Grop, glop, brot… quin és el teu monosíl·lab preferit?

Palma“Dins quin cap cap que Déu deu deu duros!” és un cèlebre embarbussament en què el predomini dels monosíl·labs és gairebé absolut. Dels nou mots que el formen, n’hi ha vuit. Amb una oració així, és bo de fer que la llengua es travi. El grau de dificultat sobretot és elevat a l’hora de pronunciar de manera seguida tres sons diferents que es representen gràficament amb una mateixa lletra: e tancada, so neutre i e oberta (Déu deu deu). A diferència d’altres llengües romàniques, com el castellà, el català presenta una gran quantitat de monosíl·labs. I n’hi ha de totes les categories gramaticals: noms (nin), verbs (trob), adjectius (prim), preposicions (amb), adverbis (mai)... N’hi ha d’ús habitual i d’altres que no són tan comuns. De vegades, dubtam de si un monosíl·lab en qüestió es pronuncia amb la vocal oberta o tancada, i d’altres, per manca d’ús, en desconeixem el significat. Aquí te n’oferim una llista. Segur que cadascú té els seus preferits, sigui per la sonoritat o pel significat.

Grop, glop, brot. Dels nusos que fa la fusta, se’n diuen “grops”. En una post (vet aquí un altre monosíl·lab) sempre hi ha clapes de matèria i color diferents. Solen ser el punt del qual, en una soca d’arbre, sortia una branca. Un cop la soca és convertida en posts o llistons, un grop és el testimoni d’una vida vegetal passada. Més conegut és el mot ‘glop’, que és la quantitat de líquid que es beu i que cap d’una vegada a la boca. ‘Grop’ i ‘glop’ es pronuncien amb la o tancada. Es pronuncien com ‘amor’ i no com ‘mort’. Idò també amb o tancada s’ha de pronunciar ‘brot’. És aquesta una paraula que tornà molt popular en temps del covid i que els professionals de molts de mitjans de comunicació pronunciaven erròniament de manera oberta. Tanmateix, en sentit originari, un brot és la part més tendra d’una branca o branquilló, per allà on comencen a sortir les fulles. “Arriba la primavera, i els arbres treuen brots”. El diccionari també recull ‘brot’, i d’aquí en ve la popularitat recent, com a “manifestacions inicials d’un fenomen que pot escampar-se per una comunitat o una societat. Brot d’infecció. Brot de violència”.

Xop, xap, xep. Contràriament a allò que alguns creuen, no tots els monosíl·labs que contenen la vocal ‘o’ es pronuncien de manera oberta –tal com hem vist al paràgraf anterior. La paraula ‘xop’ n’és un altre exemple. És un adjectiu (ben banyat) i alhora és un nom (cosa molt banyada). Tant podem dir “la DANA m’ha aplegat enmig del carrer i m’ha deixat xop” com “la DANA m’ha aplegat enmig del carrer i he agafat un bon xop”. Un xap és una obertura estreta i allargada. “S’ha enganxat amb un ferro i s’ha fet un xap a la camisa”. Però ‘xap’ també és la primera persona del singular del present d’indicatiu del verb ‘xapar’. “Per fer-me un entrepà, jo xap la barra pel mig i hi pos oli i tomàtiga”. I pel que fa a ‘xep’, en realitat no vol dir res. Just s’entén si forma part de l’expressió “xep-a-xep”, que vol dir “paraules dites en veu molt baixa a l’orella de qualcú”. Un xep-a-xep ben bé és sinònim de l’acció de marmular, que a la vegada és la deformació vulgar del verb murmurar. En definitiva, un xep-a-xep és un comentari fet d’amagat de qualcú, perquè la persona marmulada no se’n temi.

Gep, giny, jou. “Mem si seràs com els de Sineu, que veuen el gep dels altres, però no es veuen el seu” és una expressió que vol dir que, en general, les persones veuen els defectes dels altres, però no els propis. Tanmateix, el gep és una cosa que no es veuen les persones de Sineu, ni de cap altre poble, perquè ja se sap que és aquella protuberància que apareix a l’esquena per una malformació de la columna. D’una persona que té gep, se’n diu que és geperuda. ‘Giny’ vol dir agudesa d’enteniment i és sinònim d’‘enginy’. D’aquí ve el mot ‘enginyer’ i ‘enginyeria’. Però a diferència de l’enginy, qui té giny també pot tenir males intencions. ‘Giny’ és sinònim de ‘maquinació’ i fa referència a la capacitat d’una persona per aconseguir els objectius desitjats. “Tot això són ginys que utilitza per aconseguir el que vol”. Per tot això, els verbs ‘enginyar’ i ‘ginyar’ no sempre són sinònims. Tots dos volen dir idear, inventar i obrar amb enginy, però, a més, ‘ginyar’ vol dir persuadir qualcú perquè faci una cosa. “No tenia ningú per anar al concert de Zoo i el vaig ginyar perquè m’hi acompanyàs”. Encara hi ha, però, una altra accepció de ‘giny’. ‘Giny’, a la Mallorca preturística, era una deformació de zinc, el material de què es feien (i es fan) les canals de les teulades per arreplegar l’aigua i també els baixos de les portes, perquè la humitat no faci malbé la fusta. Un jou és aquell instrument de fusta o de ferro mitjançant el qual dues bísties (bous o mules) són junyits (ajuntats) pel cap o pel coll, a un carro o una arada. Una jovada és una mesura tradicional de superfície. Es considera que és l’extensió que una parella de bous poden llaurar en un sol dia. I de ‘jou’, ve ‘cònjuge’, perquè és la persona que està ‘junyida’ a una altra mitjançant el matrimoni.