El Govern compra vuit habitatges a grans tenidors per destinar-los a lloguer social

PalmaEl Govern ha comprat durant el mes de gener vuit habitatges d'empreses vinculades al Banc Sabadell mitjançant el dret de tanteig i retracte que inclou el Decret de mesures urgents en matèria d'habitatge, en vigor des del febrer del 2020. Gràcies a aquest mecanisme, l'Executiu és el comprador prioritari en operacions entre grans tenidors –propietaris de deu habitatges o més, bàsicament bancs i fons d'inversió– amb immobles procedents d’execucions hipotecàries, dació en pagament o que tinguin inquilins. La Conselleria de Mobilitat i Habitatge espera adquirir-ne 75 més per aquesta via al llarg de l'any –hi ha 7,5 milions pressupostats.

El Banc Sabadell va notificar al Govern la intenció de vendre un paquet de 42 habitatges a un fons d'inversió, segons assenyala la normativa. Una vegada es notifiquen les operacions, l'Executiu té dos mesos per decidir quines cases li interessen per incrementar el parc d'habitatge públic. Així, després d'exercir el dret de tanteig i retracte amb vuit, l'operació entre grans tenidors es va dur a terme amb els 34 restants.

El cost total dels vuit pisos ha estat de 900.609 euros, amb un preu mitjà de 112.676 euros. Del total, sis habitatges es troben a Palma, un a Manacor i un altre al Mercadal. Quant a les característiques, sis tenen tres dormitoris, un altre en té quatre i un altre en té dos. "Aquest mecanisme dona al Govern control sobre els habitatges dels grans tenidors i permet comprar per sota del preu de mercat", ha explicat el conseller Marc Pons, qui ha comparegut aquest dimarts davant els mitjans.

Pons també ha indicat que, malgrat que la normativa obliga els grans tenidors a notificar a l'Executiu les operacions de compravenda entre ells, la Conselleria té constància de 19 de les quals no s'ha informat. "No notificar a l'Administració la voluntat de vendre immobles és una infracció molt greu, amb sancions que van dels 30.000 als 90.000 euros", ha afegit. A hores d'ara, la Conselleria està tramitant una multa de 180.000 euros a un gran tenidor per la venda d'un lot de sis habitatges sense informar-ne l'Administració (30.000 euros per pis).

Expropiació d'habitatges als grans tenidors

D'altra banda, Pons ha fet referència a la cessió d'habitatges buits i tancats per part dels grans tenidors –en cas que no estiguin en el mercat de venda o lloguer. En aquest cas, els pisos s'han d'inscriure en el registre de la Conselleria, el qual es va iniciar el desembre del 2018 amb 718 habitatges i va arribar al seu màxim el novembre del 2019, amb 1.425.

L'Administració pot expropiar temporalment –durant set anys– els immobles del registre a canvi d'una compensació econòmica per als grans tenidors afectats. Però també es poden donar de baixa en cas que retornin al mercat. De fet, actualment hi ha 764 habitatges de 50 grans tenidors al registre del Govern. D'aquests, es podria fer ús d'uns 80, de 15 grans tenidors, encara que la previsió de la Conselleria és que el 2021 en siguin aproximadament 60 –44 a Mallorca, 26 a Menorca i 10 a Eivissa. El pressupost per garantir les compensacions econòmiques de les expropiacions és de 2,5 milions d'euros.

Segons ha explicat Pons, la majoria dels habitatges que s'han donat de baixa del registre han sortit a la venda en el mercat al detall, a l'abast de clients particulars. A més, el conseller ha recordat que, en cas que es venguin paquets a grans tenidors, el Govern pot exercir el dret de tanteig i retracte.

220.000 euros en multes

D'altra banda, el conseller ha indicat que el Govern ja ha posat 15 multes per valor de 219.268 euros, que ja s'han cobrat. En total, s'han obert 86 expedients sancionadors, 47 dels quals encara s'estan tramitant –amb multes per valor de 318.018 euros. Els motius per posar multes a bancs i fons d'inversió van des de no informar el Govern dels immobles que tenen tancats i buits fins a no col·laborar quan els tècnics de la Conselleria han d'inspeccionar els habitatges per saber si es podrien fer servir per al lloguer social.

"Amb aquestes empreses moltes vegades hi ha el problema de contactar amb les persones correctes per fer arribar la informació, perquè en moltes ocasions no reben les notificacions", ha comentat per la seva banda el director general d'Habitatge, Eduardo Robsy.