Barceló perd la batalla pel palau de congressos

PalmaEl Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha rebutjat el recurs contenciós administratiu que va interposar el Grup Barceló el 21 de desembre de 2016 contra l'Ajuntament de Palma i al Govern Balear,després que aquests no ratifiquessin l'acord que havia d'atorgar l'adquisició i la gestió del Palau a la cadena hotelera.

Segons la sentència, el TSJIB "desestima el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada pel Jutjat de lo Contenciós Administratiu nº1" i confirma que la decisió d'aquests dos organismes va ser la més favorable als interessos públics. "El valor de la parcel·la que s'havia establert amb el Grup Barceló no era correcte i s'hagués venut per un preu molt inferior al seu valor real", dictamina la sentència.

En el recurs la cadena assenyalava que la seva oferta va rebre una major puntuació, 88,84 punts, davant dels 85 obtinguts per l'altra licitadora (Melià), la qual cosa va suposar unanimitat per part de la mesa de contractació per a l'acord d'adjudicació, que va ser ratificat posteriorment pel govern de Palma. Tot i això el TSJB dictamina que l'adquisició per part del Grup Barceló hagués suposat pèrdues per a la comunitat de fins a 85 milions d'euros en el cas que la cadena l'hagués comprat i de fins a 17 milions d'euros en cas que s'hagués signat un contracte de lloguer.

La sentència també aclareix que l’acord entre el Grup Barceló i el Govern del PP del 21 d’abril de 2015 no pot ser interpretat com una adjudicació definitiva, per la qual cosa el contracte no estava adjudicat a Barceló.

“No es va ratificar l’acord que s’havia emparaulat amb l’anterior equip de govern del Partit Popular primerament per una qüestió de legalitat, però també per vetlar per l’interès públic”, ha declarat Joana Maria Adrover, presidenta del palau de congressos.

“Aquesta és la diferència en la manera de governar de les dretes i les esquerres, i és que nosaltres miram pel bé comú”, ha sentenciat el batle de Palma, Antoni Noguera.

També la consellera de Turisme, Bel Busquets, s’ha mostrat satisfeta amb la sentència favorable del TSJIB i ha dit que ara “es recullen els fruits d’una feina ben feta”. Busquets també ha volgut donar les darreres dades sobre els beneficis generats pel palau de congressos, que ha fixat en més de quatre milions per a l’any 2018. Així mateix, ha dit que aquesta és una infraestructura que contribueix a allargar la temporada i que respon a l’estratègia impulsada per Turisme i a la campanya ‘Better in winter’.

La història inacabable

La història del palau de congressos ha estat la història interminable. El relat començà l’any 2004, quan l’Ajuntament de Palma i el Govern balear constituïren, a parts iguals, la societat Palau de Congressos SA.

Va ser l’exregidor d’Urbanisme Javier Rodrigo de Santos qui en va decidir la ubicació, i sota la seva direcció es va adjudicar el projecte arquitectònic a Patxi Mangado el 2005. El procés ja va ser lent i passat. I així va continuar.

L’adjudicació de l’obra i l’explotació s’atorgà a una oferta conjunta de Barceló, Globalia, Sampol, Iberostar i Acciona, tot i que la liderava el Grup Barceló, que temps després es va quedar amb el 95% del projecte i Acciona, el 5% restant. Les obres no començaren fins al 2008, l’any de la crisi econòmica per antonomàsia. Ja s’havia produït el primer canvi de Govern.

Un any després, Barceló abandonà el projecte al·legant que es temia un sobrecost de 30 milions d’euros. El 2011 Acciona paralitzà les obres a causa d’impagaments. I d’aquesta manera va transcórrer tota una legislatura. Aina Calvo rellevà Mateu Isern a l’Ajuntament de Palma i Antich va deixar el Consolat de Mar a mans de José Ramón Bauzá.

Les obres es varen reprendre el mes de setembre posterior, però fou una època d’engegar i aturar. Durant aquells anys, gairebé no es va avançar en la construcció per manca de pressupost.

Després de vuit anys interromputs i amb un cost de 140 milions d’euros, el 2016 s’acabà el palau de congressos i l’hotel annex.

Cort i el Govern varen fer el plec de condicions per una gestió privada que guanyà Melià Hoteles Internacional, davant la proposta de Barceló, i va aconseguir obrir-ne les portes el primer d’abril de 2017.

Els acords amb el Grup Melià

Actualment, el Grup Melià Hoteles Internacional SA gestiona el palau de congressos amb el nom de Melià Palma Bay amb un contracte de lloguer per un període de 15 anys, prorrogable a tres. La seva oferta econòmica, que es va fixar en una renda anual de 2.151.000 euros a l’any, superava la presentada pel Grup Barceló, que era de 2 milions euros. D’aquests, el grup es compromet a aportar a l’Ajuntament i al Govern el 5,59% dels beneficis del negoci.

Durant el 2017, el Grup Melià va pagar per l’arrendament del palau 1,4 milions a l’Ajuntament de Palma i al Govern balear, gairebé un 18% més del que s’havia calculat inicialment. D’altra banda, l’Ajuntament de Palma i el Govern poden fer ús de les instal·lacions del palau una vegada al mes per fer-hi activitats d’interès públic.