Guia per saber-ho tot de la grossa de Nadal

BarcelonaAquest matí el Teatro Real de Madrid tornarà a acollir un dels sortejos de loteria més populars que existeixen a l'Estat. Durant prop de tres hores i mitja, els famosos nens de Sant Ildefons repartiran sort un cop més. Aquí teniu una guia per no perdre-us cap detall del sorteig, que repartirà 2.240 milions d'euros en premis.

A quina hora comença el sorteig?

Els nens de Sant Idelfons canten els premis a partir de les 9

Les portes del Teatre Real de Madrid s'obren a les 8 del matí, hora a partir de la qual els espectadors poden omplir la sala, fins a esgotar l'aforament. Mitja hora després es constitueix la junta que presideix el sorteig, i les boles fan la seva primera aparició de la jornada: es mostren al públic i després són transportades mecànicament fins als dos bombos. El més gran es destina als números, i el més petit als premis. Al senyal del president, els bombos es tanquen i comencen a girar. Aquí és quan entren en escena els nens de Sant Idelfons, que comencen a cantar els premis a partir de les 9 hores.

Quaranta-cinc minuts després que s'hagi acabat el sorteig, s'emet la llista de premis, que imprimeix la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, i que a la tarda es distribueix a les administracions de loteries i als mitjans de comunicació.

El dia abans, les boles s'examinen públicament. Sota l'autorització del president, tothom qui ho vulgui pot examinar-les i tocar-les personalment. Després es tanquen tots els panys interns del saló i queda com a únic accés possible l'entrada a l'estrada, les claus de la qual es reparteixen a tres persones diferents de l'organització.

Quants diners em poden tocar?

La grossa es premia amb 400.000 euros per dècim

Dins de la Loteria de Nadal hi ha 17 tipus de premis diferents. La grossa es premia amb 400.000 euros per dècim. El segon premi són 125.000 euros i el tercer, 50.000. La probabilitat de rebre algun dels 24,48 milions de premis que hi ha previstos s'apropa al 5%, mentre que la probabilitat de rebre el reintegrament puja al 9,99%. La 'pedrea' és un dels premis més comuns, i reparteix 1.794 premis de 100 euros per dècim. A la web de la Loteria de Nadal podeu consultar la llista completa de premis.

Cal tenir en compte que, per cobrar el premi, cal fer-ho abans dels 3 mesos següents al sorteig. Si no, caducarà i ja no es podrà cobrar. Si abans d'aquests tres mesos extravieu el dècim, no us preocupeu. És possible cobrar-lo, tal com explica aquesta guia.

On puc cobrar els premis?

Si són inferiors a 3.000 euros es poden cobrar a l'administració de loteries

Per primera vegada a la història, els premis es podran cobrar el mateix dia 22 a partir de les 18 hores de la tarda. En funció de la quantitat del premi cal dirigir-se a diferents llocs. Si el premi és inferior a 3.000 euros és possible cobrar-lo a qualsevol administració de loteries. Si és superior, caldrà anar a entitats financeres concertades o delegacions comercials de Loteries.

Quins són els números amb més sort?

El 5 ha sigut la terminació més repetida

Lluny de mites, preferències i supersticions, tots els números que hi ha al bombo tenen exactament la mateixa possibilitat de ser premiats. Ara bé, durant els més de dos segles de sortejos de Nadal que s'han fet a la història, el 5 ha sigut la terminació més repetida –fins a 32 vegades–, enfront de l'1, que és la que menys vegades ho ha fet.

D'estadístiques i comparacions n'hi ha per a tots els gustos. Per exemple, els números 15.640 i 20.297 han sigut agraciats amb la grossa dues vegades cadascun; en quatre ocasions el primer premi ha acabat en tres xifres iguals –444, 888, 666 i 999–; o bé el 85 ha sigut la terminació més repetida, concretament set vegades.

El premi es comparteix amb Hisenda?

El 20% corresponent a impostos es descompta immediatament

És impossible saber on s'obriran les ampolles de cava aquest any, però sí que hi ha una certesa absoluta, i és que Hisenda, sense jugar-hi, tornarà a endur-se un bon pessic. És així perquè tots els premis superiors a 2.500 euros tributaran un 20% de forma automàtica.

El ministre Cristóbal Montoro va aprovar aquest impost perquè entrés en vigor el gener del 2013. En principi havia d'estar en vigor només dos anys, per mirar de combatre el dèficit, però la realitat és que sembla que aquest impost ha vingut per quedar-se. Els venedors de loteria han demanat al nou govern espanyol que el suprimeixi, però és difícil renunciar a uns ingressos que, gràcies als diferents sortejos que se celebren durant tot l'any, superen els 450 milions d'euros recaptats.

Les 160 sèries dels 100.000 números que es posen a la venda durant la rifa de Nadal suposen una emissió equivalent a 3.200 milions d'euros. El 70% –uns 2.240 milions– està reservat per als premis però, a la pràctica, no es venen tots els dècims i, lògicament, tampoc es reparteixen tots els diners. En cas que no fos així i es compressin tots el bitllets, l'Agència Tributària ingressaria 400 milions d'euros i, per tant, la quantitat efectivament repartida seria notablement inferior a aquest 70%.

A quins llocs ha tocat la grossa?

L'Hospitalet va captar l'any passat bona part dels premis

Sense fer cap símil electoral amb un sorteig que se celebrarà dos dies després de les eleccions, la grossa va tocar l'any passat prop de la seu del PP al carrer Génova de Madrid, tot i que Catalunya va captar bona part dels altres premis, especialment en el cas de l'Hospitalet de Llobregat.

En aquest degoteig de premis al llarg de la història, només les demarcacions de Tarragona, Zamora i Àvila no han repartit mai la grossa. La ciutat de Barcelona ho ha fet 40 vegades, només per darrere dels 76 cops que ho ha fet Madrid. Sort, Vic, Sant Quirze del Vallès, Igualada, Castelldefels, Ripollet, Cerdanyola del Vallès i el Prat de Llobregat són altres municipis catalans que també han repartit part de la grossa al llarg d'aquest segle XXI.

Quins són els orígens de la grossa?

La idea era augmentar l'erari públic sense perjudicar els contribuents

Els orígens de la rifa de Nadal cal buscar-los a les Corts de Cadis de 1811, on en plena Guerra del Francès –a Catalunya– o Guerra de la Independència –a Espanya– va aprovar-se aquesta mesura com una manera "d'augmentar els ingressos de l'erari públic sense perjudici dels contribuents". La primera grossa de Nadal va ser l'any següent, el 1812, i a mesura que les tropes napoleòniques van anar-se retirant, la loteria va estendre's també per tot l'Estat, fins que el sorteig va celebrar-se finalment a Madrid a partir del 1814. L'any 1817, per exemple, ja funcionaven 497 administracions de loteria a tot Espanya, de les quals cinc estaven situades a la capital catalana.

El sorteig s'ha celebrat ininterrompudament des de llavors, fins al punt que l'any 1938, en plena Guerra Civil, van fer-se'n dos de diferents, un a Burgos i l'altre a Barcelona. Sigui com sigui, el gran èxit d'aquesta rifa potser té una explicació sociològica i cal buscar-la en una enquesta del CIS: ja sigui a la feina o amb amics, tres de cada quatre jugadors asseguren que comparteixen el seu dècim amb altres persones.