El quart pla d'exhumacions intervindrà les fosses lligades al desembarcament de Bayo

PalmaAmb l'aprovació del quart Pla d'actuacions en fosses de la Guerra Civil i el franquisme (2022-2023) el Govern abordarà, per primera vegada, les exhumacions del front de guerra del Llevant de Mallorca. Per això, l'Executiu ha anunciat que inclourà, a més d'una tercera intervenció en el cementeri de Son Coletes, a Manacor, un mínim de quatre intervencions més en diferents localitzacions, totes lligades al desembarcament de Bayo a l'illa de l'estiu del 1936.

Es tracta de les fosses de Sant Llorenç des Cardassar, en concret les de la platja de sa Coma; l'hospital de sang; la finca de Son Escrivà —al peu del puig de sa Font—, i l'interior i l'exterior del cementeri antic de Son Carrió. Totes apareixen assenyalades com a possible lloc d'enterrament de víctimes de la Guerra Civil en el mapa de fosses elaborat per l'associació Memòria de Mallorca. Segons les fitxes d'investigació corresponents, podrien albergar les restes de més de mig miler de persones, la majoria milicians del bàndol republicà.

Són els voluntaris de l'expedició liderada pel comandant Alberto Bayo i organitzada per la Generalitat de Catalunya que va desembarcar a Mallorca el 16 d'agost de 1936 per defensar la República del cop d'estat. Molts d'ells, centenars o fins i tot milers segons els diferents estudis fets al llarg dels anys, varen morir al Llevant mallorquí víctimes del combat i dels bombardejos de l'aviació feixista italiana que va donar suport als revoltats. Uns altres foren assassinats després del reembarcament del 4 de setembre per unes tropes falangistes que es varen enorgullir del lema Tutti i rossi fucilati ('Tots els vermells afusellats') encunyat pel comte Rossi.

A més, el Govern també inclourà en el quart Pla d'exhumacions la realització d'un estudi històric sobre les diferents fosses de Son Servera, igualment lligades al desembarcament de Bayo.

L'Executiu ha explicat que la viabilitat d'exhumar aquestes localitzacions ha estat confirmada per diferents estudis previs per a la localització i confirmació de possibles fosses. No obstant això, "és difícil preveure l'èxit que poden tenir aquestes intervencions, sobretot la de la platja de sa Coma, que ha sofert moltes alteracions al llarg d'aquests 86 anys", apunta el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado. En aquest sentit, declara, "és impossible fixar una xifra del nombre de víctimes que s'espera localitzar; només fent una intervenció arqueològica podrem estar segurs del resultat".

"És important recordar que uns varen ser enterrats amb honors i les seves famílies foren rescabalades, mentre uns altres han sofert l'oblit i la manca de memòria", ha sentenciat Jurado.