El Govern ja reconeix el gènere sentit de 268 persones trans

PalmaLa Conselleria de Salut ja reconeix el gènere sentit de 268 persones trans a la seva targeta sanitària sense necessitat de fer cap tràmit mèdic, gràcies a la Llei per garantir els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals, i per erradicar l’LGTBI-fòbia, aprovada el 2016 pel Govern balear. Així, l’Executiu autonòmic va avançar una passa dins les seves competències en el que preveu la Llei trans de l’Estat, aprovada en el Consell de Ministres aquest 29 de juny. El text permet la lliure autodeterminació del gènere –que una persona pugui canviar el nom i el sexe al DNI només amb la voluntat, sense haver-se d’hormonar ni tenir cap informe d’un metge, com fins ara– a partir dels 16 anys i amb assistència de progenitors o tutors a partir dels 14. Ara encara ha de passar pel Congrés i el Senat, i manca concretar com es desplegarà a les comunitats autònomes. Tanmateix, el procediment de canvi de nom depèn del Registre Civil, de manera que aquest punt continuarà sent competència de l’Estat.

Les Balears varen ser una de les primeres comunitats a tenir una Llei LGTBI pròpia, que va donar lloc a un protocol integral d’atenció sanitària de les persones trans el 2017. Un dels autors, el coordinador autonòmic de l’àrea de Salut Mental, Oriol Lafau, explica que una de les principals mesures que es varen posar en marxa va ser el canvi de nom a la targeta sanitària, que ja fa gairebé quatre anys que és possible amb només una gestió administrativa. “Els dona molta seguretat. El fet d’anar al metge i que et cridin per un nom que no encaixa amb el teu sexe aparent els fa passar molta vergonya”, indica Lafau. El psiquiatre destaca que a les Balears hi ha molts més homes trans que dones trans que han decidit fer aquest tràmit: són 194 davant 74. Pel que fa a l’edat, n’hi ha 65 que són menors i la resta, 203, majors d’edat. “És estrany, perquè hi ha molta més gent que fa el trànsit de dona a home que d’home a dona”, indica el coordinador autonòmic, tot i que és conscient que “la imatge estigmatitzada de la persona trans és una dona”.

Aquesta xifra de persones que han fet el canvi de nom a la targeta sanitària és indicativa de la quantitat de persones que poden beneficiar-se de la nova Llei trans a les Balears. “Jo crec que s’acosta molt al 100%, malgrat que segurament hi falta gent”, adverteix Lafau. Encara falten per conèixer alguns detalls de la legislació estatal, però el metge ja celebra “la lluita contra la despatologització del col·lectiu”, un reclam que fa el món sanitari des de fa anys. “És una llei que no abasta totes les peticions que fan les persones trans”, admet, tot i que “és una llei viva, que està supeditada a modificacions”. Pel que se sap fins ara, la simplificació dels tràmits preveu que en un màxim de quatre mesos des de la primera sol·licitud la persona demandant ja tindrà la nova identitat. En una primera visita a l’oficina del Registre Civil, haurà d’emplenar un formulari i exposar la seva voluntat de canvi. Tres mesos després hi haurà de tornar per ratificar la decisió i, un mes més tard, ja es dictarà la resolució final i es podrà canviar el sexe i el nom al DNI.

Xisco (nom fictici) ja ha aconseguit tenir al DNI el seu nom masculí sentit, malgrat que l’experiència va ser “complicada” i va haver de recórrer als serveis jurídics de Ben Amics, l’entitat referent en matèria de drets LGTBI a les Balears. Molt diferent va ser el canvi a la targeta sanitària: “El tràmit va ser un segon. L’atenció va ser un 10 des del minut u”. Això no treu, però, el camí de la sala d’espera fins a la consulta del metge. Xisco explica que, si no tenen feta la fal·loplàstia, els homes trans han de continuar fent les visites a ginecologia. “La doctora ho sap, però fins que hi arribes has de passar un cribratge d’infermeres i et posen problemes. Se’t queden mirant i et qüestionen si vas a ginecologia si ets un home. O et demanen on és la teva dona embarassada”, declara. 

“És molt important per a nosaltres, perquè et posen la foto actualitzada, que et fa molta il·lusió”, assenyala el jove, que adverteix que encara queden reptes, com ara abordar el tracte cap a les persones que no s’identifiquen ni amb el gènere femení ni amb el masculí. “Jo som una persona binària, però hi ha persones trans que no ho són, que se senten les dues coses o cap”, recorda. Sigui com sigui, Salut treballa per millorar aquestes deficiències. “Estan molt preocupats per millorar l’assistència sempre. Em demanen constantment el que falla i sempre hi posen solucions. Jo els dic que falla la informació de les infermeres”, manifesta Xisco.

Deures pendents

Ara bé, no és or tot el que lluu. Ben Amics va elaborar el mes de maig –amb motiu del cinquè aniversari de la Llei balear LGTBI– una anàlisi per revisar els articles que s’havien materialitzat i els que no. Precisament en l’àmbit de la salut (article 16) és on han detectat algunes mancances. “Es troba a faltar el foment de l’estudi, la recerca i el desenvolupament de polítiques sanitàries específiques per a les persones LGTBI”, lamenta Ben Amics en el document Semàfors de la Llei 8/2016, que situa vuit articles en vermell, cinc en ambre i set en verd. En concret, hi ha “una manca de respecte a les persones intersexuals, ja que no s’ha implementat l’atenció integral per a elles”.

Així mateix, falta que el Consell de LGTBI de les Illes Balears (article 7) s’acabi d’implementar amb la creació de consells o comissions de participació en l’àmbit insular, organismes que encara no s’han creat. L’associació també recull que no s’ha elaborat el “protocol d’actuació específic per als professionals que tenen una sospita fonamentada de discriminació o violència per raons d’orientació sexual, identitat de gènere o expressions de gènere” (article 11). L’apartat d’acció social de la llei (article 17) tampoc s’ha fet realitat. Proposa que l’administració autonòmica impulsarà mesures i actuacions de suport per a adolescents i joves LGTBI que hagin estat expulsats de casa o n’hagin partit voluntàriament a causa de situacions de maltractament o pressió psicològica. Per a aquestes situacions “no existeix encara cap pla d’acció específic ni mesures per prevenir-les”, segons Ben Amics. De fet, durant el confinament del 2020 l’entitat es va trobar amb persones del col·lectiu que varen quedar al carrer i que només podien optar a serveis generalistes, com l’alberg de Ca l’Ardiaca.