El grip de 1918: tradició, política i fe
L’efemèride ha obert el debat sobre el futur d’una processó amb 100 anys d’història a Es Capdellà
Es CapdellàEs Capdellà és un petit poble que no arriba als mil habitants. Aparentment rural, la seva població ja no viu exclusivament del camp, sinó que els residents locals conviuen amb els estrangers que estiuegen al Serral i ja no es fa fora a pedres els calvianers que venen de pas.
A les festes patronals, tant es pot escoltar una xeremia i un flabiol com el darrer èxit de l’estiu, Lo malo, cantat per Aitana i Ana Guerra. Dos exemples d’una realitat patent a totes les localitats de la Part Forana: les darreres tendències es mesclen amb els elements més tradicionals. És en aquest darrer aspecte en què certes persones del poble es ‘resisteixen’ a perdre una tradició singular que recorda el seu afortunat passat.
El Consistori garantirà la tradició
El regidor d’Esquerra Oberta (EO) a l’Ajuntament de Calvià, Rafel Sedano, va dur al ple de dijous la moció perquè el municipi faci el possible per recuperar el màxim d’iniciatives que, tradicionalment, es duien a terme per commemorar l’efemèride del 19 i 20 de gener i hi col·laborarà per tal de fer-les possibles, a més d’organitzar una commemoració especial pel centenari del grip de 1918. Tots els partits ho varen veure com una proposta interessant i hi votaren a favor. La regidora del Partit Popular Cristina Tugores va retreure a Sedano: “no el veig a vostè resant una setmana”, en referència que els reunits acordaren fer un exercici de devoció durant nou dies cada any. Tugores opinà que “en l’àmbit de la fe, l’Ajuntament no té competència i els fidels haurien de solucionar-ho amb l’Església”.
L’any 1978, un llamp tomà el temple, que s’hagué de reconstruir amb una quota proporcionada pels set-cents habitants del poble. Això i el fet que sigui “una tradició única”, a més d’un “fet històric i cultural”, fa que la corporació municipal tingui “un deure moral per fer possible que no es perdi la commemoració a través d’una debat participatiu”, digué el regidor d’EO. “Per primera vegada estic d’acord amb el senyor Sedano”, respogué Tugores.
Maria del Carme Roca i Palmer, vocal de Dones Solidàries (actualment en procés legal per ser Solidaris), opina que “volen que es conservin les tradicions, per molt que el capellà consideri que anava poca gent a la processó”.
Un passat que no vol ser oblidat
La tardor de l’any 1918, Mallorca va viure el pitjor grip del darrer segle, que afectà de manera important tant joves com adults, tret característic d’aquesta epidèmia, a diferència d’altres. Causà una xifra important de defuncions, independentment de la condició social i econòmica. Segons Ferran Dídac Lluch i Dubon, l’autor del llibre L’epidèmia de grip de 1918 a les illes Balears (El Tall), “en els casos en què les persones i les societats són sotmeses a processos extraordinaris de pressió (com va ocórrer amb l’epidèmia de 1918), se cerquen ajudes en les creences que es puguin tenir”.
L’escriptor maonès creu que “el paper de la religió féu que se celebrassin actes multitudinaris per agrair el final del grip i per pregar per l’ànima dels difunts i pels familiars que havien viscut les pèrdues”. En aquest context, al poble se celebrà una processó que, amb el pas del temps, ha transcendit el fet religiós per convertir-se en una manifestació col·lectiva d’un succés que ha esdevingut amb els anys una tradició popular.
Totes aquestes morts es varen evitar al Capdellà. Mentre que als pobles adjacents d’Andratx i Calvià el nombre de víctimes augmentava, els capdellaners i capdellaneres varen fer cas de les recomanacions del metge de la localitat. Aquest ordenà als veïns que encenguessin alimares (fogueres de llenya verda, normalment s’hi utilitzava Ulex europaeus, conegut com a ‘gatova’) perquè el fum de la combustió aturàs el mortal virus.
Segons sabem pel que va deixar escrit el difunt capellà del poble, Ramon Serra Isern, el 1820 es començà a celebrar la festa de Sant Sebastià; però va ser a partir del 1918, l’any del grip, quan es va elegir el sant com a copatró (juntament amb la Mare de Déu del Carme), perquè es va fer el vot de celebrar la festa, començant, la vigília, a encendre les alimares pels carrers.
La tradició diu que els veïns també s’encomanaren al sant per protegir-se contra l’epidèmia i varen proclamar sant Sebastià patró. D’ençà d’aquell dia, cada vigília de Sant Sebastià s’encenen alimares i, l’endemà (fins al 2015), es treia la imatge del sant en processó. Els darrers tres anys, però, el nou capellà ho va prohibir, fins al punt que la parròquia no ha tornat a col·laborar en l’acte religiós. Per aquesta raó, ara només es treu una fotografia de la talla i la confraria s’ha dissolt. Mossèn Mercant no ha volgut fer declaracions a l’ARA Balears.
El debat queda obert perquè la gent del poble organitzi un acte de consens pel record i repensi com adaptar-lo als nous temps, com ha sabut fer amb les festes patronals.