Els governs balear, català i valencià acusen l'Estat de discriminar el català al projecte 'Nova economia de la llengua'

PalmaEls governs de les Illes, Catalunya i València s'han manifestat en contra del projecte estatal de recuperació 'Nova economia de la llengua' perquè consideren que discrimina les llengües cooficials. Així ho han expressat els responsables de Política Lingüística dels tres executius -Rubén Trenzano, Francesc Xavier Vila i Beatriu Defior, respectivament-, que s'han reunit aquest dimecres a València.

En concret, el projecte -impulsat pel Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital- té un pressupost de 1.100 milions d'euros i només reserva el 2,7% del total del fons (devers 30.000 milions) a la resta de les llengües cooficials. Davant aquesta situació, els governs dels territoris de llengua catalana demanen un redisseny del projecte de recuperació que tingui en compte la realitat lingüística l'Estat.

"És una desproporció molt injusta amb les altres llengües", defensa Beatriu Defior. I afegeix que s'hauria de tenir en compte que "el 40% de la població viu en territoris amb una llengua pròpia i oficial diferent del castellà". "L'Estat hauria d'assumir la diversitat lingüística i la responsabilitat respecte d'aquestes llengües", ha emfatitzat.

La directora general també denuncia que "es creen cinc òrgans i en cap les llengües diferents al castellà hi tenen representativitat". A més, aquestes llengües només encaixen en dos dels cinc eixos estratègics que es fixen: el que preveu la creació d'una base de coneixement en castellà i les llengües cooficials i el que pretén impulsar les indústries culturals. Els altres eixos estan enfocats a la "intel·ligència artificial en espanyol", la "ciència en espanyol" i "l'aprenentatge de l'espanyol i l'espanyol al món".

El Consell de Ministres va aprovar el PERTE dimarts passat, amb el qual té l'objectiu de "mobilitzar inversions públiques i privades per maximitzar el valor del castellà i les llengües cooficials en el procés de transformació digital a escala mundial", va detallar el Ministeri en un comunicat el mateix dia. "Es tracta d'impulsar tota la cadena de valor d'aquesta nova economia de la llengua, del coneixement i de la intel·ligència artificial que són al centre de la digitalització".

Acollida lingüística per als ucraïnesos

Trenzano, Vila i Defior s'han compromès a "compartir i coordinar serveis i materials" en les actuacions d'acollida lingüística dels ciutadans ucraïnesos que reben els tres territoris. D'altra banda, al llarg de la jornada de treball també han parlat de les diferents actuacions i iniciatives en defensa dels drets lingüístics, la formació i certificació de llengua en la població adulta, així com de les accions de foment de la llengua adreçades a joves creadors de continguts audiovisuals i la preparació de la Viquimarató del 2022. Els tres responsables de Política Lingüística s'han trobat avui a València en el marc de la Declaració de Palma que varen signar el 2017 per enfortir lligams i coordinar accions conjuntes dins els tres territoris.