El Govern vol implicar la Policia Local en el precinte del lloguer turístic il·legal

PalmaLes Illes Balears han superat tots els rècords de saturació, però Eivissa encapçala el rànquing. La pressió és tal que en aquesta illa no hi ha debat: cal un decreixement turístic. I és a proposta del Consell d’Eivissa que el Govern ha acceptat estudiar la modificació de la Llei d’activitats perquè inclogui el lloguer turístic, i així poder-lo sancionar. Segons el PP eivissenc, el lloguer vacacional sense llicència és la principal font de massificació a l’illa. La iniciativa s’emmiralla en l’exemple de Barcelona i ha de permetre obligar els propietaris sense llicència a cessar la seva activitat. També obre la porta al fet que els consistoris s’impliquin en la persecució d’aquesta pràctica –avui en mans dels consells– amb la participació de la policia local. Ho explica el vicepresident primer del Consell eivissenc, Mariano Juan Colomar, un dels principals promotors de la mesura: “Comptaríem amb tot un exèrcit d’ajuntaments”.

Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) –de 2023–, a les Illes Balears hi ha 26.507 habitatges turístics amb llicència. És una de les comunitats amb un nombre més alt d’aquest tipus d’oferta, només superat per Catalunya –52.026–, el País Valencià –58.337– i Andalusia –70.065–. En alguns indrets [veure gràfic], el percentatge d’habitatge de lloguer turístic suposa més del 10% de l’oferta total d’habitatge, com a Pollença (21,12%), Búger (21,4%) o Alcúdia (14,32%). El nombre d’habitatges que es dediquen al lloguer turístic il·legalment és impossible de saber, encara que la consellera d’Habitatge, Marta Vidal, va assegurar que s’estima que representa el 90% del total. De fet, el Govern va anunciar a principis d’any un conveni amb Booking per detectar millor i limitar aquest tipus d’allotjaments.

El lloguer turístic il·legal ja es pot sancionar amb multes de fins a 40.000 euros amb de la Llei de turisme. Què canvia si es fa mitjançant la d’activitats? Segons Juan Colomar, permet considerar l’habitatge turístic una “activitat econòmica en franca competència amb qualsevol altre tipus d’allotjament, com un alberg o un càmping, que necessiten autorització de l’ajuntament”. També té un vessant pràctic:“Quan només se sotmeten a la Llei de turisme, a través dels consells insulars, amb la manca de recursos que existeixen i l’explosió de pisos turístics que hi ha, són difícils de sancionar”. Permetre l’entrada dels ajuntaments com a autoritat competent per sancionar en matèria d’activitats “multiplica els efectius”.

El vicepresident del Consell d'Eivissa considera clau que es puguin precintar els allotjaments il·legals mitjançant aquesta llei. “La rendibilitat d’un lloguer turístic il·legal és tan alta que val la pena el risc, i amb els preus que hi ha a Eivissa, fins i tot val la pena pagar la multa”, apunta Juan Colomar:“Ordenar a una persona que aturi l’ús d’aquest habitatge, a més de posar-li la multa, és important, i si no ho fa, pot incórrer en un delicte de desobediència”.

En el cas d’Eivissa, la borsa de places turístiques s’ha anat ampliant a causa del tancament d’hotels i allotjaments turístics i ja disposa de 9.000 unitats que no s’estan fent servir. La congestió de l’illa és tal que el sector turístic ha anat decreixent “de manera natural”, exposa el popular. Tot i això, la sensació de pressió humana no ha decaigut, i la institució ho atribueix a les places que operen de manera il·legal. Per al president de la patronal de lloguer turístic balear Habtur, Antoni Barceló, les places sense llicència “donen mala imatge” al sector i generen una competència deslleial. Per tant, aplaudeix la iniciativa:“El decreixement a hores d’ara cau sobre les places legals”. Durant l’elaboració del decret d’habitatge del Govern ja es va introduir una modificació de la Llei de turisme per permetre precintar edificis de lloguer turístic il·legal per influència dels dirigents eivissencs. No obstant això, des del Consell es pensa que la modificació de la Llei d’activitats –en concret, la Llei de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats– oferiria una major seguretat jurídica, perquè la clausura d’establiments ja disposa de jurisprudència que l’avala.

Aixecar la moratòria vol dir créixer?

En paral·lel a l’ofensiva contra el lloguer turístic il·legal, la presidenta Marga Prohens va anunciar aquesta setmana que el Govern vol aixecar la moratòria de places turístiques que es va aprovar el 2022, i que va implicar suspendre’n la concessió. En aquell moment, el Govern del Pacte va informar que afectava un total de 18.718 places hoteleres i de lloguer turístic: 8.718 a Mallorca, 7.000 a Eivissa i 3.232 a Formentera. Les Illes es trobaven, per tant, a prop del límit total de places que es va posar amb l’aprovació de la Llei de turisme: 623.624, de les quals 435.707 a Mallorca, 60.117 a Menorca, 109.800 a Eivissa i 18.000 a Formentera.

Prohens va remarcar que seran els Consells els que faran una proposta de quines places s’ofereixen una vegada s’aixequi la moratòria, a través de la presentació dels Plans d’Intervenció d’Àmbits Turístics (PIAT) a totes les illes excepte a Menorca, que ho farà mitjançant el Territorial Insular (PTI). Això vol dir que l’Executiu aposta per un creixement de places turístiques? Fonts de la Conselleria de Turisme es limiten a respondre que es fa feina per “l’equilibri”: “El creixement ha de ser més en qualitat que en quantitat”. En paral·lel, fonts de l’Executiu asseguren que la previsió del Govern és no superar la limitació imposada durant l’etapa del Pacte:“Ningú està per un increment”. A hores d’ara, quin és l’estat de l’actualització dels PIAT? Fonts del Consell de Mallorca apunten que encara s’ha d’avaluar “la capacitat de càrrega de l’illa” a partir de les places que estableix la normativa actual. Les mateixes fonts remarquen que es manté vigent l’esmena que “determina l’eliminació de la bossa i l’intercanvi de places entre particulars fins que hi hagi una revisió a la baixa via eina urbanística” d’aquestes places. Justament, la principal demanda de la patronal del lloguer turístic no és créixer en nombre de places, sinó que no desapareguin les que ja estan concedides quan els habitatges canvien d’ús turístic a residencial, com passa ara:“Tenim clar que no es pot continuar creixent”, apunta Barceló. Pel que fa a Eivissa, fonts del Consell apunten que mentre es redacti el PIAT (s’acaba d’adjudicar aquesta tasca a una gestora) es fixi una bossa de places “d’acord amb la realitat eivissenca”, amb un “règim transitori que no permeti més creixement”. Contactat per l’ARA Balears, el Consell de Formentera no ha detallat l’estat del seu PIAT, però també està pendent d’elaboració.

En canvi, Menorca sí que aposta pel creixement. Fonts del Consell asseguren que no s’ha arribat al sostre de places establert per l’anterior govern:“Encara hi ha 11.345 places per créixer. Estam fent un estudi de capacitat de càrrega i la idea és aixecar la moratòria quan estigui fet”, diuen. De fet, el Govern es planteja la possibilitat d’aixecar-la en algunes illes, i les altres no.

Malgrat que la intenció de l’Executiu no és incrementar el nombre de places, fonts de la Conselleria de Turisme durant el primer Govern del Pacte creuen que aixecar la moratòria –vigent fins al 2026– ja suposa de facto créixer. A més, apunten que l’esperit de la Llei de turisme de 2017 era que les places de lloguer turístic “anassin desapareixent” de manera progressiva. Amb tot, les mateixes fonts admeten que aquesta tendència tampoc no es va complir durant la segona legislatura de Francina Armengol:“En quatre anys no s’han reduït places”.

El creixement no entén de topalls

L’investigador especialitzat en turisme i clima, Joan Buades, crida a projectar una “mirada llarga” de la problemàtica. La seva és crítica amb la gestió dels governs dels darrers 25 anys a les Illes. “Les administracions han facilitat la regulació del lloguer turístic il·legal”, lamenta: “S’ha legalitzat fins i tot la gent que havia estat expedientada”. “Fa deu anys, des de l’auge de les plataformes com Airbnb, que s’ha oscil·lat entre la il·legalitat i la regulació progressiva, amb el resultat final de més apartaments”, assegura l’investigador. Segons l’expert, “la història de les Illes és plena de moratòries, de lleis turístiques i de topalls, però quan mires les xifres és tot creixement”. L’investigador cita un informe de l’organització ecologista Terraferida, que el 2022 va denunciar que entre 2015 i 2021 Mallorca va augmentar en 93.747 places turístiques. “Els governs fan lleis, decrets, moratòries, i les aixequen, però la tendència de fons es manté”, lamenta Buades: “El vestit està ple de descosits”.