“Som un gran defensor de la migdiada”

PalmaA les sis ja estic en marxa; m’aixec espavilat i fins a les nou és el moment del dia que estic més concentrat per fer feina. Aprofit per contestar correus electrònics, revisar notícies i guions. Sol berenar, però mai bec cafè, no m’agrada. Aixecar-me prest, però, m’obliga a fer migdiada, de la qual som un gran defensor, perquè, si no, estic malsofrit. Com que jec a mitjanit, només dorm cinc hores, i per això faig una becadeta de dues hores. Això ho puc fer perquè de dilluns a dijous don classes a diverseses escoles d’audiovisuals, tant pels matins i com pels horabaixes. 

Aquesta setmana s’acumulen moltes coses. Dimarts he quedat amb el director d’un curtmetratge queestic ajudant a produir. Ens dedicarem a veure tot el que s’ha rodat fins ara. També tenc pendent dedicar uns dies a fer doblatges per a la minisèrie de dos capítols que faig, que ara està en postproducció. A més, estic preparant un guió que he d’entregar dia 15, perquè el presentaré a un concurs. Dimecres o dijous tindré sessió de doblatge per a la minisèrie, a més de donar classes. Malauradament no tenc un espai per fer feina, i tot ho faig a casa. No és del tot dolent, perquè em permet aturar i desconnectar quan vull fer, per exemple, alguna tasca domèstica. També m’agradaria tornar a caminar amb la meva filla de 15 anys. Són moments que em relaxen. Així i tot, segur que acabaré aprofitant per trobar un moment duran el cap de setmana per continuar amb el guió. Al llarg de la setmana també mir d’estar un poc amb els meus pares;ma mare és gran i hi he d’estar.  

Divendres o dissabte és probable que vagi amb la meva dona i la meva filla a sopar fora. Vivim a Bunyola, i ens agrada voltar per Palma. Diumenge solem dinar amb la família, i el vespre abans de dormir aprofitam per veure alguna pel·lícula o una sèrie. Ara estam acabant La casa de papel, però també estic revisant Breaking Bad amb la meva filla. Gaudesc molt compartint aquest moment amb ella i estic redescobrint la sèrie, que és molt bona. També estic llegint A propósito de nada, la biografia de Woody Allen. Tenc pendents uns llibres d’escriptors de Mallorca per mirar d’adaptar-los al cinema. Ara, però, estic amb Els Norats (1936-1949), de Mateu Morro. M’interessa especialment fer una adaptació històrica durant la Guerra Civil o la postguerra a l’illa sobre els dos protagonistes.

Amb l’actriu Aina Zuazaga i el músic Gonzalo Nadal tenc un grup de música que es diu Lost in Translation, com la pel·lícula de Sofia Coppola. Feim versions de bandes sonores de cançons de la història del cinema. Fusionam molts estils, com ara blues, rock acústic i jazz. Aquesta setmana no tenim cap concert programat, però a final de mes, sí. Cercarem una estona per assajar. Jo toc el teclat, és un hobby que tenc des de fa anys i ara m’ha tornat a pegar. M’ajuda molt a desconnectar.