El Govern vol que l'Estat declari la Feixina monument contrari a la memòria democràtica

PalmaEl secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i el senador autonòmic Vicenç Vidal han presentat aquest divendres les esmenes que les Balears presentaran a la llei estatal de memòria democràtica, que comença a tramitar-se en el Senat. D'aquesta manera, el Govern reclamarà que la norma espanyola declari la Feixina i el monument de l'Esplanada de Maó monuments contraris a la memòria democràtica, i també demana que es recuperin i protegeixin el Fortí d'Illetes i la casa d'Emili Darder, com a Espais de la Memòria.

El monument de l'Esplanada (Maó) està en uns terrenys que pertanyen al Ministeri de Defensa, i va ser construït pel franquisme per enaltir el règim dictatorial, fent servir mà d'obra forçosa de presos republicans. Pel que fa a la Feixina, cal recordar que el franquisme va construir aquest monument per glorificar la tripulació del creuer Baleares, que va ser responsable de crims de guerra gravíssims en el bombardeig de la població civil que fugia per la carretera de Màlaga a Almería l'any 1937. "Les polítiques de Memòria Democràtica a les Illes Balears van en la bona direcció, però encara hi ha àmbits en els quals s'ha de treballar, entre ells alguns elements de titularitat estatal", ha explicat Jesús Jurado.

Per la seva part, Vicenç Vidal ha destacat que les 22 esmenes que s'han presentat són fruit de la preocupació que els experts i les entitats memorialistes tenen respecte de "les competències autonòmiques de memòria i d'atenció a les víctimes". El senador també ha destacat que s'ha sumat a les demandes d'altres grups referents a la consideració de Joan Carles I com a hereu de Franco o a la devolució de locals i centres socials confiscats pel franquisme.

Pel que fa a la recuperació del Fortí d'Illetes i la casa d'Emili Darder, l'Executiu ha assenyalat en un comunicat que els vol incloure en el Catàleg d'Espais de la Memòria de la llei estatal. El Fortí d'Illetes és un complex d’edificis que va ser utilitzat entre 1936 i 1941 com a presó de republicans i lloc de repressió i extermini, on varen ser assassinades desenes de persones per defensar la República i la democràcia. A més, el Govern vol instal·lar-hi un espai d’interpretació de la memòria democràtica, reivindicació històrica del moviment memorialista balear.

L'Executiu també ha reclamat que se cedeixi a l'Ajuntament de Palma la casa d'Emili Darder, el darrer batle republicà de Ciutat, perquè es facin en aquest espai activitats connectades amb la finalitat de la Llei de recuperació, salvaguarda i difusió de la memòria democràtica. Emili Darder va ser detingut, sotmès a consell de guerra, vexat i afusellat el 24 de febrer de 1937. La seva casa va ser expropiada per l'exèrcit franquista i actualment és propietat del Ministeri de Defensa –acull la Delegació de Defensa de l'Exèrcit.