El 'greenwashing', a debat entre experts en sostenibilitat de les Balears

PalmaVaren passar de verds a ecològics, d’ecològics a sostenibles, i ara són circulars. La lluita contra el canvi climàtic sembla tenir cada vegada més adeptes. Encara que n’hi ha que s’uneixen a aquest moviment per consciència individual, existeixen uns altres que ho fan perquè el tema està de moda. En el segon cas, es parla de greenwashing, un terme anglosaxó que fa referència a la ‘rentada de cara’ mediambiental que duen a terme empreses, polítics i altres parts interessades, que si bé es proclamen banderers de la causa, la seva rebotiga delata el contrari. Els experts coincideixen que és una problemàtica que està a tot arreu, i les Illes Balears, per molt que tinguin legislacions pròpies en aquest aspecte, tampoc se n’alliberen.

“El greenwashing no deixa de ser una bombolla, en la qual participen empreses i administracions, però també ciutadans”, subratlla l’enginyer en energies renovables Marc Niell. En opinió seva, per tal d’exemplificar-ho, es pot fer referència a la planta d’hidrogen de Lloseta. “T’ho venen com un projecte superinnovador, que produirà 300 tones d’hidrogen a l’any i que sembla que resoldrà tots els nostres problemes”, assenyala. “Però si ho analitzes bé, també és greenwashing, perquè ningú et conta que aquesta producció equivaldrà, més o menys, a un 10% del consum energètic total de Son Espases”, adverteix l’enginyer.

Per ‘perpetuar’ beneficis

“És una manera perquè les empreses continuïn perpetuant el seu benefici, es pot donar de múltiples formes i no deixa de ser una manera de ‘maquillar’ el propi funcionament de certs negocis”, explica el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava. Amb la instauració de normatives europees, estatals i autonòmiques, molts d’aquests negocis, i també institucions, estan ja obligats a fomentar la seva transició energètica. No obstant això, en aquest sentit, Malagrava considera que cal fer una diferenciació: “D’una banda, trobam aquestes empreses que ja estan fent la transició energètica, perquè no tenen una altra possibilitat, com els operadors de fuel o gas; d’altra banda, hi ha aquelles que ho intenten retardar tant com sigui possible i que fan operacions puntuals”. Sobre aquestes darreres, critica les companyies que, irònicament, “sembren quatre arbres i es pensen que han reforestat l’Amazones”.

“A les empreses de vegades no els pots tocar el cor, els has de tocar la cartera”, apunta el director general. Per a això, reivindica la necessitat de continuar promovent polítiques que, d’alguna manera, forcin la seva maquinària perquè siguin sostenibles. “Cal empènyer-les perquè aquest ‘maquillatge’ no sigui només momentani, sinó estructural”, considera. A més, creu que els efectes de les accions que surten d’aquest greenwashing tenen “els dies comptats”. “Ho veig com un camí recte: si és una disfressa, l’empresa es posarà la careta, farà l’acció suposadament verda i se n’anirà”, diu.

I com deia Niell, es pot aplicar també a la política. “Aquí hi ha una part que crec que hem d’assumir tots”, confessa Malagrava. Ell considera que, en aquest cas, més que greenwashing, el que hi ha és un intent per demostrar que les accions polítiques són importants per afrontar el canvi climàtic. “El missatge és que tenim el camí encarrilat, però que el que feim no és suficient per plantar cara als pitjors escenaris que plantegen els experts”, afegeix.

Iniciatives ‘contradictòries’

En aquest sentit, el biòleg i ecologista Xavier Pastor considera que, encara que “en l’administració hi ha poc greenwashing, sí que és cert que de vegades s’entra en qüestions contradictòries”. “Hi ha algunes iniciatives que són incongruents, com el tòpic de la carretera de Llucmajor a Campos”, assenyala. “Sembla que la preocupació per fer que les Illes siguin energèticament autosuficients és real, però després no té sentit que es mostri satisfacció en anunciar l’obertura de noves vies aèries entre Mallorca i Nova York, amb l’augment de diòxid de carboni que això suposarà”, es lamenta.

“Veus greenwashing a tot arreu”, remarca la portaveu del grup ecologista GOB, Margalida Ramis. Aquesta activista assegura que, durant els darrers anys, la seva agrupació ha intentat desmuntar “una allau” d’històries “suposadament verdes”. “És una perversió del conjunt: energia, residus, construcció, temes socials, recursos hídrics... és una disputa que està en tots els relats”, apunta. Per Ramis, un dels hàndicaps principals d’aquesta problemàtica són les subvencions que l’administració pública destina a les empreses per agilitar-ne la transició energètica. “Se’ls pot acompanyar com a administració, però són ells mateixos els que haurien de pagar-ho”, destaca l’ecoligista. De fet, creu que el greenwashing no desapareixerà fins que no s’incideixi en la formació ecològica, tant de les empreses com de les institucions i dels ciutadans. “M’agradaria veure el sector agrari amb la mateixa empenta que rep, per exemple, el sector automobilístic”, afegeix Margalida Ramis.

Encara que el greenwashing es pot identificar en qualsevol classe de negoci, aquests experts posen l’accent en el sector de les energies renovables. El motiu és, principalment, que la seva posada en marxa té un impacte molt directe en el territori. “Endesa, Iberdrola i Naturgy dominen la producció energètica d’Espanya i, encara que fins fa poc eren una mica reticents a les renovables, ara resulta que totes tenen filials especialitzades en aquest mercat”, explica l’enginyer Marc Niell. “No ho fan per reduir l’impacte ambiental de la seva producció, ho fan perquè és el seu negoci”, diu. Així mateix, critica que moltes d’aquestes empreses venen el seu producte com si donàs més benefici del que realment aconseguirà. “No ens conten, per exemple, què hi ha darrere de muntar plaques solars”, indica.

Margalida Ramis també coincideix amb ell. “Hi ha empreses com Endesa que ara mateix s’estan posicionant com si fossin més ecològiques que el GOB”, exagera en to irònic. “Per exemple, en el cas de les fotovoltaiques, sí que és cert que són sostenibles, però ningú t’adverteix de la compatibilitat amb l’agricultura”, apunta aquesta ecologista. En aquest sentit, precisa: “Sí que són sostenibles, però es parla molt poc del fet que, quan es retiren unes plaques solars, el sòl en el qual estaven instal·lades serà irrecuperable durant un període determinat”. “El relat aguanta; la teoria, en paper, també, però a mi no me la colen”, confessa.

D’altra banda, la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol, reconeix que moltes d’aquestes empreses realitzen algun tipus de canvi tecnològic “perquè tenen un interès empresarial pur, no perquè considerin que han de fer un canvi de paradigma”. “No n’hi ha prou amb un canvi tecnològic, també ha d’implicar una reducció en el consum, que inevitablement farà minvar els seus beneficis”, afegeix. I per tal que això sigui possible, Truyol exigeix “que els fons europeus no quedin en mans de negocis que els utilitzin en benefici propi”.