, segons càlculs de la Conselleria.
Per als pisos de Mallorca la mitjana del preu que el Govern pretén pagar és de 408 euros al mes i la previsió total durant els set anys d'expropiació és de 926.000 euros. A Menorca pagarà 336 euros mensuals, fins a 649.000 euros per la compensació. A Eivissa és on l'Executiu preveu pagar més: 530 euros cada mes. La indemnització total per als grans tenidors és de 266.000 euros.
Paral·lelament a l'expropiació d'ús, el conseller d'Habitatge, Josep Marí Ribas, ha reiterat que el Govern també té dret de tanteig i retracte quan els grans tenidors venen pisos. A través d'aquest mètode la Conselleria preveu adquirir 40 habitatges per destinar-los a lloguer social, però de moment només n'ha comprat vuit.
Inicialment, la Conselleria havia seleccionat 80 habitatges dels 800 inscrits en el Registre de Grans Tenidors de les Illes Balears, però només els 56 que es volen expropiar reuneixen les condicions més adequades per ser llogats per l'Ibavi, perquè n'hi ha que són xalets amb piscina o unifamiliars. "Els que volem són de 80 metres quadrats construïts", ha apuntat Rosby, qui ha afegit que encara es poden fer més expropiacions d'ús perquè no s'han inspeccionat tots els pisos buits del registre. Dels 56 pisos que el Govern vol gestionar, 27 estan ubicats a Mallorca (11 a Palma, 11 a Inca, 2 a Manacor i 1 a Calvià), 23 a Menorca (17 a Ciutadella i 6 a Maó) i 6 a Eivissa (1 a Vila, 2 a Santa Eulària des Riu i tres a Sant Antoni de Portmany).