La Sagrera: 82 milions desviats

BarcelonaObres pagades que no es van arribar a fer i factures inflades per feines que havien costat molt menys. La Fiscalia Anticorrupció i la Guàrdia Civil investiguen on van anar a parar 82 milions d’euros pagats per a la construcció de l’estació, els accessos i la plataforma de vies de l’AVE a la Sagrera de Barcelona. El projecte que ha de servir per construir el segon nus d’alta velocitat de la ciutat acumula anys de retard i fa pocs dies el ministeri va reconèixer que l’havia hagut d’aturar el 2014 a causa d’aquesta investigació judicial.

Els agents van fer ahir 13 detencions entre excàrrecs de l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif), funcionaris, directius i treballadors de les empreses sota sospita. Set detinguts van quedar tancats -declararan avui davant del jutge- i els altres van quedar lliures amb càrrecs. Se’ls investiga per malversació de diners públics i falsedat documental. Per ordre del jutjat d’instrucció 26 de Barcelona, també es van escorcollar, durant dotze hores, 15 immobles, incloent-hi les seus d’Adif a la Sagrera i a Madrid.

L’operació parteix d’una querella del fiscal d’Anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, que sospita que excàrrecs d’Adif van certificar obres per un import molt superior al cost real de les obres per afavorir les empreses contractistes. Aquestes constructores s’haurien embutxacat sumes de diners públics molt per sobre del que els corresponia per les obres que estaven fent, gràcies al favor d’aquests funcionaris. El que intenta esbrinar ara la investigació és si, a canvi, els excàrrecs i treballadors públics investigats van rebre algun tipus de suborn, en forma de regals o de viatges, o si van quedar-se part dels diners.

Feines sota sospita

Hi ha tres obres sota sospita. D’una banda, la construcció de la plataforma de vies entre la Sagrera i el nus de la Trinitat, que es va adjudicar el febrer del 2008 a Acciona i Copcisa per 177,4 milions d’euros. De l’altra, s’investiga l’adjudicació el març del 2010 de l’estructura de l’estació a Dragados-ACS, Acciona, Comsa i Acsa, per 366,4 milions. I, finalment, la dels accessos a la terminal, que va recaure en FCC, Ferrovial, Copcisa i Rubau, per 222,8 milions.

Va ser la mateixa Adif qui va denunciar els sobrecostos en els tres trams d’obres, després de fer una auditoria interna i d’encarregar-ne diverses d’externes que van confirmar que hi havia una desviació de 82 milions d’euros entre les factures certificades i pagades a les constructores i el cost dels treballs que van portar a terme.

El 7 de juny, el secretari d’estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, va admetre davant de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona que les obres duien dos anys aturades a causa de la investigació judicial pel presumpte sobrecost. Adif assegura que el 2013 va posar en marxa un paquet de mesures per controlar que no hi hagués nous desviaments.

Vells coneguts de la justícia

Entre les 13 persones que ahir va arrestar la Guàrdia Civil hi ha l’exdirector d’alta velocitat de la zona nord-est, Rafael Rodríguez, i l’exgerent d’Infraestructures Jaime García-Germán. A tots dos els van detenir el maig del 2014 en una altra operació per presumpte malversació de fons en les obres de l’AVE. La Fiscalia sospita que haurien rebut suborns a canvi dels favors fets a les constructores. Adif els va acomiadar, però Rodríguez va recórrer als tribunals i un jutge va ordenar que el readmetessin. Davant les noves sospites d’aquest cas, Adif va tornar-li a ensenyar la porta de sortida fa pocs mesos.

Govern i Ajuntament volen respostes

“És absolutament necessari que se’ns doni tota la informació per aclarir qualsevol ombra de dubte perquè som nosaltres els que donem la cara davant els veïns per la fractura urbana que representa la Sagrera”, va declarar ahir la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz. L’Ajuntament de Barcelona no fiscalitza les obres de l’AVE, això és responsabilitat del ministeri, i segons fonts municipals té molt poca informació de què ha passat.

Sanz va explicar que havia parlat amb el secretari d’estat d’Infrastructures, Julio Gómez-Pomar, que li va dir que no tenia més informació que la que ja s’havia publicat. L’Ajuntament no ha descartat personar-se com a perjudicat en la causa, però per ara espera que avanci la investigació. Tot i que els diners malversats no són de Barcelona, els retards podrien servir al consistori per declarar-se perjudicat. El conseller de Territori, Josep Rull, va avisar ahir que al Govern li preocupa que la investigació es converteixi ara “en un pretext” per tenir les obres aturades encara més temps.