El Govern ja tramita la seva llei del litoral que xoca amb l'Estat al domini públic

PalmaEls ciutadans de les Illes ja poden dir al Govern com els agradaria que fos la futura llei de litoral. La Conselleria de la Mar ha iniciat el tràmit de consulta prèvia per definir aquesta norma que el PP va prometre en campanya electoral. Segons figura a la documentació adjunta que acompanya l'exposició, l'objectiu és protegir el litoral i, especialment, els elements que es consideri que tenen valor patrimonial: "Es persegueix la protecció, conservació i millora del patrimoni històric i cultural del litoral", afirma la resolució del director general, Carlos Simarro. En una recent conversa amb l'ARA Balears sobre aquesta normativa, Simarro va insistir en "la importància que el Govern faci ús de les seves competències, per protegir aquells elements com escars i casetes de vorera, que realment tenen valor".

Una part important d'aquestes construccions, com per exemple les que hi ha al Port des Canonge (Banyalbufar) –però també moltes a Eivissa i Formentera–, tenen expedients iniciats per Costes de l'Estat, que n'ordena la demolició per trobar-se dins domini públic. Hi ha un compromís del PP d'intentar salvar al màxim possible aquestes construccions, no debades l'actual presidenta Marga Prohens va anar dues vegades a Formentera durant la campanya electoral i aquest va ser un dels temes estrella.

A més de les construccions que tenen elements culturals, hi ha un llistat llarguíssim de quiosquets i instal·lacions que pretenen mantenir l'activitat. I que sempre han vist en l'arribada de les competències al Govern una esperança de poder sobreviure a l'enderrocament o desmantellament, com és el cas del restaurant El Bungalow a Ciutat Jardí. En aquest sentit, el mateix Carlos Simarro va respondre a l'ARA Balears que "en tot cas el Govern no pretén incomplir cap normativa, només trobar l'equilibri amb la gestió de la costa, i assegurar que el patrimoni es preserva, res més". La consulta prèvia al projecte de llei de litoral admetrà aportacions ciutadanes fins al proper dia 19 d'aquest mes d'abril.

Domini públic

Es dona la circumstància que mentre el Govern avança amb el seu projecte de llei de litoral, l'Estat també fa el seu camí amb la reivindicació de la seva hegemonia en el domini públic: són els primers metres de terra aferrats al litoral, i on sovint hi ha construccions sense autorització ni concessió. Davant el context d'un govern autonòmic que vol emprar l'argument patrimonial per salvar algunes construccions, fonts properes a Costes de l'Estat recorden que la llei de referència és la Llei de costes, que data de 1988. Aquesta fixa clarament els usos que es poden fer, i els drets que té i pot assolir cada particular. En aquests 35 anys, s'han fet tres versions del reglament. La darrera va ser tombada pel Suprem a instàncies de la plataforma d'afectats per la partió a Formentera. En aquest precís moment, el quart reglament de la llei original també s'està tramitant.

Les mateixes fonts han recordat que aquest quart reglament estatal, ara en consulta prèvia, recollirà les aportacions dels ciutadans. Però l'esperit de la norma de 1988, que és la Llei de costes, "és molt clar", han assegurat, en referència que el domini públic marítim terrestre no és fix, és dinàmic. L'únic que fa el reglament és adaptar-lo a la realitat actual, que és la del canvi climàtic. I això no beneficia les reclamacions de Formentera.

Per tant, de Madrid només cal esperar que ratifiqui un reglament similar al que va tombar la justícia (ho feu per un tema procedimental) i que no permet cap activitat econòmica ni cap construcció sense la preceptiva autorització. A més, segons ha dit en més d'una ocasió Costes de l'Estat, els reglaments incorporaran el moviment del litoral, que és precisament cap endins. De fet, des de Costes han recordat també que el 2013 (amb el PP governant a l'Estat) es va modificar el reglament precisament per adaptar-lo més a la realitat de Formentera, que és el que demanava la plataforma. I en aquell cas, el Constitucional ho va tombar. Per tant, el Ministeri no pensa canviar el criteri resultant: aplicar els mateixos paràmetres a la pitiüsa menor que a la resta de l'Estat. Això significa una important amplada del domini públic, que és allò a què s'oposa la plataforma.

Els cinc pitjors temporals

Una de les grans polèmiques que han motivat moltes queixes és que es prenien de referència el reglament de 2014: per marcar on comença i on acaba el domini públic agafa el punt més alt on hagin arribat cinc temporals els darrers cinc anys en el moment de fer la partió. Però aquest criteri ha quedat superat, segons fonts properes al Ministeri, i, per tant, es faran servir mètodes de càlcul més precisos a partir de models matemàtics.