El Govern prohibeix als municipis crear nous urbanitzables si ja en tenen de disponibles
El nou decret de mesures urgents fa impossible un nou hotel devora es Trenc i elimina els falsos urbans que quedaven sense tramitar
PalmaEls municipis de les Illes Balears no podran crear nous sòls urbanitzables si en tenen de disponibles que resolguin les necessitats reals de creixement de població. Així ho estableix el nou Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística, que s'ha aprovat aquest dimarts a Consell de Govern i que entrarà immediatament en vigor en el moment de la seva publicació. En concret, la normativa apunta que els plantejaments urbanístics municipals no podran incloure una conversió de sòl en urbanitzable "quan hi hagi un 15% del sòl vacant". L'objectiu és que les noves necessitats urbanes es puguin resoldre "rehabilitant, regenerant o renovant" abans de créixer ocupant nou territori, que ha estat la pràctica més habitual a les Illes les darreres dècades.
El decret llei també ha creat de manera directa 145 noves hectàrees d'àrees naturals d'especial interès, que per la seva condició limiten de manera molt estricta el seu aprofitament urbanístic. Algunes d'elles s'ubiquen en espais estratègics on rondaven projectes urbanístics fa temps, com és el cas de l'hotel que es volia aixecar a l'entorn del Trenc, on, a més, es declaren 11 hectàrees com a àrea rural d'interès paisatgístic. Igualment es protegeixen els barrancs de Son Gual i Xorrigo, dels quals es demana la desclassificació en el Pla General de Palma, així com l'àrea de Cala des Jondal a Eivissa.
El Decret llei de mesures urbanístiques que ha aprovat el Govern tanca també el cercle del que es va aprovar el maig del 2020 i que ja va ser un cop important a aquells sòls que des del temps del franquisme s'havien anant declarant com a urbanitzables i urbans però que mai no s'havien desenvolupat. Una important reserva de sòl, coneguda com a 'falsos urbans', que permetia als ajuntaments, a partir de les propostes dels promotors, de cop tramitar urbanitzacions i desfigurar franges senceres del territori. Ara, tot aquell sòl urbà residencial o turístic que el maig de 2020 no hagués iniciat la seva execució, que no disposàs de tots els serveis bàsics com aigua i llum o que senzillament figuràs en un planejament no adaptat al Pla Territorial de cada illa, queda automàticament classificat com a rústic.
Consells i Ajuntaments tenien des de 2020 un any i mig (fins al desembre de 2021) per poder complir els requisits de l'anterior decret llei si desitjaven desenvolupar algun cas, i ara, un any després del termini inicial, el Govern conclou la mesura desclassificant tots aquests espais arreu de les Illes que amb la condició de rústic no es podran urbanitzar. Aquells que tot i tenint els tràmits fets no haguessin iniciat les obres en els dos anys posteriors a l'autorització definitiva del projecte també perden els drets i passen a sòl rústic.
"L'objectiu principal d'aquesta mesura és el d'encetar un nou model territorial en el qual la contenció urbanística sigui l'eix principal", ha explicat el conseller de Medi Ambient Miquel Mir en la presentació d'aquesta novetat legislativa. Mir ha volgut destacar el compromís de l'Executiu i la seva conselleria en entrar en una nova etapa on el territori tingui les màximes mesures possibles de planificació i protecció.
Cap d'aquestes desclassificacions dona lloc a indemnització, ja que segons l'executiu la normativa vigent així ho preveu, per molt que històricament ha estat aquest l'argument per mantenir sòls amb classificacions antigues que permetien aquests desenvolupaments de gran consum de territori. Això sií, aquells municipis que "tinguin en tramitació la seva adaptació al Pla Territorial Insular pel que fa a les determinacions relatives a sòl de desenvolupament urbà i haguessin fet una aprovació inicial abans del maig de 2020 (quan es va aprovar el primer decret llei d'aquesta tongada)" sí que podran conservar les seves atribucions i drets urbanístics, segons figura al decret llei.
També passarà el mateix si el consell insular d'una illa "hagi assumit, amb anterioritat al 31 de desembre de 2021, les potestats d’alteració del planejament urbanístic en compliment del previst a l’article 2 del Decret Llei 9/2020, de 25 de maig, de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears".
A més d'això, les edificacions del sòl rústic no vinculades a explotacions agràries estaran obligades a partir d'ara a recollir les aigües pluvials de les cobertes per utilitzar-les. La limitació d'una piscina per finca, amb una superfície inferior a 35 metres quadrats i un volum que no superi en cap cas els 60 metres quadrats, que fins ara era vigent a Mallorca i Menorca, s'estén també a Eivissa.
El mateix text del decret llei intenta sortir al pas de les crítiques que cada vegada que es fa una actuació urbanística per aquesta via arriben. Els diferents col·legis professionals i els ecologistes solen retreure al Govern que no és la manera legislar sobre territori sense participació ciutadana i a cop de decret llei. Dins dels seus arguments, admet que des de l'entrada en vigor de les Directrius d'Ordenació del Territori, l'any 1999, que preveien sobre el paper un augment moderat de la pressió urbanística, la població de les Balears ha crescut un 43%. L'exposició de motius reconeix, per tant, el fracàs en la planificació territorial, en part a causa d'aquests falsos urbans que edifiquen espais sense que s'hagi estat capaç d'aturar el procés per moltes normes que s'hagin aprovat.
L'instrument amb rang de llei aprovat aquest dimarts pel Govern també ha fet una passa important per construir el nou edifici per als desallotjats pel perill de runa de l'edifici Don Pepe a Eivissa. El decret llei requalifica els terrenys com a urbanitzables i, per tant, no farà falta l'aprovació del nou pla urbanístic.
