El Govern pretén que el Ministeri compensi la reducció de dies de pesca amb fons europeus

MaóEl sector pesquer de Menorca ha explotat aquesta setmana contra la normativa de la Unió Europea que redueix el 40% dels dies de pesca per a la flota d’embarcacions d’arrossegament. Aquesta mesura té l’objectiu de protegir determinades espècies, que en el cas de les Balears són la gamba vermella, la gamba blanca, l’escamarlà, el lluç i el moll. La reducció de dies provoca que molts pescadors adverteixin de la inviabilitat del negoci i veuen amb pessimisme el futur.

El Govern balear dona suport al sector pesquer i ha traslladat a través de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació la seva inquietud a Madrid. Tant és així, que la consellera, Mae de la Concha, ha demanat al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació que part dels fons europeus que ha de rebre l’estat espanyol per reduir l’impacte de la crisi sanitària del covid-19 es destinin a pal·liar l’impacte econòmic que suposa la normativa europea, que té el vistiplau de l’executiu de Pedro Sánchez.

El director general de Pesca i Medi Marí del Govern balear, Joan Mercant, confirma la petició de la comunitat: “Consideram que dins els fons europeus hi cap la possibilitat d’ajudar per reduccions d’esforç imposades pel mateix organisme europeu, i insistim perquè paguin”. La sol·licitud del Govern es basa en criteris jurídics i es confia a rebre una resposta afirmativa per part de Madrid: “La idea és donar arguments al govern de l’Estat perquè ho defensi a Brussel·les i ens consta que són conscients de la dificultat, però tenen queixes més o menys intenses de tot el sector pesquer espanyol”. Cal recordar que a les Balears, en 1.400 quilòmetres de costa, que equival a la mateixa superfície que Catalunya i el País Valencià junts, hi ha 33 barques d’arrossegament, xifres molt allunyades de les 420 que sumen les flotes catalana i valenciana.

Segons Mercant, les barques d’arrossegament són les que sostenen la viabilitat econòmica de les confraries de pescadors, fet pel qual arriben a representar entre el 60-70% del total de les vendes de peix. És per aquest motiu que el director general de Pesca comprèn la incertesa del sector: “Lluitam perquè tinguin en compte l’esforç que des de l’any 2016 fan les Balears per complir l’any 2025 amb els objectius de rendiment; paràmetres que haurem de reforçar des del Govern amb uns informes científics que acompanyin els del Ministeri”.

Però la petició del Govern desperta disparitat d’opinions entre els representants del sector pesquer menorquí afectats per la normativa. El patró major de la confraria de pescadors de Maó, Pito Quintana, ho té clar: “No volem subvencions; que les donin a uns altres que les hagin de menester més, nosaltres volem treballar els 190 dies l’any”, i es mostra escèptic davant els plans del Govern balear: “Demanam uns doblers que no sabem si ens els donaran ni quan arribaran. Només feim que embolicar la troca i, si arriben les ajudes, ja estarem tancats tots”.

Per la seva banda, el patró major de la confraria de pescadors de Ciutadella, Xavier Marqués, no veuria malament un ajut econòmic: “Si no ens deixen fer feina i hem de tancar l’empresa, benvinguda serà una compensació, però es tracta de fer unes lleis de pesca en concordança amb la zona”. A més, creu que la reducció de dies de pesca s’afegeix a un extens llistat de restriccions, com l’augment de la talla de la malla de la xarxa, que provoca la pèrdua de molt de peix, o l’establiment de zones de reserves i de veda on no es pot pescar: “Si sumes tot això arribes a pensar que no volen que pesquem, perquè les limitacions són tantes que no sabem com fer-ho per fer funcionar l’empresa”.

Marqués avisa que el sector es planteja una aturada de la flota en l’àmbit estatal, amb l’objectiu de donar visibilitat a la problemàtica: “És l’única manera perquè els polítics s’adonin que el peix és necessari. Estam comandats per gent asseguda a un despatx i que no sap ni de quin color és la mar”, i demana un tracte diferenciat per a les Balears, ja que les normatives europees s’argumenten d’acord amb nombres genèrics de país i no per territoris: “Aquí tenim cinquanta quilòmetres de costa per a cada embarcació, mentre que a la Península els fan nosa. No podem tenir les mateixes restriccions que ells”.

En risc el consum de peix fresc

Les conseqüències derivades de la reducció de dies afectaran els ciutadans a l’hora de mantenir una alimentació saludable pel que fa al consum de peix. Xavier Marqués explica que mentre que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana tres racions setmanals de peix, la normativa impedeix les captures suficients per abastir a la població: “Les barques d’arrossegament de Ciutadella pescam 90 tones de peix i marisc l’any, l’equivalent a un quilo per a cada menorquí”.

Un altre dels sectors preocupats és el de la restauració. Les confraries de pescadors de Menorca admeten que l’abastament de peix fresc a l’estiu perilla, tal com explica el patró major de la confraria de Maó, Pito Quintana: “És probable que la flota estigui aturada a finals de juliol o principis d’agost, i que els restaurants no puguin oferir el peix autòcton. En aquestes condicions és inviable”. D’aquesta manera, el patró major de Ciutadella, Xavier Marqués, reivindica els esforços realitzats en els darrers anys per l’administració en la promoció del producte local: “De què serveix omplir-se la boca d’aliments de quilòmetre zero si després no deixes pescar. Alguna embarcació d’arts menors pescarà, però quantitats del tot insuficients com per donar resposta a la demanda”, i afegeix: “Caldrà comprar el peix a països estrangers, com el Senegal o Vietnam”.

Finalment, el president de l’associació d’Hostaleria de Menorca, José Bosch, exigeix un paper més actiu de les institucions per protegir el sector: “Tenim molt a perdre, perquè el peix fresc de l’illa és un reclam turístic i un aliment que ens diferencia d’altres destins”. A més, Bosch creu que la normativa de la UE és incongruent amb l’actual escenari de pandèmia: “Si alguna cosa hem après aquests mesos, és la importància d’una vida saludable i d’apostar pels aliments de proximitat. Explicar-li a un client que no pot degustar un peix de Menorca és un entrebanc més a una temporada ja de per si complexa”.