La guerra d'Ucraïna dispara l'arribada de menors no acompanyats a Mallorca

PalmaLa guerra d'Ucraïna va disparar l'arribada de migrants menors no acompanyats a Mallorca durant el 2022, amb 81 infants ucraïnesos que varen arribar als serveis de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) fins a mitjan octubre.

Així ho reflecteixen les dades d'un article inclòs en l'Anuari de la Joventut 2022 i que ha recollit Europa Press. Firmen el treball Joan Escandell, Luisa Martí, Concepció Montcades i Àngela Ramis, professionals de diferents disciplines vinculats a l'IMAS.

Les xifres recopilades a l'estudi posen en relleu que l'arribada de nins completament tots sols a Mallorca "ha passat de ser un fet anecdòtic entre els anys 2010 i 2015 a ser una realitat freqüent i en continu creixement".

D'aquesta manera, mentre que el 2010 varen arribar només dos menors no acompanyats, des del 2016 la xifra ha anat creixent, fins a 73 el 2021 i 134 el 2022, un 60% dels quals són d'Ucraïna.

En aquest sentit, assenyalen que els procediments per regularitzar-ne la situació també són diferents, ja que els nins ucraïnesos disposen d'una protecció temporal pel règim d'asil i refugi, i obtenen documentació de manera directa.

D'altra banda, la segona nacionalitat més freqüent entre els menors no acompanyats arribats a Mallorca és l'algeriana, un 28%, seguida de Guinea Conakry, un 5%, i el Marroc, un 2%.

També expliquen que es poden apreciar "dues realitats ben diferenciades" segons el continent de procedència pel que fa a les variables de gènere i edat. Dels que han arribat d'Àfrica, el 99% són homes i la majoria de 17 anys, un 47% concretament. Entre els ucraïnesos, un 54% són dones i el 51% es troba entre els 11 i els 15 anys, tot i que un 28% era menor de 10 anys.

L'article destaca que els joves africans solen arribar sense documentació i des de Mallorca continuen mantenint contacte freqüent amb casa seva. Procedeixen de famílies en situació de precarietat i acostumen a haver deixat prematurament els estudis, ja que abans de deixar el seu país abandonen l'escolarització per intentar guanyar diners d'alguna manera autònoma i així poder ajudar l'economia familiar. Per aquest motiu, "sovint ja han tingut incidents amb la policia i han estat víctimes de robatoris abans de sortir del país".

Pel que fa a les famílies, no sempre són partidàries del viatge. Sovint els menors han viatjat sense el consentiment i el coneixement dels pares. L'article destaca que els objectius acostumen a ser aconseguir "papers i feina": aprendre l'idioma, obtenir la regularització administrativa i trobar feina, tot i que alguns se centren en l'esport, principalment el futbol. També assenyala que, "contradient els estereotips", només un 3% de les persones menors ateses a Mallorca han estat en centres de justícia juvenil.

Els autors del treball finalment indiquen que, a excepció dels ucraïnesos, els migrants menors no acompanyats arribats a l'illa no fugen de conflictes, sinó de la pobresa, una violència estructural i l'exclusió social. "Fugen d'un context que els nega una vida digna i oportunitats de futur".