El Govern retalla les aportacions de més de la meitat de les escoles i instituts de les Balears

PalmaLa Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca retallarà aquest 2020 les dotacions econòmiques de 215 centres educatius balears. Del total de 380 escoles i instituts, només 165 no veuran afectat el seu pressupost, és a dir, un 43%. Així ho ha admès el conseller, Martí March, aquest dilluns. Es basa en la disposició final quinzena de la Llei de pressuposts, que permet obligar els centres que tenen acumulat com a romanent el 110% de la dotació que varen rebre el 2019 utilitzar els seus estalvis i descomptar-los de l'aportació de l'Executiu autonòmic.

Segons la Conselleria, el conjunt dels centres educatius balears han acumulat des de fa anys més de 20 milions d'euros de romanents. En la majoria dels casos la quantitat de doblers estalviada duplica o fins i tot triplica l'assignació que reberen el 2019. Per tal de trobar-hi "una solució", March ha convocat els representants de les associacions de directors de Primària, Secundària i adults per al proper dimecres 15 de gener, ha informat el conseller.

"El que no podem consentir és que hi hagi centres que vagin incrementant els seus romanents. Volem que es facin inversions que reverteixin en la millora dels centres en tots els aspectes", ha declarat el conseller. Per tal de "millorar la gestió que es fa des de la Conselleria" i que "tothom tingui seguretat per fer servir aquests doblers de manera adequada", March manté que vol "pactar unes regles del joc" amb tots els actors implicats, com ara les direccions dels centres i les AMIPA.

Tot i això, el conseller ha puntualitzat que "si hi ha centres que tinguin problemes, la Conselleria posarà tots els elements perquè puguin tenir un funcionament normal". A més, ha assegurat que es blindarà aquella part del romanent que correspongui a fons finalistes, com ara els destinats a programes del SOIB o d'Erasmus.

El conseller ha fet aquestes declaracions arran de la reunió de la Mesa d’Educació convocada per debatre sobre l’avantprojecte de llei educativa balear. En aquest sentit, els sindicats han criticat la manca “d’ambició” per part de l’Executiu en el finançament educatiu. A més, l’STEI i la Unió Obrera Balear adverteixen que amb aquest ritme d’inversió no serà possible arribar al 5% del PIB en educació en vuit anys, fita assenyalada a l’esborrany de la llei.

Discòrdia entre els sindicats i la Conselleria

Malgrat que la valoració per part del conseller sobre la reunió amb els sindicats ha estat "en positiu", les cinc agrupacions que hi han participat –STEI, ANPE, UOB, Alternativa i Comissions Obreres– únicament han destacat els aspectes que consideren negatius de l'avantprojecte.

L'STEI ha insistit en la necessitat de modificar l'article 122 de l'esborrany sobre el model lingüístic: "Qualsevol projecte de llei que no blindi el model lingüístic actual no podrà tenir el nostre suport", ha apuntat el membre del sindicat Biel Caldentey. També s'ha mostrat contrari "als models de contractació que no siguin consensuats, com ara les entrevistes".

Juntament amb Caldentey, el secretari d'organització de l'ANPE a les Illes Balears, Felipe Pérez, ha defensat que "s'ha de respectar el principi d'igualtat". Per això, continuaran treballant fins a final de febrer, atès que el termini per presentar al·legacions acaba dia 27.

Per la seva banda, el portaveu d'Unió Obrera Balear, Josep Palou, s'ha oposat a l'avantprojecte en el seu conjunt, "principalment pel finançament". D'acord amb Palou, "la promesa d'arribar al 5% del PIB en ensenyament en vuit anys és una promesa que el partit que governa aquesta Conselleria ja va fer el 2015 per a l'any passat i no s'hi ha arribat". Segons els càlculs del portaveu, "s'haurien d'augmentar uns 78 milions d'euros cada any fins al 2018 i, de moment, n'hem augmentat 5". Per tant, conclou, "aquesta promesa no té cap credibilitat".

A banda d'això, UOB denuncia que l'esborrany "posa en perill l'escola en català, quan és més necessària que mai: la Conselleria acaba de publicar que el 45% de l'alumnat a sisè de Primària té un nivell de català baix o molt baix". Com a tercer motiu, Palou exposa la "possibilitat de poder definir les titularitats i les capacitats que han de tenir els docents" per part de la direcció dels centres a l'hora d'escollir-los.

Tant la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres com el sindicat Alternativa –representats per Maria Àngels Aguiló i Miquel Àngel Santos, respectivament– coincideixen que "no és el moment d'aprovar una llei d'educació a escala autonòmica". Els sindicalistes consideren que el canvi de llei en l'àmbit estatal podria suposar interferències i prefereixen esperar a la derogació de la LOMQE.