"Guapa", "carinyo", "vull parlar amb un metge": els comentaris sexistes que reben les infermeres balears

Palma"Guapa", "carinyo", "nina" o "vull parlar amb el metge". Aquests són alguns dels comentaris sexistes als quals s'enfronten les infermeres de les Illes Balears mentre fan la seva feina. De fet, el 91% dels infermers i infermeres de les Illes consideren que existeixen aquests estereotips i menysvaloracions cap al seu col·lectiu, i un 94% creu que la professió no té el reconeixement i la visibilitat social que li correspon en funció de la seva responsabilitat, qualificació i competència professional. Així ho constata una enquesta realitzada pel Sindicat d'Infermeria SATSE. Una altra dada contundent és que el 65% de les infermeres i el 59% dels infermers han patit en primera persona o tenen algun company que ha estat víctima de comentaris o comportaments ofensius i denigrants, basats en els estereotips que existeixen cap a la professió.

Neus Pou, infermera d'Atenció Primària i delegada de SATSE, explica que queda molt per fer per combatre aquestes idees. "Quan et poses les ulleres del feminisme, de cada vegada veus més situacions i que la gent té una mentalitat endarrerida. Queda molt de camí per recórrer", lamenta. La situació és diferent en funció de si es treballa en hospitals o centres de salut. "A Atenció Primària els pacients ens veuen amb proximitat. Nosaltres ens presentam personalment i el tracte és més proper i cordial. En canvi, quan estàs a urgències –hospitalàries o en un centre de salut– et topes amb persones que es troben malament i es dirigeixen a tu de manera inadequada, o no es fien del teu criteri i demanen parlar amb un metge". La situació és tal, explica, "que moltes vegades anam dos infermers a visitar un pacient –un home i una dona–, i el malalt es dirigeix de manera preferent a l'home, o pensa que ell és el metge i la dona, la infermera".

Un dels principals problemes de la professió, relata Pou, "és que el punt de partida és la imatge antiga d'una professió molt feminitzada, sense formació universitària i associada únicament a fer cures. Tot plegat fa que la professió estigui invisibilitzada". En el cas dels hospitals, s'hi suma que "són espais amb estructures molt classistes, en què hi ha un perfil professional –del qual prefereix no dir el nom– que fins i tot és discriminatori entre els mateixos que l'integren". En la seva relació amb els infermers, "tenen molt clar –segons la seva visió– que som un estatus inferior". En canvi, a Atenció Primària, "de cada vegada es fa més equip i els infermers tenen una posició que els dona més marge per poder actuar", explica. De fet, a les unitats bàsiques de salut tan sols hi ha un metge, una infermera i un administratiu, circumstància que deriva en el fet que es faci molta més pinya.

"El metge els cura, però els infermers feim un acompanyament més proper"

Pou vol remarcar la feina que fan els infermers, i que moltes vegades no té el reconeixement que mereix. "Normalment, els pacients estan molt més agraïts a nosaltres que als metges. El metge els cura, ben cert, però els infermers feim un acompanyament més proper i som aquells als quals habitualment demanen els dubtes que els sorgeixen", exposa. A l'UCI els metges "posen la medicació, però som els infermers els que verificam que els ventiladors funcionin o que les màquines de diàlisi estiguin operant correctament i, per tant, ens encarregam de verificar el benestar del pacient que està ingressat".

En relació amb la situació actual de la infermeria a les Balears, Pou constata que "existeix una falta de professionals molt marcada, especialment a les illes menors i a Son Espases". Es tem que aquesta situació anirà a més, perquè molts professionals d'altres comunitats –especialment Andalusia– que venien a fer feina aquí ara se'n tornen "perquè allà hi ha feina i el cost de vida és molt menor", diu Pou. Davant aquest fet, demana que s'ofereixin més places per estudiar la carrera i que es faci un bon procés de captació per aconseguir que altres professionals vulguin venir a les Balears a fer feina.