El Govern no ha llogat cap dels mil pisos buits de grans tenidors que té registrats

PalmaEl conseller Marc Pons va anunciar en el Parlament el 26 de març de 2019 que el Govern ja disposava de 1.039 habitatges cedits per grans tenidors per destinar-los a lloguer social. La Llei d’habitatge, en vigor des del juny de 2018, obliga els grans propietaris a declarar tots els pisos que fa dos anys o més que estan buits, però el decret que en desenvolupa aquest aspecte no va entrar en vigor fins al 10 de maig de l’any passat. Aquell dia Pons, responsable màxim de la cartera d’Habitatge, va assegurar que part d’aquests pisos es començarien a entregar per a lloguer social al cap “d’un o dos mesos”. Però ha passat més d’un any i mig i cap d’aquests habitatges s’ha destinat al lloguer social. I això que el maig de l’any passat ja s’havien visitat 45 pisos, 30 dels quals només necessitaven “petites intervencions” per incorporar-los a la borsa d’habitatge social.

És cert que la pandèmia ha dificultat qualsevol tràmit i que durant el primer estat d’alarma es varen suspendre tots els tràmits administratius, de manera que no es va poder avançar. Però l’anunci del conseller és molt anterior al coronavirus, que ha colpejat amb duresa els treballadors de les Balears. En general, ara tenen menys doblers disponibles i això agreuja la manca d’habitatge.

“No han fet res, ni tan sols han finalitzat el registre d’habitatges”, diu l’advocada de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Gloria Olmos, que afegeix que ni tan sols s’ha constituït el jurat tècnic que ha de determinar els preus de lloguer i la compensació que han de rebre els grans tenidors. Olmos va fer a l’octubre un informe jurídic sobre l’execució de la Llei d’habitatge en què apunta que la inacció de l’administració afavoreix “la cronificació del problema de l’habitatge” i fa que es malbaratin els recursos públics “en solucions parcials, temporals i molt més costoses”. L’advocada reclama que es completi el registre d’habitatges de grans tenidors com més aviat millor i que es designin els integrants del jurat de cessió perquè el procés per atorgar-los es posi en marxa immediatament després. “Només s’han de designar tècnics de la Conselleria. No es necessita més, però ningú fa res”, afirma.

Poca col·laboració dels propietaris

“Aquests habitatges no s’han llogat perquè per fer-ho se n’ha de tenir el control”, explica per part seva el director general d’Habitatge, Eduardo Robsy, que aclareix que la tramitació d’expedients expropiatoris és “llarga i molt garantista”. Encara que els bancs només han de cedir els pisos durant set anys, legalment es tracta d’expropiacions; això sí, temporals.

Robsy critica que “no hi ha hagut col·laboració ni voluntat de negociació per part dels grans tenidors”. I això que Marc Pons va explicar l’abril de 2019 que sí que n’hi havia que havien “col·laborat amb el Servei d’Inspecció” i que havien comunicat 160 habitatges. Ara, una vegada “esgotada la possibilitat de negociació”, la Conselleria de Mobilitat i Habitatge està organitzant els expedients expropiatoris. “Tenim els recursos pressupostaris per fer-ho”, avisa.

D’entrada, cal actualitzar el registre d’habitatges, perquè aquest temps d’espera també ha servit perquè els bancs en venguin. Robsy reconeix que a hores d’ara hi ha registrada “una xifra sensiblement inferior” als 1.039 que Pons va anunciar, encara que no determina quina és exactament. “Evidentment que hi ha hagut moviments”, assenyala. “Però aquesta norma també tenia un objectiu didàctic, que era aconseguir que es mobilitzassin i quedassin en mans de famílies”, afegeix. Sobre la possibilitat que els pisos es venguin a fons voltor, el director general apunta que el Govern també pot fer servir el recurs de tempteig i retracte que el fa comprador prioritari en les operacions entre grans tenidors amb immobles procedents d’execucions hipotecàries.

De moment, la Conselleria d’Habitatge espera acabar les visites i els expedients d’expropiació durant l’any que ve. Fins ara només s’ha pogut fer una primera ronda per comprovar si estaven ocupats o no i en cal una de segona per estudiar l’estat dels immobles. També manca que el Consell de Govern nomeni el jurat tècnic que s’encarregarà de fer les valoracions. “L’any que ve s’hauria de poder començar a veure moviments”, diu Robsy. El pressupost del 2021, que just es va aprovar divendres, inclou dos milions d’euros per a expropiacions, i 3,5 més per adquirir pisos mitjançant el dret de tempteig i retracte, els mateixos que hi havia per a enguany, segons les dades del Govern.