Cada habitant de les Balears emet 6,6 tones de CO2 a l’any

PalmaEn els darrers trenta anys, les Illes Balears han incrementat les emissions de diòxid de carboni (CO₂) un 45%. Així ho demostra l’estudi del Grup d’Investigació d’Anàlisis d’Economia Ambiental i Energètica Global (GEAR) de la Universitat de Castella-La Manxa, liderat per Luis Antonio López Santiago. Aquest equip d’experts ha elaborat un complet treball sobre el compte de les emissions a l’atmosfera de les Illes Balears des del 1990 fins al 2019 per encàrrec de l’Institut Balear d’Estadística (Ibestat).

En el gràfic adjunt es pot observar l’evolució que han experimentat els tres gasos principals d’efecte hivernacle: el diòxid de carboni, el metà i l’òxid nitrós, durant els trenta anys que s’han estudiat en aquest treball. Tots tres s’incrementen en xifres molt similars durant tot el període esmentat, encara que l’augment més significatiu és el del CO₂. El gràfic posa en evidència la forta relació entre el creixement econòmic i les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Luis Antonio López explica que “com es pot veure clarament, l’any 2008, amb la crisi econòmica, baixen les emissions de CO₂, i quan es recupera l’economia, el 2013, tornen a créixer. El creixement econòmic ha anat acompanyat del consum de combustibles fòssils històricament. Això no ha canviat”.

En canvi, les emissions de la resta de gasos contaminants, com els acidificadors o els precursors d’ozó, es redueixen, en alguns casos de manera destacada, com és el cas dels òxids de sofre, que baixen un 76%. Es tracta de gasos que admeten filtratges o, per exemple, en el cas dels combustibles, una millor destil·lació que suposa una reducció notable d’emissions. “Els més perjudicials augmenten. Són aquells que per molt que filtris surten igualment”, apunta el geògraf de la Universitat de les Illes Balears, Ivan Murray. “Són els grans protagonistes, quan aquí ho tenim més fàcil per reduir-los que en altres territoris amb economies més complexes. A les Balears, la major part dels gasos que emetem estan vinculats a molt poques activitats econòmiques i s’hi podria actuar per minvar-los, tant en la generació d’electricitat com en el consum domèstic, per a calefacció, cuina i transport. No tenim grans concentracions industrials. Ho hauríem de poder fer”.

Convé tenir present que l’estudi de l’Ibestat parteix, exclusivament, de les emissions que es fan des de les Balears, sense tenir en compte les importacions que venen d’altres indrets, on generen el seu impacte. Per això, Murray apunta que, en realitat, la situació és més greu, ja que les emissions per càpita dels ciutadans de les Balears són superiors. Ja ho apuntava en la seva tesi, l’any 2005: “és el que es coneix com emergia o energia embeguda i, a l’estudi que vaig fer, que no haurà canviat gaire en aquests anys, vaig poder calcular que s’haurien de sumar set tones més per càpita per la petjada de carboni que no veiem, generada, per exemple, per les milles de transport del que importam, que no es comptabilitzen, o el que costa dur els productes”. Així, afegint la petjada invisible calculada pel geògraf, cada balear emetria 14 tones de CO₂ en el transcurs d’un any.

Menys emissions per euro

Una de les particularitats de l’estudi és que permet relacionar les emissions amb les dades econòmiques de la comunitat autònoma, de manera que es poden calcular les emissions que s’emeten per càpita i per cada euro generat a les Balears. Mentre les emissions de gasos augmenten en el període estudiat, les emissions per càpita i per euro generat, baixen. De nou, els que menys baixen són els d’efecte hivernacle, liderats pel CO₂. Així, per exemple, el 1990 a les Illes Balears s’emetien a l’atmosfera 474 grams de CO₂ per euro generat, i el 2019, aquestes s’havien reduït a 264 grams. Es tracta d’una reducció d’un 44%, mentre que altres contaminants, com els òxids de sofre, experimenten una baixada d’un 76%.

En el cas de les emissions per càpita, passen de 7,7 tones de CO₂, per persona l’any 1990 a 6,6 tones el 2019. L’autor de l’estudi explica que, factors com la innovació, la regulació i el progrés tecnològic, amb una societat cada vegada més evolucionada, fa que per a cada unitat produïda, cada vegada s’emeti menys a l’atmosfera, “però la millora tecnològica, social i institucional no ha estat prou ràpida perquè, tot i que cada vegada produir un euro a les Balears costa menys CO₂, encara no hem aconseguit que les emissions siguin menors que les que teníem l’any 1990”, diu Luis Antonio López Santiago.

Murray, per la seva banda, apunta que “les dades mostren que estam molt lluny d’assolir les xifres de reducció de les emissions prevista per la Llei de canvi climàtic i emergència energètica que fixa una minva d’un 40% per a l’any 2030 i una del 90% per al 2050”.

Els principals emissors

L’estudi demostra que la responsabilitat pel creixement absolut de les emissions de gasos d’efecte hivernacle des de 1990 recau, directament, en el sector de subministrament d’energia elèctrica i gas, en el del transport i en les llars, sobretot en el cas del CO₂. Tot i que es destaca que l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca són les que més emeten els altres dos: el metà i l'òxid nitrós.

Per altra banda, les llars i les famílies són les principals emissores de monòxid de carboni (CO), amb un 57%, a conseqüència de la importància de l’ús del vehicle particular pel transport terrestre, com també a causa de l’ús de calefacció. A més, concentren un 13% de les emissions de diòxid de Carboni (CO₂). El transport també té un paper important en les emissions de CO₂, amb el 20%. En especial destaca l’aeri amb un 16% del total. Un dels aspectes que incorpora l’estudi és l’anàlisi de la petjada d’emissions. Es fa a partir del marc econòmic de 2014, el darrer que permet fer l’avaluació de la responsabilitat de les emissions dels diferents consumidors en funció de com decideixen fer la seva despesa.

Les dades són contundents, perquè mostren que l’empremta d’emissions domèstiques de les famílies de les Balears és la més important, especialment, en el cas del CO₂, que és del 36%, seguides per la dels turistes, que se situen en el 32%. L’empremta de la resta dels quatre agents de demanda final, administracions públiques i entitats sense ànim de lucre, formació neta de capital, exportacions a la resta d’Espanya i exportacions a la resta del món, és inferior.

Entre les curiositats, Luis Antonio López destaca que el consum dels turistes genera menys impacte, però, en canvi, és més intensiu en emissions que el dels residents. Per a l’autor de l’estudi, això s’explica perquè “la pauta de consum dels turistes és molt concentrada. Gasten en transport aeri, en allotjament i en menjar i ho inverteixen tot. Mentre que les famílies residents gasten en moltes activitats i menys en transport aeri, per exemple”.

En les seves conclusions, el grup autor del treball estableix que els determinants estructurals, institucionals i geogràfics de les Balears han dificultat les reduccions de les emissions i podrien condicionar-les en el futur. El pes del sector turístic, en concret, la dependència del transport terrestre, aeri i marítim, a més dels serveis de menjar i allotjament fan que aquesta comunitat tingui una demanda molt contaminant. Per altra banda, els condicionants geogràfics compliquen el desenvolupament d’instal·lacions d’energies renovables, que necessiten molta superfície.

Els autors consideren que, en propers estudis, s’hauria de treballar en el càlcul d’una empremta ambiental completa que inclogui la part local, però també la importada, que incorpori el conjunt de les emissions que són responsabilitat de les Illes Balears, i, per tant, el transport aeri i marítim internacional i el transport per carretera realitzat per companyies i turistes, en la mesura que els turistes i les mercaderies tenen com a destinació les Balears, a més de tot el corresponent a béns i serveis importats. “Això evitaria fugues de carboni, és a dir, que empreses contaminants es traslladin fora del territori”, sentencia López Santiago.

Per a l’autor, “una vegada calculada l’empremta de cada bé i servei s’hauria de valorar posar un impost al carboni vigilant perquè no afecti de manera negativa les persones amb menys ingressos, a través de mecanismes de compensació”. A més, el professor apunta al fet que un consumidor informat pot decidir millor el que consumeix. “Pens, per exemple, en els semàfors d’alimentació o en els certificats ecològics o evitar subvencionar companyies aèries”. L’expert considera que no s’ha de carregar tot sobre el consumidor, perquè cada vegada hi ha més persones afectades per l’ecoangoixa. “Pensen que tot està tan malament que facin el que facin no s’arreglarà res. Els consumidors podem contribuir, però les administracions i les grans empreses han d’assumir la seva responsabilitat”.