Guanyar mig any als tumors cerebrals: dos pacients se sotmeten a una teràpia experimental

BarcelonaEl glioblastoma és el tumor cerebral més agressiu, té un pronòstic molt dolent i no hi ha opcions efectives de tractament. Les teràpies immunològiques són una possible sortida per a l'abordatge d'aquest càncer, segons demostren dos estudis, un dels quals publicat a la revista The New England Journal of Medicine i un altre a Nature. Les investigacions són complementàries i obren la porta a futurs tractaments per a aquest tipus de càncer. Un dels equips, format per investigadors de l'Hospital General de Massachusetts i del Dana-Farber Cancer Institute, ha aconseguit una regressió "considerable i ràpida" del tumor amb una immunoteràpia experimental en un pacient a qui la quimioteràpia i la radioteràpia no li havien funcionat. L'altre, dirigit per la Facultat de Medicina Perelman, de la Universitat de Pensilvània, ha aconseguit que un participant no mostri signes de progressió del tumor des de fa set mesos. En tots dos casos, però, els científics subratllen que es tracta de conclusions d'un assaig clínic en fase 1 i admeten que cal més recerca perquè aquesta sigui una opció terapèutica accessible.

La teràpia experimental que han utilitzat els dos grups d'investigadors es basa en el CAR-T (de l'anglès chimeric antigen receptor-T), que consisteix a crear un fàrmac amb cèl·lules del mateix pacient: se li extreuen els glòbuls blancs (els limfòcits T), que són reprogramats genèticament al laboratori perquè reconeguin les cèl·lules tumorals, i se'ls tornen a infondre perquè neutralitzi el càncer. Fins ara, aquesta immunoteràpia s'ha aprovat a Espanya per tractar la leucèmia i hi ha estudis que avaluen la seva eficàcia contra el càncer de mama, altres càncers de sang com el mieloma múltiple, els limfomes i el lupus.

Els investigadors de l'Hospital General de Massachusetts i del Dana-Farber Cancer Institute van incloure tres pacients amb glioblastoma en l'assaig per provar aquesta immunoteràpia experimental. Un dels participants, després d'una única infusió de cèl·lules CAR-T, va experimentar una reducció de la mida del tumor d'un 18,5% ja al segon dia de rebre el tractament. Quan havien passat 69 dies de la infusió, el tumor ja havia disminuït en un 60,7%. L'home, de 72 anys, va continuar millorant la resposta i, en total, va beneficiar-se d'un únic tractament durant més de 150 dies. Aquest pacient va guanyar entre cinc i sis mesos de vida.

Els altres dos pacients que participaven en l'assaig no van obtenir tan bons resultats i van acabar patint recaigudes. Segons els autors del treball, en aquests dos casos en què el glioblastoma es va obrir pas de nou va ser perquè les cèl·lules CAR-T que van infusionar als pacients no van perdurar durant les setmanes posteriors al tractament. Així, els autors aposten per continuar amb la investigació i augmentar la durada de l'efecte terapèutic, per exemple amb una preparació diferent amb quimioteràpia o amb dosis addicionals de CAR-T.

"No ho havíem vist mai"

L'altre equip, encapçalat pel neurooncòleg Stephen Bagley, de la Universitat de Pensilvània, va utilitzar cèl·lules CAR-T i va constatar que la mida dels tumors també es reduïa. El glioblastoma d'un participant va començar a créixer de nou en un mes, però un altre participant no mostra signes de progressió del tumor des de fa set mesos. "Els resultats són prometedors, però l'objectiu és generar respostes més duradores", afirma Bagley. Va ser emocionant, diu, veure com es van reduir els tumors el primer dia després de la teràpia CAR-T: "No ho havíem vist mai". Amb tot, dels quatre participants restants, un va abandonar l'assaig i els tumors no han reaparegut en la resta de casos, que continuen rebent el tractament.

Tots dos estudis són rellevants perquè posen les bases d'un fàrmac prometedor que ajudi els pacients de glioblastoma. Els neurocirurgians s'enfronten a diversos reptes davant d'aquest tipus de càncer, com ara que tenen una forma molt difusa. De fet, això complica l'eliminació per cirurgia de les cèl·lules tumorals, ja que, sovint, aquestes cèl·lules poden barrejar amb teixit sa. La cirurgia, la quimioteràpia i la radioteràpia acostumen a ser les úniques opcions de tractament, però el benefici acostuma a ser parcial i de curta durada. "[Aquest estudi] Dona credibilitat al poder potencial de les cèl·lules CAR-T per marcar la diferència en els tumors sòlids, especialment el cervell", valora el neurocirurgià de l'Hospital General de Massachusetts, a Boston, i autor principal de l'article al New England Journal of Medicine, Bryan Choi.