El Govern vol crear un grau d'Oceanografia a la UIB
L'objectiu de la proposta és posar fi a "l'anomalia" per la qual les Illes Balears són referents en recerca marina sense disposar de formació acadèmica
PalmaLes Balears són un referent mundial en investigació marina. Principalment, per dos motius: l’elevat nombre d’institucions científiques amb projecció internacional que hi ha a Mallorca i que l’Academic Ranking of World Universities considera que la Universitat de les Illes Balears (UIB) es troba entre les 75 millors en oceanografia. Malgrat el prestigi, el campus no ofereix aquest títol, però sí optatives, un màster i un doctorat relacionat. La idea de crear un grau fa més d’una dècada que es planteja, i ara finalment es podria fer realitat. El Govern i la UIB ja fan feina per impulsar la carrera, la qual s’ha proposat que es digui Oceanografia i Ciències i Tecnologies de la Mar, segons explica el director general de Política Universitària i Recerca de l’Executiu, Pep Lluís Pons.
“Estam interessats a promoure el grau per l’excel·lència científica que hi ha a les Balears”, comenta Pons, i afegeix que és una oportunitat per acabar de “tancar el cercle”. “És una anomalia disposar d’aquest nivell de recerca en investigació marina, però no tenir formació”, apunta el director general. Si la proposta es tira endavant, calcula que a final del 2023 es podria implantar el grau. Pons recorda que això es faria en paral·lel a la creació del Pol Marí del moll Vell de Palma, que fomentarà la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació.
El rector de la UIB, Jaume Carot, assegura que la Universitat té la “voluntat” d’implantar aquests estudis marins perquè seria una manera de “transferir el coneixement existent a la societat a través de la formació de graduats”. Carot, diu, però, que el projecte encara és “embrionari”, i afirma que vetllaran perquè en el disseny del pla d’estudis hi participin l’Institut d’Estudis Mediterranis (Imedea), el Sistema d’Observació i Predicció Costaner (SOCIB) i el Centre Oceanogràfic de les Balears.
Els centres de recerca, a favor
“Serà un grau que tindrà acceptació; llàstima que no es creàs fa 20 anys”, confessa el catedràtic de Física de la Terra de la UIB especialitzat en oceanografia física, Damià Gomis. “És una llàstima que avui dia ens hàgim de proveir d’investigadors de fora perquè aquí no en generam”, comenta l’expert, un dels professors consultats pel Govern per saber què pensa sobre el grau que es vol implantar. Fa una dècada, explica, hauria atret molts estudiants perquè hi havia poques facultats que oferissin aquests estudis. Ara creu que encara hi té cabuda, però el professor veu vital que tingui un “valor afegit” per atreure estudiants, també de fora. Gomis proposa, per exemple, que inclogui la formació en robòtica. A més, defensa que el títol ha de permetre fomentar l’especialització dels alumnes, i evitar donar una formació “general”.
El director del SOCIB, Joaquim Tintoré, creu que introduir el grau ara és un “molt bon moment” i veu positiu que l’Executiu ho vulgui impulsar. “És una aposta pels joves”, reivindica, i afegeix que seria interessant que les ciències de la mar estiguessin lligades a les necessitats de les Balears. Tintoré creu que això passa perquè els alumnes integrin la perspectiva del canvi climàtic a l’hora d’estudiar els oceans i el clima; analitzin la salut dels mars i treballin l’oceanografia operacional, que permet predir els corrents marins i com actuar davant un vessament de petroli, entre moltes altres coses.
En la mateixa línia, el director de l’Imedea, Gotzon Basterretxea, valora que la carrera “reforçaria el posicionament de la UIB com a institució acadèmica en el camp de les ciències i les tecnologies marines”. També creu que ajudaria a dotar de professionals les institucions científiques de Mallorca. Així i tot, Basterretxea adverteix que la competència tant a l’Estat com a la resta del món és “molt dura”, i perquè les Balears siguin una referència en aquest tipus d’estudis és necessari un alt nivell d’exigència en l’oferta acadèmica.
L’estudiant predoctoral al Bjerkenes Center for Climate Research de Bergen (Noruega) Joan M. Horrach Pou veu “necessari” crear el nou títol. “No té sentit que amb tres centres de recerca marina no en tinguem cap”, comenta aquest mallorquí que va estudiar Ciències de la Mar i l’especialitat d’Oceanografia Aplicada a la universitat de Cadis. Assegura que si hi hagués hagut el grau a Mallorca, ell hi hauria estudiat. Ara, però, no té pensat tornar a l’illa perquè s’està especialitzant en la dinàmica oceànica a les regions polars. Tot i això, defensa la necessitat de dotar d’una base educativa la comunitat científica balear, que creu que té una qualitat “brutal”. “Amb aquests estudis es podrà reduir la importació de coneixement”, diu, i assenyala que convé anar alerta a l’hora de dissenyar el programa perquè “hi sol haver interessos” darrere.
