El Govern manté l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics

PalmaEl Govern manté en funcionament l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics i ha integrat la seva estructura a l’Institut d'Estudis Baleàrics (IEB). “Seguim en marxa. L’Oficina ha estat un any sense cap de servei, però ara s’hi ha incorporat. Hi ha un nou equip i ja començarà a funcionar. Està previst que durant el primer trimestre de 2025 lliurem la memòria d’activitats del 2024”, explica Llorenç Perelló, director de l’IEB.

La supressió de l’Oficina de Drets i la creació d’una Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística era una exigència de Vox que el PP va acceptar en els acords de governabilitat. Ara bé, el passat 26 de setembre el Parlament va aprovar una Proposició no de Llei de MÉS per Mallorca gràcies a l'abstenció del PP. L'escrit, que s'havia votat en comissió parlamentària, va rebutjar la creació de l'Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística de Vox, i instava a emprar els 750.000 euros previstos per a la seva creació en "polítiques útils i necessàries per a la ciutadania".

Malgrat que els populars varen acceptar la creació d'aquest organisme en el marc de les negociacions amb Vox, fonts del grup parlamentari popular ho explicaven així: "ja hi ha un organisme al Govern que s'encarrega d'assessorar en drets lingüístics. I, per tant, aquesta oficina no té sentit". Posteriorment, les diferències entre el PP i Vox han precipitat la ruptura de l'acord de govern.

Caràcter informatiu

El 30 de setembre de 2024, l’Oficina de Defensa havia rebut 16 sol·licituds d’actuació, de les quals dues no es corresponien als seus àmbits d’actuació. Les intervencions, va explicar el conseller de Turisme, Cultura i Esport, Jaume Bauzá, en resposta escrita a MÉS per Mallorca el mes d'octubre, “han consistit a informar sobre la normativa actual, proposar canvis en la retolació, en la documentació i formularis a disposició de la ciutadania". Els àmbits on s’ha actuat són el sanitari, l'administració de la comunitat autònoma i el sector públic instrumental, el sector privat, l'administració local, la de l’Estat, els organismes dependents i també a altres corporacions de dret públic.

Uns dels canvis que sí que s’ha fet a l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics és en la forma de funcionar. Fins ara, explica Llorenç Perelló, tenia tres persones fixes independentment del volum de feina. Ara, en canvi, “se li assignaran els recursos necessaris per resoldre els casos". L’Oficina només té capacitat per fer recomanacions i observacions, però no per sancionar un negoci que discrimini un catalanoparlant, per exemple. “Si els casos són especialment greus, es deriven a l’advocacia de la comunitat autònoma”, explica el director de l'IEB.