Els grans incendis forestals, vistos des de dins
La ciència mira d'explicar la dinàmica dels grans focs per contribuir a la seva extinció i prevenció
La crònica d’un incendi escrita avui és prou diferent de la que s’escrivia fa 30 anys. Tot i que hi ha paràmetres que es mantenen, com el material combustible o les condicions climàtiques, n’hi ha d’altres que han canviat. Els efectes del canvi climàtic, amb sequeres persistents i onades de calor; les masses forestals, amb continuïtat vertical i horitzontal i baixa humitat; la proliferació d’urbanitzacions i xarxes elèctriques, i les tècniques d’extinció, avui més sofisticades i sobretot professionalitzades. La prevenció, amb gairebé el 90% dels incendis provocats per causes humanes, continua sent la gran assignatura pendent, juntament amb els diferents models de gestió del territori.
L’ecologia del foc, disciplina introduïda al nostre país ja fa més de trenta anys, ha jugat un paper determinant en aquest canvi. Gràcies a ella és possible anticipar-se en bona mesura al comportament del foc a mesura que avança i prendre decisions un cop s’ha extingit. És així que se sap amb certesa, com explica Andrea Duane, investigadora especialitzada en incendis forestals del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, que si coincideixen les condicions necessàries de clima i combustible, “tot crema” amb independència de quina espècie d’arbre hi hagi. “Les fagedes també cremen”, exclama.
Les condicions necessàries comencen justament en aquest punt. Una sequera perllongada que afecta la humitat dels vegetals, combinada amb l’ambiental, com la que provoquen les ponentades o les bosses d’aire calent que venen del nord d’Àfrica, és el primer factor de risc. Si, a més, els arbres es toquen l’un a l’altre, determinant una continuïtat horitzontal important, i el sotabosc és massa proper a la capçada (continuïtat vertical), acabem d’afegir un altre factor de risc. Són factors que no es donen només a Catalunya, sinó a totes les regions de clima mediterrani, com Califòrnia i Austràlia. En totes aquestes, a més, el nivell d’ocupació humana del bosc, sobretot en forma d’urbanitzacions, acaba esdevenint un factor de risc “destacadíssim” en l’origen del foc i també en les tasques d’extinció, alerta Josep Maria Espelta Morral, investigador en dinàmica dels boscos al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). “Vivim literalment dins del bosc envoltats d’una natura que es pot acabar convertint en combustible”, diu. “El primer que han de fer els bombers és protegir els nuclis habitats, protegir les persones”, reflexiona. La priorització de les tasques d’extinció “distreu recursos” humans i materials.
Models i regeneració
Tot plegat en un context generalitzat de creixement de la massa forestal que, malgrat tot, no és tan pronunciat com se sol dir. “La superfície arbrada a Catalunya és del 38% i no pas del 64% com s’afirma des d’alguns mitjans de comunicació o la mateixa administració”, aclareix Sandra Saura, investigadora del CREAF i professora d’Ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Tal com descriu l’experta, la confusió es produeix perquè la legislació catalana considera forestals terrenys sense arbres, com ara els matollars. També hi ha confusió en la definició de “grans incendis”, que es descriuen com aquells que superen les 500 hectàrees cremades quan, en opinió de Duane, caldria tenir en compte tots els impactes que ocasionen, tant sobre flora i fauna com en afectacions humanes.
En qualsevol cas, recorda Espelta Morral, cal considerar “les característiques i dinàmiques pròpies del bosc”, amenaçat com ho està pels efectes del canvi climàtic i per unes condicions d’expansió derivades de l’abandonament de l’economia rural i de muntanya. “En general tenim boscos joves i molt densos i amb un sotabosc molt atapeït”, assenyala. “L’ús intensiu de carbó” derivat de la revolució industrial va provocar una primera pèrdua de massa forestal, afegeix Saura. La posterior pèrdua de l’activitat agrícola i ramadera hauria propiciat la progressió dels boscos fins a arribar al punt actual.
“Encara tenim moltes incògnites per resoldre”, insisteix Duane, que treballa en la modelització informàtica dels incendis. Els models matemàtics encara no són prou satisfactoris, ve a dir. “Els models ens haurien d’ajudar a entendre com i cap a on i a quina velocitat es propagarà un front d’un incendi, com hi influeixen les condicions atmosfèriques, la composició i estructura del bosc i el sotabosc i fins i tot el subsòl o l’orografia”, però encara no ho fan prou. El bosc és un sistema complex amb moltes variables, admet.
On sí que hi ha hagut avenços notables és en la fase posterior als incendis. “Avui sabem que hi ha espècies que es regeneren soles, d’altres capaces d’escampar les llavors i garantir la continuïtat o algunes que segueixen totes dues estratègies”, explica Saura. També se sap que la colonització d’un bosc cremat comença tot just s’ha apagat. “Tenim un espai nu i disponible per a noves llavors”, confirma. És el que es coneix com a regeneració natural, que caldrà modificar en funció de l’ús que es vulgui fer del bosc. Si no es fa res, al cap dels anys tornarà a ser com era.
