Les guarderies, un mercat totalment desresgulat
No s’exigeix cap tipus de formació als directors ni als treballadors
PalmaNo existeix cap tipus de normativa específica que reguli les guarderies. Qualsevol persona pot obrir-ne una amb una llicència d’activitat municipal i un certificat d’instal·lació elèctrica. “Són els mateixos requisits que hi ha per obrir una merceria o una perruqueria”, es queixa la consellera de Serveis Socials, Fina Santiago.
Als professionals que hi treballen tampoc se’ls exigeix cap tipus de formació específica: ni el responsable del centre ni els treballadors han de tenir cap tipus de titulació per dedicar-se legalment a la guarda o custòdia d’infants.
Dos models
En l’etapa educativa de 0 a 3 anys existeixen dos tipus de centres. Per una banda, els centres de primer cicle d’educació infantil, coneguts com a escoletes, que tenen una regulació específica establerta per un decret aprovat pel segon Pacte de Progrés. Aquests centres, molts d’ells públics, depenen de la Conselleria d’Educació.
Per una altra banda, les guarderies, que no són considerades centres educatius, sinó que només són llocs de custòdia de les criatures, i depenen de la Conselleria de Serveis Socials. Una sentència del Tribunal Superior de l’any 2010 obliga que aquests centres existeixin, tot i que el Govern té la voluntat “d’avançar cap a un model d’escoletes” en lloc d’un model de guarderies.
“Quan ara surt el que surt i veim una dona que maneja una nina, tothom s’escandalitza. Però és que això no està regulat, és molt fort. El jove de 16 anys que va una discoteca està més regulat que l’infant d’un o dos anys que deixam en una guarderia”, afirma Fina Santiago.
El decret: polèmic i suspès
Per combatre aquesta desregulació, la Conselleria de Serveis Socials, liderada per Fina Santiago (MÉS), va intentar impulsar un decret de guarderies que, si s’hagués tirat endavant, hauria imposat un seguit de condicions mínimes a aquests centres: el director hauria de ser una persona amb titulació universitària, la resta de treballadors haurien hagut de tenir almenys un títol de formació professional, s’haguessin regulat els diferents espais de les guarderies i s’hauria exigit un projecte educatiu de centre.
Aquest intent de regulació, però, va topar amb l’oposició frontal del col·lectiu educatiu de 0 a 3 anys, molt especialment a Menorca. “Ens va sorprendre que l’oposició social vingués de Menorca, perquè la major part de les guarderies són a Mallorca i a Eivissa; a Menorca hi ha, sobretot, escoletes”, diu Santiago.
L’oposició d’aquest col·lectiu i dels sindicats, que no s’enfrontaren amb tanta contundència al decret però tampoc li donaren tot el suport, va fer que MÉS per Menorca i Podem, els dos socis parlamentaris del Govern, emprenguessin una batalla política per paralitzar el decret.
Tot i que la Conselleria allargà els terminis de debat i exposició pública del decret a principis d’enguany, el Parlament va acabar aprovant una proposició no de llei (PNL) a proposta de MÉS per Menorca que instava el Govern a retirar la proposta de regulació.
“Vàrem decidir fer cas al Parlament i vàrem retirar el decret”, explica Fina Santiago. A més a més, el decret de guarderies presentava un altre problema: les competències en serveis socials estan transferides als consells insulars, de manera que ells i no el Govern són els encarregats d’impulsar la regulació que creguin necessària. “Tal vegada ens vàrem extralimitar, vàrem voler fer més del que teníem l’obligació de fer per regular-ho”, destaca la consellera de Serveis Socials.
Es calcula que hi ha entre 1.700 o 1.800 infants a les guarderies de les Balears, que són unes 145. Moltes tenen condicions òptimes però n’hi ha d’altres que poden exercir dins un garatge, “sense cap altre requisit que no sigui el d’un comerç habitual. No es demana cap titulació a l’empresari o als cuidadors, cap requisit arquitectònic ni cap requeriment específic”, lamentava Santiago durant la tramitació del decret que finalment es va suspendre.
A més, els inspectors de Serveis Socials no tenen competència per fer-hi inspeccions i la Conselleria recorda que només poden ser inspeccionades per Sanitat i per Educació. “Els mateixos tècnics ens diuen que no s’estan cobrint les condicions mínimes”, afirmen.
Aposta per les escoletes
El Govern aposta per impulsar les escoletes per sobre de les guarderies a fi que les criatures de 0-3 anys ja formin part del sistema educatiu.
“L’aposta per les escoletes s’ha de mantenir, però pot tardar 10, 15 o 20 anys a donar fruits i també hem de respectar, perquè una sentència judicial ens hi obliga, l’existència de les guarderies”, diu Fina Santiago. Segons la consellera de Serveis Socials, el Govern treballa des de l’àrea d’Educació per fomentar el model d’escoletes. “És la nostra aposta”, afirma. La regulació de les guarderies depèn ara dels consells insulars i no existirà cap regulació superior d’abast autonòmic, com es pretenia fer amb el decret.
“S’obren guarderies on abans hi havia cotxeries”
Per què és necessària una regulació?
Per saber en quines condicions estan els infants. No sabem si els directors tenen titulació o no, no sabem si les persones que tenen cura dels infants estan titulades. S’obren guarderies on abans hi havia cotxeries o pisos de tres habitacions. S’han de posar normes.
Afirmau que on més hauria afectat el decret és a Eivissa i Mallorca.
Sí, perquè a Menorca fa anys que potencien una xarxa d’escoletes 0-3 anys pública i hi ha molt poques guarderies.
El decret va quedar finalment paralitzat.
Sí, el Parlament va aprovar una PNL perquè això ho regulàs el Consell. Esperem que ho facin, perquè les guarderies existeixen i perquè és el que ha determinat el Parlament.
Vós vàreu tractar aquest tema amb els consells?
Sí, abans de començar a fer el decret. Nosaltres sabíem que les competències eren seves, per això volíem que el decret fos un principi general que els consells adaptassin.
