El Govern urgeix l’Audiència a canviar el protocol de violacions

PalmaL’Institut Balear de la Dona i la Conselleria de Salut volen que “totes les dones que han estat violades tinguin proves forenses i que es puguin guardar perquè en disposin, tant si denuncien com si s’ho volen pensar”, explica la presidenta de l’IBDona, Maria Duran. A hores d’ara, ni la Llei d’enjudiciament criminal ni el Protocol d’actuació sanitària davant la violència masclista a les Illes Balears –del 2017– ho garanteixen. Segons el protocol autonòmic, “el jutge decidirà si considera convenient que el metge forense es presenti immediatament al centre hospitalari a l’exploració i obtenció de mostres”. La llei, per la seva banda, diu que cal una denúncia prèvia de la víctima per investigar aquests delictes, atès que són semipúblics. Això fa que “el forense no tingui l’obligació d’anar a l’hospital” si els sanitaris comuniquen un cas de violació, adverteix la ginecòloga Carmen Reyero, membre de la comissió de violència masclista de Son Llàtzer. Juntament amb Reyero, diverses sanitàries dels hospitals públics de les Illes varen advertir d’aquesta situació l’IBDona, que ja ha posat fil a l’agulla. La presidenta, Maria Duran, ha iniciat converses recentment amb el president de l’Audiència de Palma, Diego Gómez-Reino, per tal d’arribar a un acord i canviar el sistema actual. 

Fonts internes de l’Audiència confirmen que ja hi ha hagut contactes, però que encara no han fet cap reunió. S’espera que tindrà lloc en les properes setmanes i que també hi acudiran la directora de l’Institut de Medicina Legal de les Balears, Consuelo Pérez, i membres de la Policia Judicial. No obstant això, les mateixes fonts assenyalen que no tenen constància que hi hagi hagut cap irregularitat en els procediments de recollida de mostres dels casos d’agressions sexuals. Tampoc han rebut cap queixa relacionada amb això. De fet, asseguren que, fins i tot en els casos en què la víctima dubta de denunciar, el metge forense també acudeix per recollir les mostres i les guarda per si finalment es decideix a fer-ho. Sigui com sigui, l’Audiència vol saber si hi ha hagut algun error per poder solucionar-lo.

Així, Maria Duran serà l’encarregada de canalitzar el crit d’alerta de les professionals de la ginecologia i l’obstetrícia que reclamen “que no sigui una condició sine qua non que la pacient hagi de denunciar sí o sí perquè l’explori un forense”, diu la doctora Reyero. Aquest requisit no sempre és fàcil de complir, sobretot quan la víctima arriba en un estat de xoc i encara no ha passat el temps suficient perquè pugui prendre una decisió. Cal tenir en compte que en alguns casos l’agressor és la mateixa parella de la dona, circumstància que la pot fer dubtar encara més. Ara, Reyero espera que l’Audiència “s’hi pronunciï” i que “mostri interès per facilitar” un canvi en el procediment, cosa que ja ha passat en altres comunitats. La ginecòloga posa com a exemple el cas de les Illes Canàries, que aquest mes de març varen aprovar el Protocolo de atención a mujeres víctimas de agresión sexual. El text diu que els sanitaris han de contactar l’112 per avisar dels fets i que “la Policia Nacional o la Guàrdia Civil serà qui es posi en contacte amb el jutjat de guàrdia per sol·licitar la presència del metge forense al servei d’urgències hospitalari”. Reyero assenyala que “a les Canàries es varen posar d’acord amb l’Audiència i no cal posar una denúncia”, així que “no és ni molt menys impossible” fer el mateix a les Balears.

Nou protocol balear

La intenció és arribar a un pacte similar entre el Govern balear i la justícia per poder tirar endavant el nou protocol sanitari d’atenció a les agressions sexuals que ja està en marxa a les Illes. La Conselleria treballa a hores d’ara en l’esborrany d’aquest document, que va liderar l’anterior coordinadora autonòmica de Salut i Gènere, Carme Vidal. Darrere d’aquest projecte, però, també hi és Carmen Reyero, que assenyala que un altre dels reclams als quals volen donar resposta és aclarir “a quin número s’ha de telefonar per tal de reclamar cossos policials”, com s’han de “posar en contacte amb el poder judicial” i “quin document cal enviar” per fer-ho. A hores d’ara, el sistema predeterminat encara és a través de fax. En lloc d’això, demanen que es pugui enviar un correu electrònic que contingui “el mínim” d’informació sobre l’agressió que ha patit la pacient a fi de “disminuir les vegades que la dona ha d’explicar el relat” del que li ha succeït.

El protocol també recull la necessitat de “conèixer el nombre de pacients que han acudit [als serveis de salut de les Balears] per una agressió sexual”, fet que ara mateix no és possible perquè no n’hi ha un recompte oficial, denuncia Reyero. “Hi ha d’haver un interès per part de l’IB-Salut per potenciar la recollida de dades”, afegeix, ja que actualment només depèn de la iniciativa pròpia de cada hospital. El seu, Son Llàtzer, dissenyà conjuntament amb Son Espases una plantilla informàtica l’any passat per recollir aquesta informació. “Ja tenim xifres del 2020, però no són reals per culpa de la pandèmia. Això ha afectat molt el nombre d’agressions de dones que a l’estiu acudeixen als centres sanitaris per aquest motiu”, puntualitza la metgessa. Reyero assegura que “a la llarga no serà difícil tenir la mateixa plantilla a tots els hospitals de referència”, perquè la resta –els d’Inca, Manacor, Menorca i Eivissa– tenen un sistema informàtic molt semblant al de Son Llàtzer.