Troben una proteïna clau per "cremar" el greix i controlar l'obesitat

BarcelonaFa anys que una part important de la comunitat científica s'esforça per trobar un Sant Grial per a la pèrdua de pes, sobretot per a la vinculada al tractament de l'obesitat, considerada una de les pandèmies del segle. Troballes com la semaglutida i el seu fàrmac més conegut, l'Ozempic –inicialment està destinat a la diabetis, però ha demostrat potencial per abaixar de pes–, han esperonat investigadors d'arreu del món. Ara, un equip format per científiques del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) i del d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) han publicat aquest dilluns a la revista Nature Communications un estudi que proposa l'eliminació d'una proteïna clau per "cremar" el greix per protegir el cos de l'obesitat i controlar altres malalties metabòliques.

La macromolècula MCJ converteix el greix en calor i les investigadores Guadalupe Sabio, cap del Grup d'Interacció entre les Malalties Metabòliques del CNIO, i Cintia Folgueira, del CNIC, asseguren que pot esdevenir una “diana prometedora” per corregir l'excés de pes i altres patologies com la diabetis. L'obesitat és una malaltia crònica que afecta uns 650 milions de persones al món i s'amaga darrere d'altres patologies cardiometabòliques i alguns tipus de càncer. Les investigadores proposen que aquesta proteïna present als mitocondris (els orgànuls de la cèl·lula on es produeix energia) és "clau" per a la pèrdua de greix de tipus marró, el teixit adipós que forma part del procés que manté la temperatura corporal.

Anem a pams. Al cos humà hi ha dos tipus de teixit adipós o greixós: el blanc i el marró. El primer emmagatzema sobretot energia, i el segon és responsable de la generació de calor o termogènesi. Ara aquest equip d'investigadores ha demostrat en ratolins que, si s'elimina la proteïna MCJ, es produeix més calor i es potencia la pèrdua de pes. A més, en rosegadors amb obesitat s'ha observat que poden reduir els seus indicadors mitjançant el trasplantament de greix modificat, és a dir, posant-los teixit adipós ja sense aquesta proteïna i "protegir-los" davant de problemes com la diabetis o un augment de lípids en sang.

Intents infructuosos fins ara

L'obesitat apareix bé per una ingesta excessiva d'aliments, bé per una despesa energètica total inadequada, i el teixit adipós té un paper crucial en la gestió d'aquesta energia. De fet, les investigadores defensen que és un "òrgan complex que actua com a regulador del metabolisme de tot el cos", raó per la qual creuen que modular la seva funció pot servir per "combatre" l'obesitat. "Des de fa temps es pensa que es podria prevenir l'obesitat aconseguint que aquest greix gasti més energia generant calor. Així que el primer pas és entendre el seu funcionament. Descobrir nous mecanismes de producció de calor al greix marró és una de les dianes més interessants de l'estudi de l'obesitat", assegura Sabio.

"Se sap que activar el greix marró podria prevenir l'augment de pes i fins i tot reduir-lo en persones amb obesitat", coincideix en declaracions a SMC la catedràtica de bioquímica i biologia molecular de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) Gema Medina. Amb tot, recorda que tots els intents fins ara de fer-ho amb fàrmacs no han tingut gaire èxit, ja que els dissenyats generen "nombrosos efectes secundaris indesitjables", sobretot al cor.

En aquest sentit, l'equip se centrarà ara en desenvolupar una teràpia per bloquejar aquesta proteïna en pacients amb obesitat, i per això primer investigaran si la proteïna MCJ té funcions vitals en altres teixits. "Estem intentant veure si aquests canvis en el greix afecten el creixement tumoral o la caquèxia –pèrdua de múscul i greix–, que apareix també de vegades relacionada amb el càncer", ha afegit Sabio.