Miquel Font Serralta: "El Govern es resisteix a obligar les empreses i les màquines a fer servir el català"

PalmaD’ençà del 1990, Miquel Font Serralta és el tècnic de Normalització Lingüística de l’Ajuntament d’Alcúdia. Aquest filòleg pertany a la primera fornada de tècnics d’aquesta especialitat que s’incorporaren a les administracions locals a partir de l’aprovació, l’any 1986, de la Llei de Normalització Lingüística.

Sou assessor o normalitzador?

— A l’Ajuntament d’Alcúdia aquest càrrec és de normalitzador lingüístic perquè lliga amb l’acció que preveu la Llei. En el context de les Illes Balears, si dic que som normalitzador lingüístic, a causa de la realitat sociolingüística, just es pot entendre que em dedic a fer normal l’ús del català. La Llei de Normalització Lingüística estableix que cada institució ha de regular l’ús de la llengua; per tant, han de fer normalització lingüística.

Quina realitat lingüística us trobàreu en arribar a Alcúdia?

— El 1990, la població era d’uns 8.000 habitants, amb una proporció entre catalanoparlants i castellanoparlants d’un 70% i un 30 %. Eren els percentatges mitjans de l’època arreu de les Balears. A mitjan anys noranta, a causa de l’activitat econòmica, vinculada al turisme, la demografia va començar a canviar de manera accelerada. Ara, la població supera els 20.000 habitants i el percentatge de persones que tenen el català com a primera llengua ha canviat molt. El 1989, l’Ajuntament començà a organitzar cursos de català per a nouvinguts i també per a catalanoparlants. Primer es feien en col·laboració amb l’Obra Cultural Balear i a partir del 1995 amb professors dependents de l’Ajuntament i al marge del Govern. Enviàvem una carta als nous residents, a partir del padró municipal. Hi va haver anys amb un saldo positiu de més de 1.000 residents nous. Em sorprenia veure la quantitat de persones que venien de Sevilla. Ara, la Llei de protecció de dades ho ha dificultat. Durant els primers anys, les matrícules eren de més de cent persones. En aquests més de 30 anys hem tingut alts i baixos, a partir de la covid hem tornat a remuntar.

Quin era l’ús del català aleshores a l’administració?

— Hi havia una situació de diglòssia com a tot arreu. Uns funcionaris, majoritàriament catalanoparlants, produïen una documentació completament en castellà. Com la resta de persones d’aquelles generacions, havien estat escolaritzats en un idioma que no era la seva llengua materna. Durant uns anys, l’Ajuntament va donar uns plusos als funcionaris per treure’s els nivells de català. Dia 14 de febrer del 1990, les actes del ple de l’Ajuntament d’Alcúdia començaren a ser en català.

Us en recordau bé, d’aquesta data...

— I tant que sí. L’any 2020, quan va fer 30 anys, en volíem fer una commemoració, però la covid ho aturà tot. Hem de pensar d’on veníem. Va ser l’any 1768, quan una Reial Cèdula de Carles III va establir que a les escoles, als jutjats i a les corporacions municipals s’havia d’emprar el castellà. Durant 219 anys les actes varen ser en castellà i per haver romput aquesta inèrcia don molt de mèrit a la generació que va encetar la normalització.

Quina sensibilitat tenia aquell equip de govern?

— Era molt grossa. El regidor de Cultura i Normalització Lingüística era Antoni Bibiloni [activista cultural que va morir l’any 2019], que era mestre d’escola. Antoni Alemany n’era el batle aleshores. Alguns altres regidors també eren mestres, que vivien amb il·lusió els progressos amb el català a l’administració i a l’educació. Posàrem en marxa el programa de suport de català oral a les escoles, amb professors contractats per l’Ajuntament. Segons les darreres dades, al CEIP S’Hort des Fassers, més d’un 70 % dels estudiants tenen un nivell satisfactori de català oral, mentre que el percentatge d’alumnes que té el català com a llengua familiar és del 30%. Això vol dir que els esforços donen fruit.

Com encaixen les peticions de més bilingüisme a l’escola?

— La Llei de Normalització Lingüística marca uns objectius d’assoliment d’un domini que en el cas del català molt probablement no es compleix, amb dades del Govern. Si reduïm el català a les escoles, encara es complirà manco. Jo demanaria que el Govern fes una avaluació seriosa a 4t d’ESO per acabar de confirmar o no aquest incompliment. El bilingüisme va en contra del concepte de llengua pròpia. Segons la Llei de Normalització Lingüística, el propòsit és mantenir la primacia de cada llengua al seu territori històric. Sí que especifica que els castellanoparlants han de tenir emparats els seus drets.

Les subvencions són una bona eina per fomentar la llengua?

— Pens que tenen una incidència limitada. Hi ha d’haver normatives que emparin la llengua pròpia i que es compleixin. Aquesta legislatura s’ha debatut la llei de consum; a mi no m’agradava la proposta. Pens que el Govern es resisteix a obligar les empreses a fer servir la llengua pròpia, però no fer-ho ens du a casos com els de les benzineres, on tots els assortidors ens parlen en castellà. Cada dia serà més important com parlen les màquines, i això no es pot deixar així com està ara, perquè el procés de normalització lingüística no és creïble. Fa poc vaig anar a Son Espases i vaig comprovar que els ascensors parlen només en català. És així com els mallorquins veim que la llengua pròpia és senyora en uns determinats espais, amb independència de la denominació.