Com guanyar un debat (encara que no tinguis raó)

BarcelonaA L’Art de tenir sempre raó, Arthur Schopenhauer ja ens deia que l’art de saber discutir és com la guerra: l’únic que compta és la victòria final. És a dir, que, per molt falsos o erronis que siguin els nostres arguments, amb el llenguatge aconseguim sortir-nos amb la nostra i guanyar qualsevol discussió o debat. És clar que aprendre a fer-ho és tota una virtut que cal posar en pràctica, i no tothom ho sap fer. ¿Quantes vegades ens hem quedat en blanc a l'hora de respondre a un argument o hem acabat perdent els papers en una discussió?

Saber argumentar i persuadir la persona amb qui tenim disparitat d’idees és un art que es pot treballar. Almenys això assegurava Schopenhauer i, uns quants anys més tard, Mehdi Hasan, un periodista i locutor britànic que acaba de publicar Gana todos los debates. El arte de argumentar, persuadir y hablar en público (Deusto, 2024). En el llibre, Hasan comparteix els trucs, tècniques i estratègies que va aprendre gràcies a la seva experiència com a membre del club de debat de l’Oxford Union, així com durant la seva feina com a entrevistador i tertulià.

Per començar, Hasan aconsella que, quan es tracta d’un debat, primer de tot cal guanyar-se el públic, sigui el d'un auditori o la mateixa família en un dinar de diumenge. Com es fa això? “Has de saber a qui et dirigeixes. D’aquesta manera pots adaptar el teu llenguatge i modelar els teus arguments en funció del seu perfil”, explica el periodista. Alerta, això no vol dir que s’hagi de canviar l’argumentació ni dir el que els altres volen sentir. Simplement es tracta d’adaptar els arguments perquè la gent “se senti còmoda i se’ls faci seus”.

Segons un estudi de Microsoft, l’ésser humà comença a perdre la capacitat de concentració després de vuit segons. “Tens molt poc temps per atrapar l’atenció del públic abans que desconnecti del que expliques”, assegura Hasan. Per tant, recomana evitar començar amb tòpics com agrair la invitació als responsables. A canvi, es pot començar amb una frase inicial potent. “Dir alguna cosa inesperada, provocadora, fins i tot contradictòria”, continua el periodista, que també recomana començar fent una pregunta al públic o explicar una anècdota personal.

El contacte visual amb el públic en tot moment és molt important. No deixen de ser el jurat de la discussió i és “l’equivalent no verbal de dir el nom d’algú en veu alta”, matisa Hasan. Això crea una familiaritat que contribueix a connectar amb el públic, sobretot si els expliques històries o anècdotes personals abans de fer una argumentació. “Els ensenyes que tu ets com ells. Al final vols que la gent es vegi reflectida en tu, no en els teus arguments”, explica. Exposar els fets, sense més ni més, no és suficient a l’hora de persuadir. “Has d’aconseguir que a la gent li importi el que estàs dient. Necessitaràs dades, xifres i arguments, però també és important arribar-los al cor”, continua.

La Regla del Tres

En el llibre, el periodista enumera diferents tècniques a l’hora de guanyar un debat, però una de les més fascinants és la que s’anomena Regla del Tres. “Un antic proverbi en llatí diu: «Omne trium perfectum», tota tríada és perfecta. Des dels temps d’Aristòtil, els bons oradors, i sobretot els que participen en debats, han jurat aquest principi”, explica Hasan. Aquesta regla diu que les idees o arguments que es presenten en tres paraules, o en tres parts, “són més comprensibles i fàcils de recordar per al públic”, matisa.

I continua: “Jobs veia la màgia del número tres. Mentre es dirigia als alumnes de la Universitat de Stanford en el que s’ha convertit en el discurs de graduació més vist de la història, el cofundador i CEO d’Apple va començar la seva presentació dient al públic que volia explicar tres històries de la seva vida. «Això és. Res més. Només tres històries»”.

Tot bon discurs mereix un bon final. És el que els experts anomenen la "peroració". “Molts dels grans discursos de la història es recorden sobretot per les seves peroracions, les frases finals que avui continuem citant”, explica Hasan. En el seu llibre, el periodista recomanar trobar un equilibri entre reafirmar l’argument principal i atrapar l’atenció i les emocions dels qui t’escolten.

“La conclusió és l’espai en què reafirmes, reiteres i repeteixes”, diu el periodista, que remarca com la repetició no és dolenta. “Molts experts en màrqueting, comunicació o psicologia asseguren que un missatge és molt més efectiu quan més es repeteix”, afirma. En tot cas, l’orador ha de tenir com a objectiu final que el públic recordi el que ha dit i que torni a casa amb un bon estat d’ànim.