Guia per enfilar-se a una planxa de pàdel surf i no desistir a la primera

La primera vegada que Katie Vincent, de 33 anys, es va posar sobre una taula de surf va ser per a una classe de ioga. L'aigua del llac Green de Seattle, als Estats Units, estava molt freda i envoltada per un camí amb alguns passejants que feien el badoc amb tot allò que tenien al voltant. Vincent no se'n sortia i va caure a l'aigua diverses vegades mentre altres estudiants feien equilibris de cap per avall. "Vaig sentir que mai podria fer això", confessa Vincent, que es dedica a impartir classes de jardineria ecològica, i en aquell moment no tenia cap dubte: "Mai seré tan bona com les altres persones".

Vincent s'ho va prendre com una activitat puntual, però uns anys més tard el seu germà la va convidar a fer pàdel surf al sud de Utah. Aviat, Vincent va dominar les habilitats bàsiques i va començar a remar pels rius del sud-oest. El 2020 van fer un viatge de quatre dies pel riu Green a Colorado combinant el pack-raft –una embarcació inflable de moda als Estats Units a mig camí entre el ràfting i el caiac– i el pàdel surf, i el 2021 van anar fins a un llac alpí a 3.000 metres i van repetir, transportant taules inflables de 13 quilos. "Va ser com un canvi de xip per a mi", relata Vincent, i ara no sap viure sense practicar: "No en tindria mai prou".

Els orígens d’aquest esport

L’stand-up paddleboarding (SUP, abreujat) o pàdel surf, com el coneixem aquí, probablement existeix des de fa milers d'anys. En cultures antigues d'Amèrica del Sud i l'Àfrica ja es posaven drets en petites embarcacions amb llargs rems per viatjar, pescar o anar a la guerra. Els polinesis surfejaven sobre onades amb pales. La majoria dels historiadors coincideixen que la seva versió moderna va prendre forma gràcies a instructors de surf hawaians com Duke Kahanamoku, que a la dècada del 1940 es va posar dret sobre la seva planxa de surf per tenir una millor visió dels seus estudiants.

L'esport va ser portat de Hawaii a Califòrnia pel paddleboarder Rick Thomas a principis dels anys 2000 i es va popularitzar ràpidament. Ara és un esport de competició amb torneigs a Espanya, el Japó, Corea del Sud, França i Itàlia, i és un esdeveniment oficial dels Special Olympics. I, com l'equipament per a tantes altres activitats a l'aire lliure, les planxes de pàdel surf van volar dels prestatges durant la pandèmia. Malgrat això, per a aquells que no es caracteritzen per tenir un gran equilibri, l'esport pot semblar intimidatori, així que pot ser útil saber algunes coses abans de posar-se a practicar.

És un autèntic entrenament

Es pot pensar que remar és bàsicament un entrenament de la part superior del cos, però el cert és que involucra els músculs de tot el cos. "Si només et fessin mal els braços, no ho estaries fent bé", assevera Curt Devoir, director de l'Associació Professional de Stand Up Paddle, que té vocació internacional. En opinió de Cedric Bryant, president i director científic de l'American Council on Exercise, el SUP és "un entrenament combinat". Representa un repte per a l'equilibri i l'estabilitat, i la part superior del cos també augmenta la força i la resistència. També és un entrenament de càrdio força complet.

Però pot passar un temps abans de començar a suar mentre aprens a mantenir-te dret a la planxa i remar de manera eficient. En un viatge recent per practicar pàdel surf, em va sorprendre la rapidesa amb què em van fer mal els peus per intentar mantenir l'equilibri (em va ajudar seguir la recomanació del meu instructor de moure els dits dels peus per assegurar-me que no hi feia massa força, però així i tot encara em feien mal). Bryant relata que els principiants treballen molt les cames per mantenir-se drets. Els paddleboarders amb experiència, que tenen l'habilitat d'anar més de pressa, remar més temps i fer-ho en aigües més agitades, solen obtenir més beneficis cardiovasculars.

Mantenir-se dret implica pràctica

Abans d'entrar a l'aigua, escull una mida adequada per a la teva pala i planxa. Devoir recomana planxes de pàdel d’uns 80 centímetres d'ample per a la majoria de principiants i potser de tres metres de llarg, que seran fàcils de maniobrar i alhora es mantenen estables. Pel que fa a la pala, estira el braç recte per sobre de l'espatlla i deixa caure la mà. Ajusta el mànec de manera que l'empunyadura descansi al teu canell. Inclina la pala inclinada cap endavant a l'aigua, al contrari de com la col·loquen de manera intuïtiva la majoria dels principiants.

A continuació, per posar-te a la planxa, Devoir recomana que col·loquis els peus a banda i banda del mànec, que hauria de ser al centre de la planxa. "Com més àmplia sigui la teva posició amb els peus, més estable seràs", assevera. Un altre consell professional: no miris cap avall. "Ulls amunt i aguanta't", recalca. Tan bon punt estiguis parat, comença a remar, la qual cosa ajuda a estabilitzar la planxa. "Planta la pala a l'aigua, estirant-la cap enrere per tornar-la allà on són els teus peus", prossegueix Devoir. Mantingues la pala vertical a l'aigua i paral·lela a la teva taula, la qual cosa t’ajudarà a moure't en línia recta. Canvia de costat quan es cansin els braços. Experimenta de manera que puguis invertir el sentit, girar o moure't de costat.

S'espera caure a l'aigua

El fet que estiguis dempeus no vol dir que hi estiguis tota l'estona ni que hi hagis d'estar. Christopher J. Read és el director del programa de l'Adaptive Sports Center de Crested Butte, a Colorado, que procura acostar persones amb discapacitat a l'aigua. Els participants al seu programa poden romandre a la planxa o en un seient (o una cadira de rodes) que hi està connectat.

Una combinació d'assegut i dret també és habitual per a les persones amb més capacitat. Els principiants i els professionals s'asseuen o s'agenollen mentre s'acostumen a la taula, quan es cansen o si l'aigua s’agita. Però, per molt hàbil que siguis, probablement cauràs en algun moment. Una bona remullada pot ser "part del procés d'aprenentatge", sosté Read.

Tornar a pujar a la planxa pot ser complicat. El mètode més fàcil és des del costat de la taula, estirant-te cap amunt amb una mà al mànec i l'altra a la vora oposada fins que la part superior del cos estigui a la taula (imagina’t una foca encallada) i després mou la part inferior del cos. Si saps que el teu cos no ho permetrà, per exemple, si tens una lesió o una debilitat a la part superior del cos, pensa abans com sortir de l'aigua. Una corretja de seguretat pot ser útil. En cas contrari, roman a prop de la costa o rema amb gent que et pugui ajudar.

Habilitats bàsiques de seguretat

Qualsevol activitat aquàtica comporta un risc i algunes habilitats bàsiques poden ajudar-te a mantenir-te segur. Tingues un dispositiu de flotació personal, com ara una armilla salvavides. Per a cada sortida, comunica a un amic o familiar el detall de la teva ruta prevista, la cronologia, els noms de tots els membres del grup, com és el vostre pàdel surf i l'equip de seguretat que porteu. En la majoria de circumstàncies, lliga la corretja SUP al turmell perquè no et separis de la teva planxa, aconsella Devoir, i si fas una ruta per rius on la teva corretja es pot enganxar fes servir un sistema d'alliberament ràpid al voltant de la cintura en lloc d'una corretja de turmell perquè es pugui treure ràpidament amb qualsevol de les dues mans. També consulta les marees i la previsió meteorològica i estigues preparat per a la temperatura que tingui l'aigua. Finalment, porta roba lluminosa i mantén-te allunyat de vaixells, motos d'aigua i altres embarcacions que es mouen amb rapidesa.

Copyright The New York Times