El Govern reservarà com a mínim un 10% de l’habitatge públic als joves

PalmaLa Conselleria d’Afers Socials i Esports ultima la nova llei de polítiques per a la joventut de les Illes Balears, que preveu aprovar enguany. “La llei que hi ha en vigor ja té 15 anys i pensàvem que la modificació era necessària”, explica la consellera, Fina Santiago. Una de les novetats més destacades és que separa la joventut del lleure. Aquest darrer àmbit tindrà la seva pròpia llei, que també estarà llesta en les properes setmanes. “El lleure contempla la infància des dels tres anys i no ens pareixia el més adequat ficar aquests temes dins joventut”, puntualitza Santiago. Una altra de les línies importants de la llei és l’aposta per l’emancipació dels joves. Per això, insta el Govern, els consells insulars i les entitats de l’Administració Local a reservar “entre un 10% i un 15% del parc públic d’habitatges de les Illes Balears a persones joves”, és a dir, les que tenen entre 16 i 30 anys. Aquesta és la franja d’edat que la llei considera com a jove. “Pensam que les polítiques de joventut han d’anar molt encaminades a l’emancipació i a 16 anys et podries emancipar judicialment, però a 12, no. Tot i que això no vol dir que en algun programa en concret no es pugui ampliar l’edat fins als 14 anys, per exemple”, manifesta la consellera.

Santiago defensa que és una llei “bastant consensuada”. L’avantprojecte de llei està en exposició pública des del 6 de març, període que s’espera tancar a principi de maig. Durant tot aquest temps, el Consell de la Joventut, els consells insulars i els professionals de la joventut hi han presentat les seves esmenes, la majoria de les quals “han estat admeses”. Una vegada es tanqui el tràmit d’exposició pública, la Conselleria haurà de contestar totes les propostes i, després, el Consell Econòmic i Social haurà de fer el seu propi informe per dur-ho al Consell de Govern. “Després anirà al Parlament, on hi haurà un altre espai de debat”, explica Santiago. En tot cas, la consellera defensa que és una llei que “treballa la transversalitat de les polítiques de joventut” i que manté “l’Institut Balear de la Joventut com a òrgan de coordinació”.

Emancipació 

En el capítol sencer que la llei dedica a l’emancipació, adverteix que aquesta taxa a les Balears ha caigut gairebé a la meitat en una dècada. La taxa d’emancipació residencial entre els joves de 16 i 29 anys va ser del 17,8% el primer semestre del 2020, mentre que deu anys abans era del 35,6%. A més, aborda aquesta qüestió tenint en compte els efectes de la pandèmia, que ha empitjorat la situació. Un exemple és que la població d’entre 16 i 29 anys representava el 42,1% dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) els sis primers mesos del 2020. A banda de reservar bona part de l’habitatge social, estableix una sèrie de directrius en formació i ocupació. Entre aquestes, destaca “potenciar la mobilitat per fer estudis en altres comunitats autònomes” i, alhora, “facilitar el retorn voluntari de les persones joves a les Illes”. Quant a l’ocupació, insta a “promoure la millora de les condicions de feina de les persones joves”, “avançar cap a un model productiu basat en la innovació” i “impulsar l’aparició i la continuïtat de projectes d’emprenedoria jove”.

Una altra de les característiques de la nova llei és que defineix els serveis de la joventut, tant els obligatoris com els no obligatoris. “El que feim és instar que es faci una cartera de serveis, igual que hi ha a Salut o Serveis Socials”, indica Santiago. Entre aquests, hi ha d’haver “programes que fomentin la creació i la participació cultural i artística”, “programes de la Unió Europea que promoguin la mobilitat” i “programes de conductes de risc entre la població jove”, entre altres. Per altra banda, “s’aborda per primera vegada el tema de les mesures juvenils de justícia”, afirma la consellera, així com “la Xarxa d’Emancipació dels Joves Extutelats”, que ha de coordinar el Govern balear.

A més, la llei fa una passa més enllà per blindar el Consell de la Joventut. “El va derogar Bauzá, el vàrem reinstaurar a través d’un decret i ara no tenia suficient autonomia administrativa. Per això hem aprofitat la llei per garantir la independència que ha de tenir”, subratlla la consellera. “A cada pressupost, hi ha uns 100.000 euros per al Consell de la Joventut, però fins ara no havien tingut capacitat per gestionar-lo”, afegeix. Així mateix, “la llei promou molt la participació dels joves a escala insular i municipal”, diu la titular d’Afers Socials. “De vegades sorgeixen grups de joves per reivindicar alguna cosa en concret i després desapareixen. La llei també recull aquesta figura, perquè els joves puguin entrar en els processos de participació per mitjà d’associacions formades i reglades”, avança Santiago.u