El Govern vol que la memòria històrica entri al currículum acadèmic

Palma“Els professors d’Història haurien de tenir l’obligació d’explicar la guerra i els mals fets que hi varen passar. A més, ja és molt difícil trobar persones que l’hagin viscuda”. Magdalena Nebot Vaquer parla amb passió i bota del passat al present i a la inversa. De la història de la seva mare, Maria Vaquer Moll, que va compartir presó amb Aurora Picornell, passa a la seva experiència amb alumnes de Secundària, a qui ha parlat en nombroses ocasions de la repressió franquista a Mallorca. “S’ha de contar perquè no torni a ocórrer”, argumenta. Ara, la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica prepara el Pla autonòmic de memòria ireconeixement democràtics, que ha de desenvolupar la Llei de memòria democràtica i que preveu introduir la memòria històrica en el currículum acadèmic dels ensenyaments no universitaris. O sigui:el Govern vol que els alumnes estudiïn memòria històrica, i s’ho pren seriosament. 

“El pla autonòmic és una eina molt important per desenvolupar la Llei de memòria democràtica. La feina per poder tenir-lo enllestit ha estat intensa i ara és a la recta final. Aquest document serveix per planificar, tenir dotacions pressupostàries i un calendari”, explica el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado. De fet, encara hi ha aspectes de la norma que s’han de desplegar, i l’educatiu és un dels més importants. “S’han de plantejar la memòria i les lluites de la nostra democràcia a les aules, de manera planificada, estructurada i ben treballada”, afegeix. De moment, la Secretaria Autonòmica s’ha reunit amb la Conselleria d’Educació per posar en marxa aquest any mateix un pla pilot de formació del professorat. A partir d’aquí, s’estudiaran les opcions dirigides a l’alumnat, assenyalen fonts d’Educació.

El professor d’Història Contemporània de la UIB David Ginard recorda que la LOMQE va suprimir a Secundària “una optativa que era Història i Cultura de les Illes Balears”. “En el marc d’aquesta assignatura, es feien molts projectes de memòria democràtica, que no tractaven només la Guerra Civil i el franquisme, sinó també els moviments migratoris”, continua. A més, lamenta que amb els programes actuals, que “són descomunals”, hi ha “molt poc temps per incloure aquestes coses”. “Suprimir aquesta assignatura va ser molt negatiu; potser ara, amb la derogació de la LOMQE, hi ha espai per recuperar-la”, afegeix.

I en quin moment seria més adient introduir els coneixements sobre memòria històrica? El professor d’Història de l’IES Sineu, Arnau Company, reivindica que “hi hagi continguts transversals i específics a ESO”, perquè és una etapa obligatòria per on“passa tothom”. “La guerra i la repressió del primer franquisme cauen molt lluny, però són temes presents en la nostra societat”, explica, a més de criticar que “hi ha hagut una rebaixa de les exigències dels continguts” a Secundària. “La història ha estat deixada un poc de mà com a eina per entendre el present i crear consciència crítica, i els continguts sobre les Balears no hi tenen un espai des que Bauzá es va carregar la Història de les Illes Balears el 2014”, continua. 

Company també pensa que és necessari “crear materials didàctics” sobre memòria històrica que “s’adaptin a les necessitats dels centres educatius”. Precisament a Sineu es va fer l’exposició sobre Aurora Picornell, la qual va recórrer altres instituts. “Una exposició permet fer activitats sobre la guerra i la repressió en els respectius pobles”, diu el professor, que lamenta que l’escola pública hagi deixat aquest terreny sense treballar per evitar que hi hagi acusacions d’adoctrinament. 

Magdalena Nebot gairebé ja no es pot moure de casa, però recorda que, cada vegada que ha anat a contar la història de la seva família en un institut, “els al·lots sempre hi han estat molt interessats”. “Alguns han vingut a parlar amb mi molt emocionats i els impressiona, perquè pensen en les històries que han escoltat a casa seva”, comenta emocionada. “No es poden creure totes aquestes històries i veuen que la guerra és terrible. A més, una cosa és la història en un llibre i una altra de molt diferent és la història viscuda”, afegeix. Aquesta supervivent ho té ben clar: “Els al·lots ho han de saber, perquè ens hem d’estimar i donar-nos la mà”.

Èxits i mancances a la universitat

Pel que fa a la UIB, David Ginard dona una dada prou significativa: en el grau d’Història, l’assignatura d’Història Contemporània de les Balears no és obligatòria, sinó optativa. “Les assignatures sobre les Illes abans eren obligatòries, però varen passar a ser optatives quan es va implementar el Pla Bolonya”, comenta. Ara bé, matisa que “això no vol dir que no es facin treballs” sobre memòria democràtica de les Balears.

Ara, a la UIB també hi ha hagut una primera experiència exitosa en aquest camp. El 27 de març es va acabar el postgrau de la UIB en Polítiques i Recerca en Justícia de Transició i Memòria Democràtica, codirigit per David Ginard i la professora de Dret Internacional Públic Margalida Capellà. 

“S’han superat les expectatives. Pensàvem arribar a 12 alumnes, que era el mínim, i hi ha hagut 32 matriculats”, explica Capellà. Com que també es va oferir en línia, hi ha hagut alumnes de totes les Illes i també de ciutats com Barcelona, Alacant i València. “Hi ha hagut interès a conèixer no només la història, sinó també la part més sociològica per saber per què passen les coses i què motiva que encara parlem de la Guerra Civil i el franquisme”, afegeix. Així mateix, el curs ha tingut una part de contingut penal en què s’ha tractat per què les famílies dels desapareguts “no tenen un recurs efectiu davant la justícia i per què la Fiscalia no actua d’ofici en casos de desaparicions”, diu. Considera que seria molt positiu que “s’introduïssin aquests conceptes en l’àmbit educatiu” i que “els ciutadans del futur sàpiguen què va costar aquesta democràcia”.